La platja de tota la vida

La Barceloneta que Sergio Arnás recomana no és la d'a-vui, sinó l'anterior als Jocs del 1992, quan la ciutat estava d'esquena al mar. Aquella Barceloneta era un rivet de terra bruta, estreta i oblidada, que s'enfonsava ràpidament a l'aigua, entre roques. Era la platja en què desaiguaven les clavegueres de Barcelona. Però també era la platja dels barcelonins, la del barri, on el Sergio passava els dies amb els seus pares i avis, que s'emportaven la nevera plena de refrescos i bocates embolicats amb paper de plata. I jugava amb els seus amics a futbol. Avui a la sorra no hi ha lloc ni per posar la tovallola. El Sergio es queixa que la massificació i els desorbitats preus dels serveis enfocats al turista han fet fora de la Barceloneta la gent de tota la vida. L'autèntic ha donat pas a l'artificial.

Notícies relacionades

¿Quant viuen els gats?

L’encaix constitucional de la llei d’amnistia

Una de les poques persones que queden de la Barceloneta autèntica, la de Sergio, és el popular, icònic i octogenari Antonio. És el responsable d'un dels dos locals per a jubilats que hi ha al porxo de la platja. L'obre cada matí a les set, neda una mica i esmorza amb els primers pensionistes que van arribant. En poques hores, el passeig sota el porxo s'omple d'avis que juguen al dòmino. El centre de les taules, desgastat pel fregament de les fitxes, és una mostra dels anys que té aquesta tradició matutina. Els turistes s'aturen a mirar. Al migdia l'Antonio recull i a vegades dina allà, amb la seva dona i la seva gosseta salsitxa, Juliet. El nom el va heretar d'una gavina amb les ales tortes que es va fer amiga d'Antonio. Si la veia sobrevolar la riba, la cridava i venia.

La gavina de l'Antonio va deixar de venir un dia, sense més, com els veïns de tota la vida, que aquests dies estan sublevats, com el Sergio, que ja no se sent seva aquesta platja. Renega de les hamaques que envaeixen la sorra des de primera hora, dels patins elèctrics que circulen pel passeig sense ordre ni concert i dels bocates de pernil a 10 euros per a turistes. Amb tot, de tant en tant hi segueix anant perquè és la més pròxima a casa seva. Baixa amb els seus fills, amb el banyador posat i la tovallola a l'espatlla; fan una capbussada i tornen. Però ell voldria poder jugar a futbol amb ells, com feia amb els seus amics a la Barceloneta dels seus records, aquella platja familiar, descuidada i autèntica, la Barceloneta de tota la vida.

LA BARCELONETA BARCELONA Longitud/amplada 422 m / 60 m. Tipus Sorra mitjana . Urbana. Ocupació Alta. Platja urbana amb parada de bus i de metro (línia 4). Amb bandera blava i tota mena de serveis: punt d’informació, gimnàs, parc infantil, lavabos públics, consigna, ‘wi-fi’ i aparcament per a bicicletes. Accessible per a discapacitats.