ERC suma un altre revés a les urnes malgrat avançar Junts en les eleccions generals i espera ser clau per a Sánchez

«El problema és que la comparació és sempre amb les ultimes eleccions, i el 2019 el resultat va ser espectacular», raona una veu del partit en un dels temps morts de l’escrutini. L’ombra del 2019, que ja va planar sobre els republicans en les municipals, es va tornar a corporitzar la nit electoral de les generals. I, potser, que el 2019 es va fer una mala lectura en clau interna. És a dir, no es va posar en quarantena uns resultats que trencaven amb la tendència –sí a l’alça, però no tant–, d’ERC en les eleccions anteriors.

La pèrdua de sis actes, que deixen ERC al mateix nivell que Junts (tot i que els republicans eviten el ‘sorpasso’ que sí que es va donar en les municipals), però per darrere no només del PSC, sinó també de Sumar, suposen un dur revés per a un partit que, per evitar que el vot útil antidreta es focalitzés en el PSC ha donat per fet el suport a Pedro Sánchez en una eventual investidura, si les xifres quadren. Les urnes dicten que l’hemorràgia cap al PSC no s’ha aturat i, per contra, els que creien que els republicans s’entregaven amb facilitat als socialistes, s’han vist reafirmats.

Això sí, malgrat tot, qualsevol aritmètica socialista que pretén tornar a impulsar Sánchez haurà de passar pels republicans. «En política no val el que tens, sinó el que val el que tens», va dir Gabriel Rufián a tall d’embarbussament i deixant clar que els 7 escons del 2023 poden ser tan o més decisius que els 13 del novembre del 2019.

Reacció en calent

De vegades, les reaccions en calent, per allò d’espontànies, són les més destacables. Així, per exemple, en la primera intervenció d’ERC, a càrrec de la portaveu Marta Vilalta, en lloc d’enviar missatges de cautela, prudència i contenció fins que hi hagués resultats de vot escrutat, es va sentir un atac en tota regla a Pedro Sánchez. «Estem davant una convocatòria que només ha respost als interessos del president del Govern, que no ha dubtat a posar en perill els avenços socials aconseguits en aquesta legislatura per una simple qüestió electoralista», va dir Vilalta.

Una pèrdua de sintonia que, després, tant Rufián com Oriol Junqueras, van reiterar. Tots dos van oferir a Junts consensuar el preu d’una eventual investidura de Sánchez. «Les forces progressistes espanyoles hauran d’afrontar un dilema: o Catalunya o Vox. Si volen governar el seu país, hauran de respectar el nostre», va assenyalar Rufián, que no és, precisament, una de les veus més essencialistes d’ERC.

Notícies relacionades

El PSOE deixa en mans dels nacionalistes decidir qui s’asseurà a la Mesa del Congrés

¿Com es compta el vot estranger i quan se sabrà si ballen diputats?

«N’hi ha hagut molts que han cregut que la manera de contrarestar la dreta espanyola era votar l’esquerra espanyola», va asseverar Junqueras a tall d’explicació d’aquest vot útil que ha omplert el sarró del PSC. «Però sens dubte, la polarització de veritat es dona entre Espanya i Catalunya i posarem tots els nostres recursos, que no són els de 2019, és cert, a defensar Catalunya», va sentenciar.

Per tot això, el president d’ERC va allargar «la mà als altres independentistes que tampoc han millorat resultats», és a dir, Junts, «per defensar conjuntament el país». Això sí, tant Rufián com Junqueras van recordar el preu amb què ells, per la seva banda, parteixen a negociar amb Junts: acabar amb el dèficit fiscal, el traspàs de Rodalies i la descongelació de la taula de diàleg.