Les cartes de negociació del PSOE: finançament, competències i més poder al Congrés

Les negociacions de grans empreses solen començar per una carta d’intencions, una espècie de memoràndum on es fixen les bases sobre les quals ha de discórrer, per exemple, un acord de compravenda. Aquest document, que sol anar acompanyat d’una clàusula de confidencialitat, acota el camp de joc. Utilitzant aquest símil explica un dirigent socialista que en aquesta fase molt embrionària estarien encara les converses ja empreses pel PSOE per pactar una investidura de Pedro Sánchez, amb Junts i ERC en el primer pla, junt amb altres forces com PNB, EH Bildu, Coalició Canària o BNG.

Els socialistes ofereixen més diners, més competències i més poder al Congrés. Les forces nacionalistes catalanes han deixat clar que això és paper mullat en boca del president de la Generalitat i líder d’ERC, Pere Aragonès. Des del PSOE han obert joc oferint una reforma «urgent» del model de finançament autonòmic, pendent de revisió des de 2014 i que ha sigut un ‘sudoku’ impossible de resoldre per al Govern central els últims cinc anys. L’oferta de condonar deute a Catalunya ha obert ja esquerdes en comunitats del PP com Andalusia, que clama contra «prebendes», o la Comunitat Valenciana, que alerten dels acords «a la cambra fosca de l’independentisme», dues de les comunitats més perjudicades pel model en vigor. Socialistes com Javier Lambán, encara president en funcions d’Aragó, també clamen contra «els greuges».

Vot de silenci

Els socialistes han fet vot de silenci, convençuts que qualsevol interferència en les negociacions pot arruïnar un acord que saben per endavant que és molt complicat però que en cap cas donen per impossible. «No direm res. Ja parla el PP per tots», ironitzen des del PSOE, donant a entendre que la seva estratègia passa pel secretisme i per deixar que sigui Alberto Núñez Feijóo qui es cremi en les declaracions públiques del seu partit. Quan s’obri de veritat el diàleg mantenir aquest sigil serà impossible però a Ferraz estan intentant dibuixar una negociació en dues fases. Una primera amb la constitució del Congrés el 17 d’agost que serà «la més fàcil». Una altra, molt més complicada a partir de llavors i fins a esgotar els terminis, «gairebé tres mesos més tard», on els nacionalistes de veritat lluitaran les seves condicions.

«Hi ha expectatives, un ideari per part dels grups nacionalistes que mantenen i que es troba als antípodes de la concepció d’Espanya que té el PSOE, però hi ha altres fórmules que es poden continuar treballant i és del que hem de parlar», va assenyalar la vicesecretària general dels socialistes, María Jesús Montero, en una entrevista a ‘La Hora de la 1’ de TVE. ¿Quines són aquestes fórmules? Les cartes de negociació que Pedro Sánchez pot posar sobre la taula, si compleixen la seva premissa de no saltar-se la Constitució, parlen d’una reforma del sistema de finançament, quitació de deute a les comunitats, relaxació de les regles fiscals per a les autonomies, una reforma del model territorial, que s’endinsi en la cessió de competències i recursos, executar reformes judicials pendents com la del Tribunal Constitucional i d’un acord perquè els nacionalistes tinguin més butaques al Congrés dels Diputats. Els socialistes insinuen que no cap l’amnistia, com demana Puigdemont, però sí altres reformes en el camp judicial que poden ajudar a «alleujar la pressió». En aquesta carta d’intencions estaria el PSOE.

El centre, Barcelona

«Ara mateix cal mirar més a Barcelona que a Madrid», deixen anar els socialistes. Ni tan sols revelen qui està negociant, tot i que se sap el paper protagonista de María Jesús Montero o de Félix Bolaños, ministre de Presidència, al costat de figures del PSC que podrien estar obrint els ponts amb Junts i ERC. Mentrestant, veus pròximes a Junts fantasiegen amb la idea d’una cimera entre Carles Puigdemont i José Luis Rodríguez Zapatero, atorgant a l’expresident un protagonisme tan elevat com ha tingut a la campanya. En l’entorn de Zapatero es limiten a assegurar que en aquests moments toca «un perfil baix», almenys referent a aparicions en mitjans de comunicació, i des del PSOE refreden expectatives recordant que Puigdemont és «un pròfug de la justícia».

Des del PSOE l’únic que assenyalen amb claredat és que qualsevol negociació es farà «dins del marc constitucional» i que la sol·licitud del president Aragonès d’un referèndum d’independència de Catalunya és «un envit» que emmarquen en els focs d’artifici abans d’entrar de veritat en les negociacions. Al PSOE confien a poder reconduir aquestes peticions, que «la pilota vagi a terra i comenci el partit». Insisteixen que ni el referèndum ni l’amnistia és possible dins de la Constitució però que no donen res per perdut ni expliciten què poden oferir a canvi.

Allunyen una repetició

Dins d’aquest carril, assenyalen els socialistes, hi ha marge «de sobres» per trobar fórmules atractives perquè els nacionalistes, que ja han dit que per aquí no, donin la investidura a Sánchez i hi hagi un govern de PSOE i Sumar. Els socialistes no volen ni sentir parlar de repetició electoral tot i que, de moment, les peticions d’ERC i Junts apunten a la lluna i serien inassumibles. «Això tot just acaba de començar», adverteixen fonts socialistes, convençuts que ha de regnar la calma i que el 17 d’agost, data de la Constitució de les Corts, marcarà una primera fita però no la meta final.

Notícies relacionades

Investidura, en directe: Felip VI tanca avui la ronda de consultes per proposar candidat a la presidència del Govern

El PP veu en la «descomposició» de Vox una oportunitat per reunificar la dreta

La primera foto fixa la llançarà la constitució del Congrés dels Diputats, el pròxim 17 d’agost. El PP tindrà majoria absoluta al Senat i presidirà la Cambra Alta, cosa que obliga el PSOE a filar encara més prim al Congrés davant una legislatura que, en cas de tirar endavant, serà sens dubte endimoniada i on necessita tenir majoria a la Mesa del Congrés. Els socialistes no volen cedir la presidència però hi ha vuit butaques més en joc, quatre vicepresidències i quatre secretaries, al principal òrgan de la Cambra, per obrir joc, sempre que conservi la majoria el bloc de la investidura. El PP també està jugant les seves cartes en aquest terreny.

El ‘set i mig’ del Congrés

El repartiment proporcional, sense martingales polítiques, donaria seient a PP, PSOE, Vox i Sumar. Però en aquestes butaques poden cabre cessions als nacionalistes perquè tinguin més poder i més visibilitat a Madrid. S’obriria un perillós joc del ‘set i mig’, perquè no mesurar bé la cessió de vots als nacionalistes pot fer perdre butaques a la Mesa. Ja s’ha insinuat que el PSOE podria facilitar que Junts i ERC formin grup propi, flexibilitzant les condicions fixades al Reglament, que obre la porta a excepcions, o prestant diputats. Tot i que al PSOE assumeixen que no estarà aquí la més important de les cessions als independentistes catalans o nacionalistes bascos sí volen que sigui un primer gest que aplani la resta d’acords.