Pont de Malafogassa. Un arc sobre la riera, tant de verd i la quietud: per disfrutar sense paraules
El cercle de silenci
Quan la riera baixa cabalosa, l'arc més gran del pont de 1498 i el seu reflex a l'aigua creen un miratge de muntanya molt bonic i hipnòtic
El pont de Malafogassa, a sobre de la riera gairebé seca. /
Pocs llocs es poden trobar on sigui possible desconnectar completament, en què el mòbil sigui un trasto sense senyal. Malafogassa i els seus voltants, adscrits a l'extens municipi de Vilanova de Sau, és un d'aquests, perquè la cobertura es perd enmig de la vegetació que envolta la zona i només és possible recuperar-la al bar-restaurant del càmping El Pont, situat a 300 metres de la masia que dóna nom a la zona i del seu insigne pont. Aquí es respira tranquil·litat, pau. Això és precisament el que buscava Jordi Riera, aficionat a l'excursionisme, quan va decidir visitar el paratge juntament amb un amic. La seva arribada va ser d'aquelles que es recorden: tots dos van estar cinc minuts sense parlar, sobraven les paraules davant de tanta bellesa natural, el pont, la riera, tant de verd allà on miraven.
És cert que a Malafogassa fa angúnia trencar el silenci. Ho intenta de vegades la cantarella melòdica d'un ocell que busca sense èxit un còmplice i, si s'hi presta atenció, es pot arribar a sentir com freguen les aigües calmades de la riera Major sobre les roques. Aquesta riera, que neix al Montseny, és una de les principals aportacions hídriques del riu Ter en aquest tram. Habitualment cabalosa, a l'estiu baixa sinuosa, sense força, gairebé seca. A l'altura del viaducte es bifurca per perfilar al centre una petita illa de terra. Des de dalt del pont, la porció arenosa que queda al descobert sembla una fletxa que assenyala la direcció cap on s'ha de desplaçar el rierol.
No obstant, aquest no és el paisatge que apareix a les fotografies més famoses de Malafogassa, el mateix que va captivar Jordi Riera aquell moment en què va descobrir que, a vegades, les paraules sobren. La imatge més corprenedora és la que formen el més gran dels dos arcs que constitueixen el pont de Malafogassa, construït el 1498, i el seu reflex en aigües més cabaloses que les estivals. Una circumferència hipnòtica en la seva perfecció, un miratge de muntanya, un cercle de silenci.
Serrallonga i el Fadrí
La bellesa del pont no és només el que es veu, sinó el que se'n diu. Explica la llegenda que el temut bandoler Joan Sala Ferrer, Serrallonga, es va reunir una vegada amb Jaume Melianta, el Fadrí de Sau, als peus del pont. Encara que es desconeixen les causes exactes que van motivar la trobada fa 400 anys, és ben sabut que Melianta va ser un dels bandits més destacats de la banda de Serrallonga fins que el va trair i que la vall de Sau va servir de refugi i santuari per als bandolers durant molt temps.
Avui, el conjunt de Malafogassa és cèlebre per la singularitat de les seves construccions en combinació amb l'encant de la vegetació verdosa. No hi ha ni rastre de burilles ni d'altres residus, així ho requereix una placa col·locada en una cantonada de la masia que insta, amb uns versos en català, a mantenir pulcre el paratge: «Si a Malafogassa vols tornar, ben net l'has de deixar. Si ho deixes brut, seràs un barrut».
Uns metres més avall del pont annex, seguint el curs fluvial que transcorre sense cap pressa, es troba un cúmul de roques disposades en línia, normalment submergides sota les aigües de la Riera Major, que connecta les dues ribes. Un escurçó aprofita les circumstàncies per refrescar-se en un dels pedrots sortints amb mig cos en remull i s'escorre entre ells en un instant mentre les truites de riu, de dimensions variades, troben refugi en les aigües tranquil·les de la riera. Evidentment, en silenci.
ACCESSOS
C-25 fins a la sortida 187 cap a Folgueroles. Seguiu les indicacions cap al pantà de Sau per la N-141.d i al quilòmetre 12 gireu a la dreta a l'altura del rètol cap al càmping El Pont.
ALLOTJAMENT
El càmping el Pont es troba a escassos metres del pont i ofereix diverses activitats als clients. També és possible allotjar-se a la masia del segle XV. De 65 a 110 euros la nit.
INTERÈS TURÍSTIC
El pantà de Sau i l'església de Sant Romà de Sau. També hi ha senderes per a excursionistes molt ben senyalitzades.
LA TOPONÍMIA
Notícies relacionadesEl nom deriva de l'engany d'incloure roques als sacs de les fogasses al vendre-les.
http://www.saucollsacabra.cat/
