Mar i muntanya

«La icona de Barcelona no té per què ser un edifici construït per l'home». Són paraules d'arquitecte, paraules d'Agustí Farrés (50 anys, Vic), que proposa que la imatge de la ciutat sigui el Mediterrani.«Els catalans som molt brossians i la nostra icona podria ser perfectament una mica de sorra de platja i una mica d'aigua de mar en una galleda». Per la seva professió, o potser per la seva gran afició a la fotografia, Farrés destaca la importància de la llum en aquest mar:«El Mediterrani és un mar d'on surt el sol. Té llum i és canviant. M'emociona més que la Sagrada Família», remata.

512 metres més amunt, al cim del Tibidabo, Josep Darnés (48 anys, Barcelona) també veu el mar, però el veu com a«teló de fons». Ell creu que el Tibidabo és sens dubte la icona a elegir. I el seu vot bé podria ser un exemple més de la seva devoció per la muntanya, que va començar quan ell tenia 14 anys. Darnés atresora a casa un arxiu sobre aquest lloc que reuneix de tot: postals, revistes, articles, pòsters...

«És el cim més alt de la ciutat, un lloc màgic on moltes generacions hem disfrutat del pulmó verd que és la muntanya i de les atraccions del parc», explica.«És un far. Des de 70 quilòmetres a la rodona quan el veiem sabem que ja arribem a casa».

La seva admiració per la muntanya és molt seriosa. Aquest auxiliar de la Guàrdia Urbana confessa que quan els turistes s'acosten a preguntar-li coses, ell no dubta a enviar-los cap amunt«ja sigui en funicular o en cotxe privat».«Altres ciutats com París o Nova York han construït grans torres per veure la ciutat, però a nosaltres no ens ha fet falta perquè ja la tenim», explica satisfet.

A mig camí entre mar i muntanya, als Tres Turons, es queden Jaume Pedregosa (37 anys) i Joan Brull (34). Aquests documentalistes aficionats al jòguing voten per aquest lloc per molts motius:«No és una icona evident, però és un punt elevat que es veu des de pràcticament tot Barcelona. A més de ser un lloc amb història i art. Aquí hi ha el parc Güell, que és el més conegut, però si obrim el focus quan mirem ho veurem tot», diu Pedregosa. Brull s'afegeix a la descripció:«Aquí hi viu gent normal. ¿Quants barcelonins viuen al passeig de Gràcia o a la Sagrada Família? A més, aquí Barcelona està als nostres peus, literalment».

Els Tres Turons són el de la Rovira, la Creueta del Coll i el Carmel. En aquest últim, expliquen aquests amics, hi ha la muntanya Pelada,«l'únic lloc de Barcelona on si gires 360 graus sobre tu mateix veus tota la ciutat». D'aquest fet sorgeix el nom de 360runningBCN, el grup de corredors que tots dos van constituir a principis d'any.«Els edificis construïts impressionen a primera vista. Però un lloc va més enllà i creiem que aquest es pot respirar amb l'ànima», diu Brull.

Admiració per l''skyline'

Notícies relacionades

"Considero que els requisits per adoptar un gat són excessius"

10 trucs infal·libles de la guru de l’ordre Alicia Iglesias per triomfar amb el canvi d’armari

En aquest combat amistós entre mar i muntanya per erigir-se en icona natural de la ciutat hi ha més coses que acosten els contrincants de les que sembla.«Des d'aquí dalt tothom hi troba alguna cosa a veure: el seu barri, algun edifici que coneix. ¡Es veuen totes les altres icones de Barcelona!», diu Darnés, intentant sumar un altre punt per al Tibidabo. Farrés opina el mateix des de la platja:«Des del mar, la ciutat és molt transparent. L'skyline permet veure molts llocs d'interès i situar-te a l'estil Barri Sèsam: alt, baix, a prop, lluny».«¿Mar o muntanya? No hi ha discussió. Barcelona són totes dues coses», diu Pedregosa.

Ah, i encara una coincidència més. No s'ha de fer cua ni s'ha de pagar cap mena d'entrada.«El que és natural és gratis», diu Darnés.