MOLÍ DE CADAQUÉS. El 1947, la mili va marcar el destí d'un jove que veia el mar per primera vegada

El vigilant d'avions

Es Molí d'en Gay, una torrassa medieval amb forma de flam a dalt de tot del promontori, era i és un mirador excepcional

El molí de Cadaqués.

El molí de Cadaqués. / FERRAN SENDRA

4
Es llegeix en minuts
MARC ESPÍN / CADAQUÉS

Digueu-nos quin és el vostre lloc favorit de Catalunya i què hi vau viure o us hi va passar. entretots.elperiodico.cat

En l'entorn del cap de Creus, de paisatges lunars, cales de còdols i aigües fredes, cristal·lines, hi ha un poble de carrerons empedrats i costeruts. Les cases són blanques, i les portes i finestres, blaves. La seva història, mil·lenària. S'hi parla el català salat i la rica i variada cultura gastronòmica ha donat lloc a plats com l'escórpora amb salsa i els taps, dolços amb forma de tap de cava. Cadaqués, per a Ignasi Clarena, és el poble més bonic de la Costa Brava, pel que és, pel que va ser i perquè li ha proporcionat 70 anys de bons records i una il·lusió.

Era el 1947 quan l'Ignasi va ser destinat, a mitja mili, a Cadaqués. Es va oferir voluntari sense saber on anava i es va despertar en un poble mariner. Es va endur la sorpresa de la seva vida. «Mai abans havia vist el mar, quina sensació, és inexplicable», recorda. La seva funció era vigilar els avions que sobrevolaven la zona des del molí abandonat de Portlligat, una torrassa medieval amb forma de flam coneguda com Es Molí d'en Gay. Per la seva ubicació, al punt més alt del promontori, era (i és) el mirador favorit de l'Ignasi. Actualment està restaurat. No s'hi pot entrar perquè és de propietat privada, però val la pena visitar-lo de camí a la casa de Salvador Dalí, que queda a quatre passes.

Durant la mili, al final, el que menys va fer l'Ignasi va ser vigilar avions. Per guanyar-se uns calerons, pintava làpides al cementiri, recollia olives i carregava pedres per a les primeres cases que es van construir a la platja del Ros. També s'escapava de la torrassa per ballar amb les noies del poble i baixava a les cales a pescar amb el fusell metrallador, a trets.

L'Ignasi es va enamorar del molí, del poble i de la seva gent, i ja mai més va deixar d'anar-hi. Aviat va fer grans amics, com l'Isidre Escofet (90 anys), exalcalde i company d'aventures, amb qui sol quedar al cèntric bar Casino L'Amistat (edifici neoclàssic del 1870). Demanen unes tòniques i mentre un fa un trago l'altre explica una història, i així poden estar-s'hi hores. «Dalí i l'Isidre eren íntims», diu l'Ignasi. El visitaven, els mostrava les pintures en què estava treballant i xerraven de qualsevol cosa. Era peculiar, però de tonto no en tenia un res. «Als que li deien boig, Dalí els responia que bojos ho eren els que compraven els seus quadros», recorda l'Isidre.

Vuit en el '600'

Tots dos coincideixen que, des dels anys 50 i 60, Cadaqués ha canviat molt. De remot poble pesquer a pol turístic. Hi va haver un temps en què no hi havia aigua corrent. Les dones la portaven de la font en uns atuells verds coneguts com a dolls, amb els quals avui s'organitzen carreres cada 11 de setembre amb motiu de la festa major. Ara hi ha cua per entrar i sortir, però llavors a penes hi havia cotxes. El primer va ser el de Poldo, que feia d'ambulància. Després va arribar l'Ignasi amb tota la família en el seu Seat 600. S'hi encabien vuit persones: les quatre nenes, les dues cunyades, la seva dona i ell.

Els anys no han passat en va per a Cadaqués ni per a l'Ignasi, que es queixa de les cames, sense que això li impedeixi seguir disfrutant del poble. Així, quan no reviu batalletes amb l'Isidre amb la tònica a la mà al Casino, pinta quadros dels carrers estrets i empedrats al pati de casa seva, on caben 14 persones, gairebé el doble que al sis-cents. Una casa que, per cert, li va aconseguir el seu amic Isidre als 80 i que havia sigut la il·lusió de la seva vida des que vigilava avions al molí. Els bons amics, com els bons records, són el millor dels tresors.

ACCÉS:  En cotxe, per l'AP-7 (sortida 4) o la N-2 fins a Roses, i després per la GI-614. També es pot arribar en tren a Figueres i agafar un bus. Al molí s'hi arriba per un camí de terra que surt de l'avinguda de Sant Baldiri, a 100 metres del cementiri de Portlligat.

ALLOTJAMENT: Càmping, apartaments, hostals (35-140 euros/nit) i hotels d'1 a 5 estrelles a la platja, a la muntanya o al casc antic (des de 60 euros/nit).

VISITES OBLIGADES:  El museu Casa Salvador Dalí a Portlligat, el parc natural i el far del cap de Creus.

Notícies relacionades

L'OFERTA D'OCI: Aquest mes se celebren el festival de música i la trobada de vaixells de vela llatina.

www.visitcadaques.org