El misteri del besavi

La dolça obsessió d'Óscar Villanueva per saber la veritat i descobrir el seu llinatge amb papers que ho demostressin el va portar a Tortosa (Baix Ebre). S'ha de tenir coratge per viatjar des de Bundaberg (Austràlia) sense garanties que la recerca d'un avantpassat de qui només s'ha sentit a parlar d'oïda acabarà tenint èxit. L'origen de tot això feia anys que era en la ment de l'Óscar; va començar amb la història que a la família, procedent de Santiago de Xile, hi havia un català. Però el rumor no li va despertar cap més sentiment fins que, un cop jubilat, va decidir que el temps lliure el dedicaria a construir el seu arbre genealògic. Va ser llavors, «com tothom», diu l'Óscar, que va començar a investigar com eren i què van fer els seus abans que ell arribés en aquest planeta. Fins que es va topar amb la casella buida del seu besavi, el besavi català de Tortosa, Agustín Cid Feu. I no s'ho va pensar dues vegades.

L'Óscar explica que tenia una vaga idea de l'any de naixement d'Agustín quan el 2010 ell i la seva dona, Mónica, van fer les maletes i van viatjar a Tortosa per trobar solució a aquella casella de l'arbre. Era la primera vegada que venien i veien el riu Ebre, i també l'arquitectura d'aquesta ciutat seu de bisbat en què van deixar empremta els romans, els àrabs, els jueus i els cristians. No sabien gran cosa ni tenien més dades que les que havien sentit, però sabien que ho havien d'intentar. En part, en honor a la seva besàvia també catalana, Emilia Vilarrubias, i a la seva àvia Carmen Cid, que van haver d'anar-se'n a Xile a refer les seves vides amb la indignació de no saber què havia passat amb el seu marit i amb el seu pare respectivament, després que se n'anés a combatre a ultramar. Però a vegades passen coses meravelloses i després de disfrutar de Tortosa i estar tres dies mirant amb lupa els documents gastats dels jutjats, va tenir lloc el miracle: van trobar la partida de naixement d'Agustín, del 1877. Aquell dia l'Óscar es va sentir tan «content i orgullós» que per això no podrà oblidar mai aquest racó de Catalunya que el va fer retornar als orígens.

Una ciutat amb ferides

Fa poc temps, l'historiador Joan-Hilari Muñoz defensava que «si els tortosins no donen a conèixer Tortosa, no ho farà ningú». Tortosa, possiblement per la seva localització, no és gaire coneguda pel seu patrimoni, però és a l'Oficina de Turisme, ubicada en un edifici modernista del segle XX, on un pren consciència que val la pena visitar-la. Gràcies al seu besavi, Óscar i Mónica, xilens i australians d'origen però catalans de cor, van tenir la «sort» de conèixer-la.

Els va commocionar saber que aquesta ciutat va ser durament bombardejada entre el 1937 i el 1938, durant la guerra civil. Era inevitable que algun d'aquests 86 atacs aeris que va patir  destruís esglésies i campanars com el de l'església del Roser, situada en un dels laterals del riu, on, imponent i oxidat, encara hi ha el monument franquista que commemora la victòria del bàndol nacional a la batalla de l'Ebre. Van ser aquests bombardejos i la gran crema d'esglésies que hi va haver el 1936 els que van provocar la pèrdua documental de batejos, llibres de matrimoni i defuncions, pels quals  avui l'Óscar pagaria per poder consultar, ja que encara persisteix a refer l'arqueologia familiar, i intenta posar data i saber en quines circumstàncies va morir el seu besavi Agustín. Tenia 18 anys quan va marxar de Tortosa a Cuba. Era ebenista, de cabells castanys i ulls marrons, de front ample i de color sa...

ACCÉS

En cotxe per la N-340 o l'AP-7, sortida 40 Tortosa-l'Aldea, o en tren, per 16 euros anada i tornada des de Barcelona.

ALLOTJAMENT

Variat. Des d'hotels i cases rurals per 60 euros la nit de mitjana, fins a albergs i apartaments privats en ple centre de la ciutat per 80 euros.

LA RUTA

Hi ha una ruta turística basada en el periodista Ernest Hemingway, que va arribar a Tortosa el 1938 i va escriure en aquesta ciutat algunes de les seves cròniques sobre la guerra civil.

ALTRES LLOCS D'INTERÈS

Notícies relacionades

¿Quant viuen els gats?

L’encaix constitucional de la llei d’amnistia

Al marge de l'oferta arquitectònica de la ciutat, el Parc Natural del Delta de l'Ebre és a només 50 minuts.

http://www.tortosaturisme.cat