L'hàbitat natural

El procés de domesticació del gos, iniciat fa més de 15.000 anys, va ser resultat de la selecció natural d'aquells llops ancestrals que presentaven menor distància de fuga cap als primers assentaments humans; és a dir, no va ser l'home qui va domesticar el gos, sinó que la relació va aparèixer de manera natural i es va consolidar amb el pas del temps. ¿Quines implicacions té aquest acostament? En destacaré dues. Primera, el gos va deixar pràcticament des dels seus orígens el nínxol ecològic (posició relacional d'una espècie en un ecosistema) que li corresponia com a espècie. Segona, juntament amb l'home és una de les poques espècies de mamífers que han estat capaces de colonitzar pràcticament la totalitat del nostre planeta.

Notícies relacionades

"Considero que els requisits per adoptar un gat són excessius"

10 trucs infal·libles de la guru de l’ordre Alicia Iglesias per triomfar amb el canvi d’armari

Sempre han estat amb nosaltres. Aleshores, ¿quin és el seu hàbitat natural? Aquesta relació ens ha servit per identificar moltes de les capacitats que els gossos poden aportar a la humanitat. Una bona convivència entre gossos, propietaris, conductors i vianants a les ciutats requereix certes normes i compromisos entre les parts. Una conscienciació de la població referent a l'educació canina, la higiene als carrers, les necessitats del gos, el benestar humà i animal i la prevenció de riscos són necessàries per facilitar aquesta coexistència. En definitiva, es tracta de civisme, sentit comú i respecte. No som un país pro gossos, però no podem negar l'evidència: han estat al nostre costat des de fa segles i ara més que mai depenen de nosaltres. El desconeixement general d'aquestes necessitats per part de la població no implica que no s'hagin de prendre mesures beneficioses per a tots dos. Portar el gos lligat en l'entorn urbà no s'hauria de veure com un càstig, sinó com un benefici i una prevenció de riscos.

¿Com podem aconseguir una bona convivència? Informant els ciutadans, aconseguint propietaris més cívics i gossos més educats capaços de poder passejar amb corretja i sense corretja (als espais habilitats), tenint més zones d'esbarjo per a gossos, més cultura canina i educació a casa per evitar destrosses i sorolls innecessaris, més i millors professionals (veterinaris, educadors i instructors canins, entre altres) i més divulgació i conscienciació. L'ensinistrament d'un gos en una ciutat no hauria de ser un luxe, és una necessitat.