a Catalunya

Deu boscos per activar el nostre benestar

Espais forestals per recarregar energia

zentauroepp54575730 escales200821102914

zentauroepp54575730 escales200821102914

8
Es llegeix en minuts
Carme Escales

Ni abraçar arbres, ni parlar amb ells. Res d’això es prescriu com a indicació miraculosa ni única o necessària en la immersió en un bosc. Es tracta de connectar amb un mateix a través dels cinc sentits que ens fan de pont entre la natura i nostre interior. Cada persona viurà la seva experiència particular, diferent, amb el denominador comú de sentir confortabilitat. El confort pot arribar per la calma, respirant el silenci que propicia un bosc, pels arbres que actuen d’aïllants del mundanal soroll. Podem aconseguir un altre tipus de connexió, la temperatura tant si passegem com si ens asseiem còmodament sobre la terra, en alguna gran pedra o recolzant-nos en el sòlid tronc d’un arbre. Despertar els cinc sentits ens portarà a triar un lloc determinat del bosc, per la seva llum, per la seva temperatura o pel seu tipus de vegetació.

Van ser els japonesos qui, en la dècada dels 80 del segle passat, van començar a racionalitzar una cosa que ja se sabia: com beneficia la salut deixar que impacti en nosaltres l’energia pròpia de la naturalesa. Temperatura, llum, olors, el so de les fulles o la terra al trepitjar-la, tot això i més forma part del ‘shinrin’ (‘bosc’)-’yoku’ (‘bany’), el bany de bosc, l’experiència d’immersió en un espai forestal per recarregar energia, com a teràpia, no curativa, però complementària per fomentar la salut del nostre organisme, com a prevenció o rehabilitació.

 / CARME ESCALES / L’energia dels arbres als boscos s’aprofita com a complement per a la nostra salut

Àlex Gesse, nascut a Barcelona, és director executiu del Forest Therapy Institute, que uneix professionals de diferents països formats per guiar i acompanyar a fer banys de bosc. Gesse és, a més, fundador de l’Institut de Banys de Bosc. Assessora sobre la seva especialitat organitzacions governamentals i privades, i ha col·laborat com a consultor especialista en el Grup d’Experts en Salut i Benestar Humans (Expert Group on Human Health and Well-Being) del Forest Europe-Conferència Ministerial sobre la Protecció de Boscos a Europa.

Amb un equip de col·laboradors ha preparat la primera guia que selecciona rutes per fer immersió als boscos. Baños de Bosque. 50 rutas para sentir la naturaleza (ed. Ahenamedia, col·lecció Petit Futé). Cada guia en paper inclou un codi QR que permet descarregar, de forma completament gratuïta, la versió digital en format PDF, ePUB o Mobi.

Com el 65% del territori de Catalunya són espais forestals, les opcions d’escollir un per viure l’experiència d’un bany de bosc són moltes. Aquí en va una selecció de deu.

Bosc del Pont de la Vila, Parc Forestal de Mataró / claudia TOLOSA

Pont de la Vila. Parc Forestal de Mataró

Ens anirem obrint camí entre pins i alzines sureres, alzines i l’heura que ascendeix pels troncs d’arbre. Matolls de card i romaní, també al nostre pas, són característics en aquest espai forestal a la comarca del Maresme. Trobarem àrees en què la vista al mar sumarà sensacions a les que anirem acumulant al passeig pel Parc Forestal de Mataró, on travessarem una zona de pícnic per fer més complet el dia. També creuarem un espai ple d’arbres amb tirolines en els arbres. És el Bosc Vertical, un parc d’aventures en els arbres, per sentir emocions alliberant adrenalina.

Font groga. Parc Natural de la Serra de Collserola.

Molt pròxim i accessible des de Barcelona i els municipis de l’àrea metropolitana. Alzines centenàries, arboços i el bruc al nostre pas singularitzen un itinerari des del qual també trobarem zones des de dalt per contemplar el mar a la llunyania. La vegetació frondosa manté la humitat concentrada en certes àrees, com per exemple al voltant de la Font Groga. Un banc de pedra posat en cercle entorn de la font ens donarà la clau per a una de les nostres parades en el nostre bany de bosc. Observant el camí per on anem i les múltiples formes de troncs i branques d’arbre, la força de la natura ja està treballant en nosaltres.

Bosc de la Font Groga, al Parc Natural de Collserola / Alex gesse

Fageda d’en Jordà. Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa

A la comarca de la Garrotxa, al quilòmetre 4 de la carretera d’Olot a Santa Pau, trobarem un dels centres d’interpretació del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. És Can Serra, un punt d’informació sobre la flora, fauna, geologia, vulcanisme i itineraris pedestres del parc natural on anirem a la recerca de la Fageda d’en Jordà. Endinsant-nos en l’espai forestal, oms, nogueres, freixes, i sobre la terra macerada per lava volcànica del cràter del Croscat, les fileres de faigs que donen nom al lloc. Asseure’s sobre una pedra, o directament a terra, i respirar és directament revitalitzador.

Bosc del Gerdar. Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici

També conegut pels veïns de la zona com la Mata de València, el bosc del Gerdar és una espectacular concentració d’avets que trobem a la comarca del Pallars Sobirà. És a pocs quilòmetres de les poblacions d’Esterri i de València d’Àneu, seguint la ruta ruta cap al refugi del Gerdar. A partir d’aquí, on es pot deixar el cotxe en un aparcament, iniciarem la immersió al bosc, respirant a consciència perquè l’abraçada de la natura a l’interior d’aquest gran espai d’avets és fortíssima.

Bosc de l’Aubaga. Parc Natural de l’Alt Pirineu.

Os de Civís és un petit poble situat a la vall d’Aós, a la comarca de l’Alt Urgell. Es troba en la confluència de dos rius, el Setúria i el Salòria, dins del Parc Natural de l’Alt Pirineu, la reserva natural més gran de Catalunya. Os de Civís està envoltat de boscos d’avets, pins, avellaners i bedolls, ben vitals per l’energia d’aquests dos rius que tindran el seu protagonisme en aquest bany de bosc. Asseure’s a escoltar el so de les aigües sobre les pedres serà part de l’encant energetizant d’aquest bosc, fins i tot un bany de peus ens centrarà en el poderós sentir l’aquí i l’ara.

Bosc de la Fageda d’en Jordà (Garrotxa) / marta ayats

Bosc de les Torrenteres. Espai Natural Protegit de les Serres de Milany-Santa Magdalena i Puigsacalm-Bellmunt.

Vidrà és una petita localitat de la comarca d’Osona, a les portes del prepirineu, i emmarcada en l’Espai Natural Protegit de les Serres de Milany-Santa Magdalena i Puigsacalm-Bellmunt. En aquest enclavament destaquen les restes del castell de Marfany, el santuari de Nostra Senyora de Bellmunt i el cim del Puigsacalm, que supera, els 1.500 metres d’altitud. És habitual la presència de senderistes, ciclistes de BTT i motoristes de muntanya, però, per a nosaltres, el lloc s’ha triat per experimentar la tranquil·litat. Ho farem enriquint-nos del seu paisatge i diversitat biològica, entre fagedes i rouredes que presideixen el territori del bosc de les Torrenteres. La humitat que facilita un torrent el trajecte del qual podrem prendre de referència ens portarà a veure molsa sobre arrels i ascendint pels troncs d’arbre.

Bosc de les Estunes. Espai Natural del Llac de Banyoles.

A la comarca del Pla de l’Estany, dins de l’Espai Natural del Llac de Banyoles, localitzem el municipi de Porqueres. Molt a prop de l’estany, o llac, de Banyoles, trobem el bosc de Les Estunes, amb roures i alzines que conviuen amb esquerdes i perforacions al terreny, fins i tot galeries subterrànies que ens parlen d’un passat immers sota l’aigua. Tantes formes capritxoses de la natura han donat lloc a nombroses llegendes amb fades i donzelles d’aigua com protagonistes. Geologia i arbreda singular, per a una experiència d’immersió profunda. La molsa també és present en aquest recorregut forestal, totalment embolcallant.

Vall de Vallcàrquera. Parc Natural del Montseny.

A la serralada prelitoral catalana, presidida pel seu cim més alt, el Montseny, seguit d’altres cims com el Turó de l’Home, les Agudes o el Matagalls, ens trobem entre les comarques d’Osona, la Selva i el Vallès Oriental una reserva emmarcada en la denominació de Parc Natural del Montseny. I a la vall de Vallcàrquera, descobrirem una escola de naturalesa. Propietat de la Diputació de Barcelona, està ubicada en un lloc idoni per fer activitats educatives i d’oci. Seguint el curs del rierol que es diu igual que la vall, Vallcàrquera, anirem per un camí que ens endinsarà en l’escenari de la nostra experiència de benestar. Murs de pedra seca, fonts, alzines, freixes, oms, avellaners i lledoners i pins pinyoners ens saluden i ens envien la seva vitalitat.

Camí del Castell de l’Oliver. Parc Natural del Garraf.

Notícies relacionades

Dins del Parc Natural del Garraf, partirem del municipi d’Olivella, caracteritzat per masies que esquitxen el seu paisatge mediterrani. El sotabosc està ple de plantes aromàtiques, de manera que l’olfacte ens l’activaran aromes com el de les plantes de romaní i farigola. Veurem sobretot pins, oliveres i margallons, i també alguns roures. És zona de vinyes, per la qual cosa depenent de l’època de l’any, la nostra vista es podrà recrear en els recargolats ceps de la vinya o en l’incipient o ja madurat raïm. Podrem passar d’escoltar el cant dels ocells a les cigales, sense deixar de percebre, amb la resta de sentits, la màgia d’aquest entorn natural.

Bosc de Virós. Parc Natural de l’Alt Pirineu.

Camins mansos, còmodes per al passeig, amplis i privilegiats per la vista freqüent als cims i valls d’aquest enclavament a la Vallferrera, el bosc de Virós és un tresor al mig del Parc Natural de l’Alt Pirineu. Amb destinació a la tranquil·litat, podrem reposar i prendre un refrigeri a l’inici o al final al refugi Gall Fer, al municipi d’Alins de Vallferrera. Al costat hi ha l’estació d’esquí nòrdic Alins-Vallferrera, que en realitat s’endinsa pel bosc on anem a la recerca de bany singular. Un bany energètic en què segur que influirà el mineral de ferro que va donar tanta vida a famílies de la vall, i el nom a aquesta. Cap dels camins i pistes que travessen aquest preciós bosc pirinenc tenen pèrdua. Ens hem de deixar seduir pels pins i faigs del lloc,

El bosc és un espai molt propici per experimentar el benefici de la natura per a la salut. / CARME ESCALES