22 d’oct 2020

Anar al contingut

Estiu de proximitat

Les ganes de Costa Brava d'Ángels Barceló

Juan Fernández

Aquests mesos enrere, el Madrid fantasmal del confinament no animava a evocar la Costa Brava. No obstant, en les platges de Begur, Calella de Palafrugell i Llançà es va pensar, i se’n va parlar, a l’estudi central de la Cadena Ser, vuit plantes per sobre de la Gran Via madrilenya, un habitual bullici de vianants que aquells dies semblava l’escenari d’una pel·lícula apocalíptica.

Ho feia Àngels Barceló (Barcelona, 1963), la presentadora i directora d’Hoy por hoy, el programa matutí de la cadena, que no ha faltat cap dia als micròfons des que es va decretar l’estat d’alarma i moltes matinades, al creuar la porta de l’emissora, va sospirar per submergir-se a les aigües fredes de la costa gironina per evadir-se de tot el que havia de relatar a les ones a continuació. «Trobo a faltar el sol, la sorra, la sal, l’aigua, tot allò que ens semblava normal als estius d’abans i que ara ens sembla una quimera. Mullar-me els peus al mar i prendre una mica el sol, ja és un luxe. És el que més podria regenerar-me», reconeix.

Per la carretera GIV-6531 des de Begur o Palafrugell 

De platges catalanes n’hi ha moltes, però aquestes tres ocupen un lloc especial en el santoral estiuenc de la periodista per la vinculació personal que hi manté i l’atractiu natural que atresoren. «Són les platges de la meva vida. Tenen l’aigua freda, aquesta sensació que se’t gelen els peus quan entres, i el paisatge de la Costa Brava. A Calella vaig tenir una casa llogada molt temps, a Bagur he viscut grans moments amb la meva família, i a Llançà conservo amics que estiuegen allà i la seva platja m’agrada molt», assenyala.

Barceló dona per fet que ens espera un «estiu estrany», però estiu, al cap i a la fi. «Pensàvem que no ho veuríem, però és que la nostra primavera ja ha sigut rara i inexistent. Que tinguem menys limitacions i puguem estar al carrer, això ja ens donarà la vida», apunta la periodista, que destaca el costat positiu que també pot comportar aquest període estival tan inusual. «Amb prou feines hi haurà estrangers, es podrà veure monuments d’Espanya que abans estaven atapeïts i ara no. Hi haurà limitacions d’aforament a tot arreu, però els afortunats que hi puguin anar, veuran coses com no les havien vist mai abans», suggereix.

De moment, Barceló preveu posar fi, el pròxim 3 de juliol, a la desassossegant experiència que ha viscut els últims tres mesos i mig. Des de principis de març que no trepitja Catalunya i no veu el seu pare i el seu marit. Durant aquests mesos només ha tingut la companyia de la seva filla, que també resideix a Madrid. «Això ha sigut molt dur, perquè el tema laboral s’ha barrejat amb l’emocional. Ha sigut molt complicat fer un programa diari mentre pensaves en la teva família. El meu pare és grup de risc i estava a molts quilòmetres», confessa.

El Mercat de Sant Antoni

En l’antiga normalitat, aquella que teníem abans del coronavirus, Barceló solia tornar a Barcelona cada divendres per passar el cap de setmana amb els seus. Molts dissabtes se la podia veure deambulant entre les parades del Mercat de Sant Antoni, un altre escenari de la seva vida on també està desitjant tornar, i la visita del qual recomana, no només per comprar, també per passejar. «Sempre que viatjo a un país, procuro perdre’m pels seus mercats. Sant Antoni és el meu barri, el barri de la meva infància, i en condicions normals, en el Mercat és una delícia. Es pot comprar, menjar i beure», assenyala.