Sergi Mingote, després del seu accident a França: "Ha quedat en un ensurt, però tot segueix endavant"

Sergi Mingote ha començat l’any, com no podia ser de cap altra manera, a les muntanyes. L’alpinista, que s’està entrenant ja per al següent i últim desafiament del seu 3x2x8000 Solidary Project, va viatjar el 3 de gener fins al Pirineu per practicar escalada al pic Taillón (3.144 m), però la mala sort i la imprevisibilitat de la muntanya, a la qual ell mateix al·ludeix constantment, li van jugar una mala passada.

El de Parets del Vallès va tenir un aparatós accident el segon dia d’escalada  quan ascendia la cara oest de la muntanya francesa, quan una pedra de grans dimensions es va desprendre i va rebotar a la paret de gel de la qual estava penjant, colpejant-lo directament a la cara. El resultat: fractura del maxil·lar, ruptura de la part superior del nas i de dues dents i 10 punts de sutura al cap.

“No vaig perdre la consciència, però em va fer un bon desastre a la cara”, recorda Mingote, que explica que, gràcies a l’ajuda dels seus dos companys, Joan Belmonte i Jordi Gual, va poder baixar fins a la glacera de Gabietous, on va poder ser evacuat en helicòpter fins a l’hospital de Tarbes, la localitat francesa més propera.

Després de comprovar que les ferides no li havien causat danys cerebrals i fer-li les primeres cures, Mingote va poder tornar a Parets l’endemà, on continua recuperant-se de les ferides, que no li impediran, assegura, seguir amb el seu projecte: “Ha quedat en un ensurt; gran, però un ensurt, i tot segueix cap endavant”.

Cicle de conferències per Catalunya

I segueix, sí, i a més ho farà a un ritme vertiginós. Abans de partir al març cap als Andes xilens, on vol ascendir el volcà més alt del món, el Nevado Ojos del Salado (6.891 m) per preparar-se de cara al Lhotse (8.516 m), l’Everest (8.848 m) i el Kanchenjunga (8.586 m), ha iniciat un cicle de conferències que el portarà per tot Catalunya.  

Després de fer una primera xerrada a Castellar del Vallès, aquest divendres fa la primera ‘gran conferència’ a Cerdanyola (19.30 h, Ateneu de Cerdanyola). Encara recuperant-se –de fet, és aquest mateix divendres quan preveu que li treguin els punts– manté intactes els seus plans de fer tres o quatre conferències setmanals per tot el territori català.

“Començaré a entrenar-me la setmana que ve havent fet dues setmanes de repòs obligat, per a així agafar el ritme i arribar bé al dia 15 de març, quan marxaré. Mentrestant, faré conferències per tot arreu: des de Barcelona fins a la Vall d’Aran, per presentar el documental '72 dies al límit’, que narra la meva experiència als tres pics coronats fins ara".

Primers premis inclusius de l’esport 

Una altra de les novetats que presenta Mingote en aquest cicle de conferències és un projecte en què ell mateix s’ha esforçat molt a través d’Onat Foundation: la creació dels primers Premis Inclusius de l’Esport Català, que es presentaran oficialment el pròxim 6 de març a la Secretària General de l’Esport.

Un certamen que compta amb el suport de la Generalitat i que, per Mingote, suposa anar un pas més enllà “per demostrar que l’esport és una de les millors eines que hi ha per generar inclusió social”. Els premis, les bases dels quals estaran obertes gairebé tot l’any, estaran dirigits a totes les associacions, projectes o empreses que treballin a favor de la inclusió en l’esport.

Notícies relacionades

Confinament, alpinisme i capacitat d'adaptació

L'alpinista Sergi Mingote ofereix en obert els seus documentals per amenitzar el confinament

Tots ells podran optar a beques econòmiques i participaran en la gran Gala de l’esport inclusiu de Catalunya, que se celebrarà el 3 de desembre d’aquest any per primera vegada i que preveu comptar amb la participació d’esportistes paralímpics de primer nivell i de grans noms del món de l’esport en general.  

“Crec que fa anys que haurien d’existir aquests premis, ja que són un reconeixement a un col·lectiu que demostra cada dia que, fins i tot tenint limitacions, amb esforç i treball es poden aconseguir grans reptes”, assegura Mingote, que reafirma la seva “il·lusió” i aposta per un projecte en el qual creu “fermament des de fa anys” i que, està segur, “serà el punt de partida perquè n’arribin moltes més edicions”.