EL PARADÍS BLAU

Tossa de Mar, una perla entre muralles

Entre Lloret de Mar i Sant Feliu de Guixols, aquesta localitat és per molts una de les més boniques de la costa gironina

14tossa

14tossa

2
Es llegeix en minuts

L’estiu del 1934, el pintor Marc Chagall va quedar enamorat dels seus paisatges i la va batejar com el paradís blau. I, tot i que la costa mediterrània hagi experimentat canvis substancials en el seu paisatge, Tossa de Mar continua sent uns dels racons que més conserven l’essència del Mediterrani.

El seu paisatge és una postal inconfusible. Els barcos de pesca amarrats a la vora i, de fons, la Vila Vella, encapçalada per l’emblema del poble, el castell de Tossa, l’única fortificació medieval que es conserva a la costa catalana. La Vila Vella és una vella ciutat emmurallada amb quatre torrasses i tres torres cilíndriques que protegien la ciutat dels pirates. Al caminar per les muralles s’aprecien unes magnífiques vistes de la costa mediterrània i, en el seu punt més elevat, trobem el far de Tossa. Un mirador que se situa al costat d’un museu en el qual s’ensenyen els detalls de la vida dels faroners, el Centre d’Interpretació dels Fars de la Mediterrània. 

També val la pena passejar pel barri de sa Roqueta per impregnar-se de la vida dels pescadors que el van habitar durant segles. En aquest indret es troba l’església parroquial de Sant Vicenç, un edifici d’estil neoclàssic que va ser construït el 1755 per atendre la població que vivia fora de les muralles medievals.

Les seves millors platges

La platja Gran és la principal platja i, com bé indica el seu nom, la més extensa. També és la més freqüentada i pot ser una mica complicat trobar un lloc en els mesos d’estiu. La panoràmica de la Vila Vella que s’aprecia des de la seva sorra la va portar a ser una de les 25 platges més boniques el 2013 segons la revista ‘National Geographic’. 

Notícies relacionades

Una mica més amagada es troba la platja d’es Colodar, que es troba just sota de la Vila Vella. Rep el nom per les pedres erosionades que cobreixen la seva vora, els còdols. Allunyades de la urbanització, trobem una infinitat de cales salvatges a les quals no resulta fàcil arribar. Com la cala Futadera, una platja envoltada de penya-segats i d’aigua cristal·lina. Per arribar a aquest paradís s’ha d’accedir a través d’un sender que surt de la carretera que connecta Tossa de Mar i Sant Feliu de Guíxols, i, seguidament, baixar unes escales costerudes que dirigeixen a la platja. 

Per completar una jornada inoblidable, no pot faltar degustar la gastronomia de la zona. El plat més tradicional és el Cim i Tomba, una elaboració de tradició marinera en què el peix és el protagonista.