01 nov 2020

Anar al contingut

Propostes

Viatge al passat de les colònies tèxtils

Visitem les fàbriques i les cases on treballaven i vivien els empleats i les seves famílies

CARME ESCALES

Viatge al passat de les colònies tèxtils

RAFAEL LOPEZ-MONNE

La força de l’aigua que feia moure turbines va ser clau perquè la revolució industrial anés esquitxant Catalunya de fàbriques, tèxtils i de moltes altres produccions. El pragmatisme va anar ubicant al costat dels marges de rius, com el Llobregat, aquells espais fabrils que van donar feina a tantíssimes famílies, autòctons, i de fora. De tota la península arribaven autocars de gent que venia a nodrir plantilles a les factories, a prosseguir les seves vides i arrelar aquí. Per allotjar-los, els empresaris van fer construir vivendes al costat de les fàbriques, però també colmados on proveir-se d’aliments i tot el necessari per a la llar. També van incloure safarejos públics, farmàcies i escoles per als fills dels empleats. L’església, normalment, tampoc faltava en aquesta concentració de serveis (motivada per la comoditat dels treballadors o/i interès per part de l’amo de les fàbriques) que així van anar conformant el que avui coneixem com a colònies industrials.

Visita al museu de la colònia Vidal /ÒSCAR RODBAG/XATIC

Visitar-les avui ens porta a conèixer aquell passat, motor econòmic, impuls sociodemogràfic i retrat d’històries individuals i vides en comú, a principis del segle XX. Des de la Xarxa de Turisme Industrial de Catalunya (XATIC) localitzem algunes d’aquestes colònies industrials visitables. Una és la colònia de l’Ametlla de Merola, al municipi de Puig-reig (Berguedà) sobre la conca del riu Llobregat. En un lloc on, cap al 1832, hi havia hagut poc més que un molí i una petita fàbrica de màquines per cardar llana, hi ha l’origen d’un complex arquitectònic d’espais laborals i allotjaments per als treballadors i les seves famílies, un teatre i una església. Mateu Serra, fabricant de Vilassar de Mar, va ser el fundador d’aquesta colònia. Va comprar els terrenys per construir una fàbrica tèxtil en la qual aviat estaven treballant ja 500 empleats. De les 90 vivendes que va fer construir per a ells, seguint l’estil de les casetes adossades dels pescadors del Maresme, en l’actualitat bastantes continuen estant habitades, perquè la fàbrica va funcionar fins al 1998. És igual que un petit poble, on, a més, han conservat les seves activitats culturals i festes tradicionals, com la representació dels Pastorets.

Museu Colònia Vidal de Puig-reig

A Puig-reig també podrem visitar dues colònies més, la de Cal Pons i la Vidal. De la primera destaca la seva monumentalitat. Veurem, entre altres espais, el xalet del director, una església neogòtica, la casa convent de les monges, jardins i un bosc, a més de les vivendes unifamiliars.

Una mica més al nord al mateix municipi, seguint el curs del Llobregat, hi ha la colònia Vidal. Allà, la projecció d’un audiovisual de deu minuts ens introdueix en la visita. Hi assistirem a l’antic cine de la colònia, el primer espai de què ens parlen en aquest recorregut per l’antic complex industrial del Berguedà. Allà ens mostren com era un pis dels treballadors, els safarejos, la peixateria, les dutxes comunitàries, cosa que va ser la primera sucursal de Caixa de Manresa i l’escola infantil. També podrem visitar l’exposició permanent de la colònia i el Casal de la Dona. Tot això conforma un passeig pels espais socials del lloc, abans d’endinsar-nos també a la zona industrial, en la qual veurem el mirador de la resclosa, el dipòsit d’aigua amb què es produïa la força energètica per activar les màquines, i el canal pel qual arriba aquesta aigua. Veurem les turbines, la màquina de vapor i tota la nau tèxtil, on ens explicaran el procés complet de transformació del cotó, amb les màquines que s’utilitzaven fa 100 anys i assistirem a una demostració d’un teler en marxa en directe.

Cuina de la recreació d’una vivenda a la colònia dels antics empleats de les Mines de Cercs (Berguedà) /CARME ESCALES

Tant la colònia de l’Ametlla de Merola com la Vidal formen part de la xarxa mNACTEC (Museus de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya). També el Museu de les Mines de Cercs, encara més al nord del Berguedà, on ens explicaran com era la vida dels miners i les seves famílies, a través de la reproducció d’una antiga casa amb totes les teves estades, mobles i estris. L’antic casino és avui un bar on podrem disfrutar d’un refrigeri.

A la comarca d’Osona, la visita a la colònia Rusiñol contempla també el passeig pels seus jardins, el Cau Faluga, o torre de l’amo, la fàbrica de filats on veurem la maquinària que utilitzaven, la turbina encara en funcionament i diferents espais de treball. També ens acompanyaran al pis del director i sabrem d’altres elements, alguns de ja desapareguts, com la casa dels encarregats, les antigues quadres, els magatzems, les cases dels obrers, la cooperativa, l’escola, la cantina, els horts i l’església que va ser un petit imperi de la família del pintor Santiago Rusiñol. La visita s’organitza des del Museu del Ter de Manlleu, on també ens acompanyen a visitar, a Borgonyà, la colònia tèxtil Fabra i Coats, d’origen escocès i declarada Bé Cultural d’Interès Nacional.

Així era una habitació a les cases de la colònia de les Mines de Cercs (Berguedà) / CARME ESCALES

Arquitectura, urbanisme, enginyeria industrial, evolució econòmica i vida social reuneixen a les colònies un complet ventall de repàs a la nostra història recent i des de diversos prismes. Al poble de Gironella, també al Berguedà, la coneguda com a Torre de l’Amo de Viladomiu Nou, residència dels propietaris de l’antiga colònia de Viladomiu, s’ha convertit en el Centre d’Interpretació de les Colònies Tèxtils del Llobregat, una excel·lent aproximació a tot el que descobrirem en cada visita.

Aula de l’antiga escola de la colònia Vidal de Puig-reig (Berguedà) / museu de la colònia vidal de puig-reig