Eleccions 23J

El PP reforça en el seu programa electoral la lluita contra la «violència masclista» en ple desgast per Vox

Assumeix el Conveni d’Istanbul com a «orientació per a tots els avenços en la lluita contra la violència de gènere» i la reforma de la llei del poder judicial que obliga la llei del ‘només sí és sí’ dies després que Abascal reconegués que desconeix el contingut d’aquest conveni

El PP reforça en el seu programa electoral la lluita contra la «violència masclista» en ple desgast per Vox
4
Es llegeix en minuts
Paloma Esteban

El PP es presentarà a les eleccions generals del 23 de juliol amb un paquet de mesures per lluitar contra la «violència masclista» molt més ampli del que proposava en anteriors convocatòries electorals. I ho fa després d’haver tancat dos governs en coalició amb Vox, al País Valencià i a Extremadura, en les quals el debat sobre la violència de gènere ha sigut més present que mai. Alberto Núñez Feijóo presenta aquest dimarts el programa electoral complet i l’epígraf sobre aquest assumpte comença així: «Erradicar la violència masclista i qualsevol forma de violència contra la dona és un objectiu prioritari per a la nostra formació. No admetrem passos enrere».

Els populars inclouen en el seu programa la reforma de la llei orgànica del poder judicial perquè els jutjats de violència sobre la dona «assumeixin la competència de tots els delictes compresos al Conveni d’Istanbul», tal com exigeix la llei del ‘només sí és sí’. Aquesta norma de l’actual Ministeri d’Igualtat, la reforma de la qual va ser pactada entre PSOE i PP per tornar a elevar les penes dels delictes sexuals després del degoteig incessant de rebaixes en condemnes, comprèn en la seva disposició final l’obligatorietat que en el termini d’un any es porti a terme aquesta modificació concreta a la llei.

Que el PP ho esmenti expressament, assegurant que el Conveni d’Istanbul (ratificat per Espanya el 2014) «servirà d’orientació per a tots els avenços en la lluita contra la violència de gènere», cobra importància perquè fa escassos dies Santiago Abascal va reconèixer obertament a TVE que «no coneixia» el contingut de l’esmentat conveni sense poder aclarir si apostaria perquè Espanya es retirés del mateix en cas que el seu partit entrés al Govern central.

A més, el programa electoral del 23J també recull «reforçar les unitats d’atenció de la família i de la dona (UFAM) de la Policia Nacional, i els equips Mujer-Menor (EMUME) de la Guàrdia Civil». Els populars asseguren que dotaran amb personal i recursos suficients les Oficines d’Atenció a les Víctimes als jutjats, així com les Unitats de Valoració Forense Integral, «perquè els informes tècnics precisos no es demorin». 

En la mateixa línia, proposen estendre la realització del curs d’iniciació sobre la violència de gènere a tots els «funcionaris públics que atenen les dones víctimes d’aquesta violència»; i impulsar, a través de les oficines d’atenció a les víctimes, un accés més ampli i eficaç dels diferents àmbits d’ajuda que puguin necessitar durant el procediment penal, com serveis de psicòlegs, criminòlegs i treballadors socials. 

Marca distàncies amb Vox... i amb Casado

En les últimes setmanes i malgrat els centenars de pactes que PP ha firmat amb Vox en ajuntaments de tot Espanya i en diverses autonomies per a la constitució de les assemblees autonòmiques, les dues formacions han passat moments de molta tensió per culpa de les diferents postures sobre la violència de gènere. Els populars van exigir la sortida del candidat valencià de Vox, Carlos Flores (sobre el qual pesa una condemna de l’any 2002 contra la seva exdona per violència masclista verbal), al qual els ultra van decidir col·locar al Congrés dels Diputats. L’objectiu per al PP era que no entrés al govern de Carlos Mazón.

En l’acord valencià no apareixia el terme «violència masclista», sinó «intrafamiliar» (la fórmula sobre la qual Vox pretén diluir la violència específica contra la dona). Però dies més tard, al de les Balears i, fins i tot, al d’Extremadura, on finalment Vox sí que entrarà amb un conseller, ja es parla expressament d’«erradicar els discursos masclistes».

A més de marcar distància amb Vox, el programa electoral d’aquest 23J (el primer sota la batuta de Feijóo) conté diferències amb el de Pablo Casado del 2019. L’anterior líder del PP només comptava amb tres punts en l’apartat de violència de gènere. Un era reformar el Codi Penal per «estendre els supòsits de presó permanent revisable als casos d’assassinat en què es presentin alguns supòsits de violència de gènere acreditada», una cosa que ja no apareix. Vox també demana cadena perpètua per a més casos. 

Els populars aposten per a aquestes eleccions per una mesura que «perfeccioni la tecnologia utilitzada per al control de les penes, mesures de seguretat i cautelars d’allunyament», que garanteixi «una més àmplia cobertura i una precisió més gran en la qualitat de la possible localització espacial dels usuaris del sistema.

Notícies relacionades

El que sí que apareix en aquest programa, igual que el 2019 i en el del 2016 de Mariano Rajoy, és la llei orgànica integral de lluita contra el tràfic amb finalitats d’explotació sexual. Un assumpte que en aquesta legislatura el PP també ha defensat al Congrés dels Diputats (també durant el procés d’esmenes de la llei del només sí és sí, i en la mateixa reforma pactada amb el PSOE) i per al que defensen «un estatut de protecció integral que permeti la seva recuperació i reprendre el control sobre les seves vides, perseguint els proxenetes i el benefici econòmic extret d’aquesta activitat per terceres persones».

A més, el PP insisteix a complir el pacte d’Estat contra la violència de gènere «promogut pel nostre partit» (el 2017, sota l’Executiu de Rajoy) «avaluant cada una de les seves mesures i actualitzant els continguts per a una efectivitat més gran, a fi que cap dona que el necessiti quedi sense la protecció deguda»; així com combatre els casos de violència masclista especialment entre els menors de 18 anys, «tipificant la violència digital», evitant així amenaces o violència psicològica en mòbils i altres dispositius digitals. És una altra de les qüestions que Cuca Gamarra va abordar en la seva negociació amb els socialistes.