Pescadors de ciutat

Entre els més de set milions de turistes anuals que visiten Barcelona cada any, com a mínim un s'hi deu haver fixat, ¿no? Potser des de la gandula del seu creuer o potser des del passeig del Maremàgnum. S'hi deu haver fixat, sí, perquè aquesta torre amb un rellotge és alta i vistosa, i està emplaçada a les aigües del Port Vell, en plena obertura al mar. Quan un està de vacances, a més a més, el seu sentit de la localització de monuments és a priori molt més afinat, en comparació amb el dels que poden disfrutar de la ciutat la resta de l'any però no ho fan per falta de temps per a la contemplació. Lògic, ¿no? Lògic, malgrat que aquesta Torre del Rellotge, el primer far del port que va tenir Barcelona, representa aquí des del 1772 la funció que es desenvolupa cada dia davant els seus peus i que queda amagada a totes les mirades.

El que queda al marge entre l'Aquàrium i la platja de Sant Sebastià en una de les artèries de la Barceloneta, és l'ambient mariner del Moll dels Pescadors. El moll pesquer més pròxim a l'activitat urbana i a una estació de metro, on de dilluns a divendres -l'horari laboral del mar- arriba el peix que es descarrega, es pesa, se subhasta i es menja sense pausa i sense que ens en adonem. Són pocs els que coneixen el moll i saben, pel boca orella, per un secret de família, com és el cas d'Alberto Serrano, que poden traspassar la barrera del moll i quedar-s'hi tot el matí o tota la tarda admirant aquest petit port en el qual hi ha amarrats una quarantena de vaixells pesquers.

Per als que pesquen aquí deu ser rutinari sortir del moll amb una bossa o una galleda de plàstic plena de seitons i agafar l'autobús com qui porta una caixa d'eines. Però per al que arriba de nou i camina entre rierols d'aigua salada, aquest racó de pesca, que és el favorit de l'Alberto i que abans ho era del seu sogre, Francisco Arjona, és una alabança a la natura. Als matins, els vaixells solen portar sardines que entren de pressa a la llotja per ser subhastades, on comerciants, empreses de supermercats i alguns xef negocien per emportar-se-les.

Com corsaris

En canvi, a les tardes, les embarcacions arriben com corsaris perquè el botí és més variat: en aquesta època, el tresor el conformen les gambes vermelles, els calamars i les bròtoles. Els particulars no poden comprar aquesta pesca recollida bàsicament per homes, acompanyats sempre de les gavines, que intenten caure en gràcia i emportar-se algun peix a l'estómac. No obstant, la poden degustar en l'exclusiu restaurant del lloc, el Racó del Mariner, al qual si no s'hi va d'hora et quedes sense cadira i sense plat.

Si l'Alberto passeja sovint per aquest lloc des dels anys 70 és perquè ha heretat l'amor per la Barceloneta que sentia el seu sogre Francisco, un home que se'n va anar massa aviat, però al qual tothom estimava per la seva bonhomia. El Francisco aprofitava tot l'itinerari del Port Vell per passejar amb els seus néts i ensenyar-los la feina dels pescadors del moll al qual sempre anomenava pel nom de la Planxeta. Per més que fes fred i plogués, ell sempre tornava a la Planxeta, perquè la Barceloneta era el seu barri i perquè la seva filla Pepi, la dona de l'Alberto, s'hi va criar i hi va aprendre a nedar. El 2017, aquesta zona estarà remodelada i oberta al públic perquè ningú es quedi sense conèixer-la. Tant de bo que el moll del Francisco i l'Alberto, dos mariners de ciutat, no canviï gaire perquè els seus fills puguin dir:  aquí m'hiportava el meu avi.

Com arribar-hi

Metro: Línia 4, estació de Barceloneta. Autobús: Línies 39 i N8. Accessible a peu per l'entrada del carrer de l'Escar, darrere  la barrera.

Per menjar peix

El Racó del Mariner és l'única opció per menjar al moll mateix un peix fresc i gustós. Obre des de les cinc del matí fins a les sis de la tarda.

L'entorn

Molt a prop hi ha el Moll del Rellotge, un bon lloc per passejar, anar en bicicleta, patinar o prendre l'aire després de banyar-se a la Barceloneta.

Notícies relacionades

¿Quant viuen els gats?

L’encaix constitucional de la llei d’amnistia

El projecte

El 2017 és previst que el moll sigui un espai obert que tindrà, a més de l'actual fàbrica de gel, una nova llotja amb restaurant i mirador inclosos.