Blau cel del Montsant

Igual que dues cares d'una mateixa moneda, és una pena i una sort per a Ulldemolins que no estigui de pas de res. Per anar a Ulldemolins t'ho has de proposar. Buscar-lo al mapa, situar-lo a l'interior de Tarragona, col·locar el dit índex i dir: vaig a visitar un trosset de paradís. O simplement deixar-ho en mans de la casualitat com va fer Laura Sempere, d'Igualada, que l'any 2000 va trobar el seu racó de pau en aquesta vall a la qual denominen amb encert la vall del Silenci, i en què sembla impossible que algú no trobi aquí el nirvana. Perquè ja des de l'altura de la carretera, després de 10 quilòmetres de revolts, Ulldemolins s'inclina al visitant sorgint per sorpresa i mostrant tota la força dels seus colors. És l'estampa. És el verd de les seves vinyes i els seus ametllers, que fan de pas-sarel·la fins a baixar al poble d'un marró mil·lenari; és el groc dels seus camps i el seu sol, i és el blau intens, origen de la immensitat del cel i de l'abraçada de la serra del Montsant, el que es grava a la memòria.

Per a la Laura aquest blau serà per sempre to cel Montsant. Hauria d'estar inclòs a la paleta de qualsevol vida. A la seva és sinònim d'estius en família gràcies al fet que la seva sogra, Raquel Sans, nascuda el 1932, era originària de Cornudella de Montsant, municipi veí a Ulldemo-lins. La Raquel hi portava els seus fills, entre els quals hi havia el marit de la Laura, perquè disfrutessin de la naturalesa. Però com que la primera vegada que la Laura i la seva família van voler emular aquests estius no van trobar allotjament a Cornudella, van anar a parar a aquesta vall. Des d'aleshores, encara que ja fa un lustre que no hi han tornat, és un imant per a ells, sobretot per la salutació diària dels veïns, que no arriben a 400, i pel fet de poder deixar la porta oberta perquè entri l'aire i els nens, ja no tan nens en el seu cas, surtin a jugar.

Un homenatge

Els seus estius eren senzills. Com molts que estan començant a descobrir el Parc Natural del Montsant, sortien a fer excursions fins a les ermites de Sant Antoni, Sant Bartomeu i Santa Magdalena, resguardades per alts xiprers, i que es poden recórrer a peu o en bicicleta. No obstant, ha d'agradar caminar, no s'hi val dir ¡ai, quina calor, em piquen les mosques!, opina divertida una de les clientes habituals de Pepita Montlleó (61 anys), propietària de la pastisseria Pepi, la més dolça d'Ull-demolins. Ella és la responsable que l'olor d'orelletes i bunyols, segons la Laura els més grans i esponjosos del món -és cert-, arribi fins a la plaça de l'església de Sant Jaume, amb un campanar circular que recorda la Toscana.

Quan s'han esgotat les orelletes és quan el poble es comença a despertar i Jaume Belar Viña, de 76 anys, seu a la plaça per sentir la marinadai inevitablement recordar com era Ulldemolins abans, als anys 40, amb mil habitants. El Jaume tem que amb la poca població que tenen, de mitjana d'edat gran, el poble decaigui, s'abandoni i cap joventut vulgui protegir les seves històries. Impossible perdre aquests orígens, impossible no cuidar-los. Impossible no agrair l'empremta que ens deixa un lloc i la que deixen les persones, com Raquel Sans, que ja no hi són. La Ra-quel estimava aquesta zona tant com el Jaume. La recorria amb els seus sis fills des de Cornudella fins a Albarca, passant per una altra ermita, la de Sant Joan del Codolar. Per això, en aquest camí, la família de la Laura té pensat escampar les seves cendres i així homenatjar-la brindant-li la pau d'aquest lloc i el blau cel del Montsant del qual sempre formarà part.

ACCÉS

Alguns autobusos arriben fins al municipi, però la manera més fàcil d'anar-hi és en cotxe, per l'AP-2 i després per la TV-7004.

ALLOTJAMENT

El lloguer d'apartaments és la forma més habitual, encara que a prop hi ha el càmping Montsant Park, ones pot acampar per menys de 50 euros la nit.

INTERÈS TURÍSTIC

El parc natural de la Serra

del Montsant és idoni per fer senderisme pels passos naturals que permeten avançar entre els seus cingles.

DINAR A L'ERMITA

Notícies relacionades

¿Quant viuen els gats?

L’encaix constitucional de la llei d’amnistia

Per refrescar-se i agafar forces, al costat de l'ermita de Sant Antoni hi ha un espai amb taules, parc infantil i barbacoa on poder saciar la gana.

http://www.turismepriorat.org