Límits a l’avortament i a la violència masclista, ocupació femenina i atenció a homes en crisi: la igualtat el 23J

Les dones seran clau en aquestes eleccions generals: més de 18 milions estan cridades a votar el pròxim 23J. No obstant, les realitats i necessitats de les ciutadanes gairebé no s’estan visibilitzant en aquesta campanya electoral; les promeses electorals semblen majoritàriament dirigida als homes: n’és un exemple, el debat televisat dels dos candidats favorits (homes), en el qual es van dirigir ben pocs missatges a les dones.

Quan queden només 10 dies per a les eleccions generals, EL PERIÓDICO DE ESPAÑA, del grup Prensa Ibérica, analitza els programes electorals dels quatre partits polítics principals per posar l’accent en les mesures específicament dirigides a dones, a les víctimes de violències masclistes i al col·lectiu LGTBI.

Violència masclista, corresponsabilitat i conciliació, ocupació femenina, maternitat, avortament, masculinitats, col·lectiu LGTBI... l’acostament a aquestes realitats varia enormement entre unes formacions i d’altres i són més nombroses en els programes dels partits d’esquerra.

PSOE: augment de pensions mínimes i abolició de la prostitució

El Partit Socialista recull diverses mesures per ampliar la lluita contra les violències masclistes: culminar, com més aviat millor, els treballs de renovació del Pacte d’Estat contra la Violència de Gènere; treballar perquè el Sistema Nacional de Salut implanti un cribratge universal per a la detecció precoç del maltractament; abordar la violència digital (especialment entre els joves); crear unitats de valoració forense i de jutjats especialitzats a tot el territori, i garantir prou dotació pressupostària en són algunes.

També, estendre les ajudes als orfes de la violència masclista fins que compleixin 26 anys, posar en marxa un pla d’intervenció al medi rural i perfeccionar l’atenció a les víctimes més vulnerables, incloses dones i nenes amb discapacitat. Per incidir en la prevenció, programa aprovar per llei una iniciativa que impedeixi als menors accedir al porno, així com reforçar l’educació sexual.

Són diversos els projectes que no va donar temps que veiessin la llum en aquesta legislatura i que el PSOE rescata en el seu programa electoral per a la següent, com per exemple la llei integral contra el tràfic amb finalitats d’explotació sexual, la llei de representació paritària de dones i homes en òrgans de decisió i la llei contra el proxenetisme, amb la qual iniciaria un camí abolicionista.

El PSOE es compromet a actuar contra les agències que promocionen i fan negoci amb els ventres de lloguer, a garantir el dret a l’avortament en igualtat a totes les comunitats autònomes i a posar en marxa «zones de seguretat» entorn de les clíniques on es practiquen interrupcions voluntàries de l’embaràs.

Afirma que apujarà la pensió mínima, que tenen majoritàriament dones, fins a arribar a la mitjana europea. Proposa un increment del 10% addicional per al bienni 2026-2027.

Associades a la feina i la conciliació, mesures com un pla nacional per a la feina flexible amb reformes legals i incentius a empreses que permetin establir jornades híbrides de feina presencial i en remot, i la possibilitat de concentrar la jornada laboral en quatre dies; un pacte social per la racionalització d’horaris i l’enfortiment de la xarxa pública de cures amb un augment de l’oferta de centres de dies i de cures de llarga durada.

Entre els seus plans hi ha el d’ampliar el permís per naixement a les 20 setmanes, implantar permisos retribuïts per a les cures (sense precisar quins) i universalitzar l’educació de 0 a 3 anys.

En matèria d’ocupació, planteja crear una oficina estatal de lluita contra la discriminació en la Inspecció de Treball, actualitzar la llei de prevenció de riscos laborals per incorporar-hi la perspectiva de gènere i reconèixer com a malalties professionals les que afligeixen les cambreres de pisos i les treballadores d’atenció a la dependència o de la neteja.

Ateses les diferències de gènere en la salut, els socialistes volen desenvolupar una estratègia per formar els sanitaris del Sistema Nacional de Salut en les desigualtats existents entre homes i dones; una altra contra la mediatització i per la salut mental contra la sobremedicació que afecta fonamentalment dones, i elaborar un catàleg de les diferències simptomàtiques en cada sexe en les malalties més freqüents o amb més índex de mortalitat o invalidesa.

Iniciatives dirigides a la implicació d’homes en la prevenció de les violències masclistes o la creació d’un sistema de certificació d’algoritmes i sistemes d’intel·ligència artificial que respectin la neutralitat i l’absència de biaixos de gènere són altres mesures del programa socialista.

El socialisme també pretén impulsar un pacte d’estat contra la LGTBI-fòbia, tipificar les teràpies de conversió com a delicte en el Codi Penal i afavorir l’accés de les famílies LGTBI als procediment d’acollida de menors tutelats.

PP: retallada de l’avortament i Pacte d’Estat contra la Violència de Gènere

El Partit Popular s’encamina cap al 23J amb un programa conservador pel que fa a la igualtat i alineat amb el Pacte d’Estat contra la Violència de Gènere.

Els populars volen recuperar l’exigència de consentiment patern perquè les noies de 16 i 17 anys puguin avortar i parlen de «garantir el dret a l’objecció de consciència» sense detallar quins canvis aspiren a introduir en aquest sentit.

El partit liderat per Alberto Núñez Feijóo es compromet a posar en marxa l’atur femení per reduir a la meitat la bretxa de participació d’homes i dones en el mercat laboral en la pròxima legislatura, amb la promoció de contractes indefinits a les mares treballadores. També impulsarà plans d’igualtat per fomentar l’ocupació i l’emprenedoria de les dones i ofereix bonificacions de les cotitzacions en sectors masculinitzats que les contractin, o bé després de la cura de menors o persones dependents.

Per facilitar la conciliació, planteja una educació de 0 a 3 anys gratuïta i universal cofinançada al 50% per l’Estat i les comunitats autònomes, l’ampliació de l’horari dels centres escolars i l’obertura de «cases niu» i cases de gent gran als municipis rurals.

Altres promeses són potenciar la flexibilitat laboral i la posada en marxa d’un banc d’hores a les empreses que permetin a treballadors i treballadores atendre imprevistos i un permís de quatre mesos per a progenitors amb fills de fins a 8 anys (sense precisar si serà remunerat).

El PP ofereix augmentar la quantia i l’abast de la prestació per fill a càrrec des del cinquè mes d’embaràs, estendre els beneficis de les famílies nombroses fins que el fill menor tingui 26 anys, bonificar fins al 45% les quotes de la Seguretat Social per a la contractació de treballadores de la llar i ampliar els permisos de paternitat i maternitat de famílies monoparentals femenines.

Els populars prometen que el Conveni d’Istanbul orientarà «tots els avenços en la lluita contra la violència de gènere» i que compliran i actualitzarab el Pacte d’Estat contra la Violència de Gènere: amb legislació contra la violència digital, reforçant la resposta al maltractament que afecta noies menors d’edat, i amb l’ampliació de competències dels jutjats de violència contra la dona perquè jutgin delictes sexuals i la resta de violències recollides a Istanbul.

Impulsaran una llei contra el tràfic amb finalitats d’explotació sexual i perseguiran el proxenetisme, reforçaran les unitats policials de Dona i Família (UFAM de la Policia Nacional i EMUME de la Guàrdia Civil) i dotaran «amb prou personal i recursos» les Oficines d’Atenció a les Víctimes i la Unitats de Valoració Forense Integral.

Aspiren a protegir els menors de la pornografia mitjançant procediments de verificació d’edat «veritablement eficaços».

Quant al col·lectiu LGTBI, els populars són escarits en les seves propostes. Plantegen la derogació de la llei trans per aprovar-ne una altra de nova que, afirmen, serà resultat «del diàleg amb tots els sectors socials i professionals, per buscar el consens», i s’allunyarà de les «posicions més extremes» i anirà amb «la màxima prudència per conciliar l’expressió de la identitat personal amb la cura a les dones, a la infància i a les famílies». En aquest àmbit, pretenen expulsar les esportistes trans de les competicions esportives

Finalment, per combatre la discriminació, parlen de protocols educatius perquè «cap menor pateixi cap mena d’exclusió o humiliació».

Sumar: dret a la cura i al temps i atenció a homes en crisi

La coalició electoral liderada per Yolanda Díaz vol que el pròxim Govern tingui una Vicepresidència de Feminismes i Economia de les Cures i una de les mesures que criden més l’atenció que proposa és la posada en marxa d’un servei d’atenció telefònica per a homes en crisi, que busqui alternatives no-violentes i pugui treballar altres formes de masculinitats.

Sumar promet que aprovarà una llei del dret universal a la cura que aposti per un sistema públic de manera que la major part de les tasques de cures la prestin de manera directa entitats públiques, que crearà un permís remunerat de deu setmanes per als pares i mares de menors de fins a 12 anys i un altre permís per a visites mèdiques de fills i familiars. També, ampliar el permís de maternitat de les famílies monoparentals femenines a les 32 setmanes i garantir la cobertura del 90% de places públiques a escoles infantils per a menors de 0 a 3 anys.

Les mesures d’ocupació tenen a veure amb el tancament de les bretxes de gènere (inclosa la de les pensions amb un augment de les mínimes i les de viudetat): apujar el salari mínim, reduir la jornada laboral a 32 hores setmanals sense pèrdua de salari, flexibilitzar l’horari de feina (i limitar les jornades partides a una única interrupció màxima d’una hora), facilitar el teletreball i reforçar el control horari. Planteja un pla de xoc contra la precarietat en sectors extremadament feminitzats i actualitzar la llista de les malalties professionals de les treballadores.

Igual que el PSOE, preveuen incloure plans de perspectiva de gènere en la salut per revisar els enfocaments androcèntrics en l’atenció primària que dificulten el diagnòstic i el tractament adequat de les dones. En matèria sanitària, proposen, també, que la cobertura dels tractaments de reproducció assistida s’ampliïn als 45 anys.

Legislar contra la violència econòmica contra les dones i contra la violència digital, aprovar una llei integral contra el tràfic i crear un pla contra la violència institucional contra les dones són les seves apostes en matèria de violències masclistes.

La seva mirada va més enllà i posa a sobre de la taula la protecció de les víctimes de violència intragènere (de parelles del mateix sexe) i avançar en el reconeixement de la «multiparentalitat», «perquè els menors d’edat que creixen en famílies reconstituïdes estiguin protegits legalment». «Facilitarem reconeixements registrals i avaluar la possibilitat d’adoptar, acollir i tutelar menors per un nucli de més de dues persones», diu el programa de Sumar.

Destina al col·lectiu LGTBI promeses com un pacte d’estat contra els discursos d’odi, la formació de justícia i cossos policials en LGTBI-fòbia (que serà reconegut com a risc social en l’ocupació), polítiques actives d’inserció laboral i un protocol sanitari que eviti qualsevol discriminació i violència i garanteixi a les persones trans l’accés a tractaments complets d’identitat de gènere en el sistema públic.

Vox: derogació de la lluita contra les violències masclistes i dones mares

La ultradreta proposa un programa electoral d’igualtat fonamentat en dos pilars: consideració de les dones com elements necessaris de la natalitat (dones mares) i eliminació de totes les lleis que combaten les violències masclistes, erradicació de qualsevol quota per sexes i derogació de les lleis de l’avortament i trans.

Les seves mesures propositives consisteixen majoritàriament a acabar amb l’estructura legal que Espanya ha posat en marxa des dels primers 2000 per combatre la desigualtat. El partit liderat per Santiago Abascal promet que derogarà la llei contra la violència de gènere (per substituir-la per una de genèrica de «violència en l’àmbit domèstic», amb la qual nega el caràcter estructural del masclisme violent en contra de l’establert pel Conveni d’Istanbul).

En aquesta línia, també vol eliminar els jutjats específics de violència sobre la dona, així com la fiscalia especialitzada de violència sobre la dona, que quedaria integrada en una d’assumptes de família.

I planteja derogar la llei del ‘només sí és sí’, contra la violència sexual exercida contra dones i menors. En aquest àmbit, la seva proposta consisteix a augmentar les penes als agressors sexuals fins a la presó permanent revisable i identificar els violadors que han sortit en llibertat, sense precisar si ho faran mitjançant un registre públic.

Entre les seves ambicions, pretén imposar la custòdia compartida de fills i filles com a regla general en cas de separació (una cosa que la llei impedeix actualment per exemple en casos de violència de gènere i/o domèstica) i impulsar «polítiques que permetin l’estabilitat familiar». En aquest sentit, eliminaran el Ministeri d’Igualtat per substituir-lo per un de Família.

La família i la identificació de les dones com mares són molt presents en el programa electoral de Vox, que vol prohibir l’avortament, acabar amb la penalització de l’assetjament que té lloc als voltants dels centres on es practiquen intervencions voluntàries de l’embaràs, amb els registres de metges objectors de consciència i posar en marxa un protocol perquè tota dona embarassada que no vulgui continuar amb la gestació hagi de rebre informació sobre ajudes per a manutenció i cura de fills, així com per donar-li opció de rebre teràpia, escoltar el batec fetal i assistir a una ecografia en 4D, igual que van voler fer a Castella i Lleó. A més, aquest protocol també obligarà a informar què es farà amb les restes del fetus mort.

Seguir endavant amb l’embaràs com a prioritat: «Garantirem la informació, suport i alternatives necessàries per a totes aquelles mares amb un embaràs problemàtic i inesperat i promourem l’adopció nacional i l’acolliment familiar com a alternativa a l’avortament», diu el programa, que també rebutja els ventres de lloguer.

L’extrema dreta exposa que combatrà la «bretxa maternal» implementant bonificacions fiscals a les empreses que contractin dones que siguin mares. Reduiran l’IVA de productes de primera infància, com bolquers o llet de fórmula, i inclouen deduïbilitat fiscal per contractació de persones cuidadores de dependents.

Notícies relacionades

¿Qui guanyarà les eleccions generals a Espanya 2023? Aquestes són les prediccions més enllà de les enquestes

Investidura, en directe: Felip VI tanca avui la ronda de consultes per proposar candidat a la presidència del Govern

La fiscalitat dependrà del nombre de fills de cada família. A més, apareix el conegut com a «pin parental», de manera que qualsevol contingut afectivosexual en el context educatiu haurà de comptar amb «el coneixement previ i acceptació dels pares». «Garantirem per llei la protecció dels menors en edat escolar, i sancionarem amb extrema duresa les activitats d’adoctrinament i corrupció que atemptin contra la infància».

En aquest paquet electoral, la promesa de derogar «tota legislació de gènere que estableixi diferències laborals entre espanyols atenent el seu sexe, raça o orientació o identitat sexual, tals com quotes, preferència en la contractació o prevalença en cas d’empat en una oposició». N’és un exemple la llei trans, i volen prohibir a les dones trans participar en competicions esportives femenines i l’accés a places de funcionàries.