El Periódico de l'Eixample
Dos expositors, un llibre i diversos homenatges
Barcelona reprèn (i van sis intents ja) el repte d’erigir un monument a Cerdà en el 150è aniversari de la seva mort
L’Ajuntament de Barcelona ha decidit saldar (potser aquesta vegada sigui la definitiva, sense marxa enrere) un deute que té pendent de pagar des de fa 150 anys. A mitjans d’abril, el govern municipal revelarà quin monument ret per fi homenatge a Ildefons Cerdà, el molt adequadament anomenat visionari maleït, responsable d’una gesta majúscula, ja que es va inventar pràcticament una ciutat sencera, perquè el seu Eixample era l’equivalent a 10 vegades la superfície que fins al 1856 ocupava la Barcelona emmurallada. Déu-n’hi-do. El monument, no obstant, tot i que important pel retard amb què la ciutat paga aquest deute, és només una guinda del que formalment acaba de començar, la commemoració dels 150 anys de la mort d’aquell enginyer (no, no era arquitecte) sense igual, un aniversari que donarà peu, entre altres fites d’interès, a l’organització de dues exposicions, diversos homenatges i la publicació d’un llibre, ‘Teoria Cerdà’, que ja és a les llibreries.
Tot això va començar d’una manera molt informal a finals de gener del 2025 en una vorera de Bruc. Allà, al número 49 d’aquell carrer, el degà de l’escola dels enginyers de camins, canals i ports, Pere Calvet, va conversar informalment uns minuts amb l’alcalde Jaume Collboni. Tots dos acabaven d’inaugurar una placa commemorativa a la façana de la finca que va ser llar de Cerdà quan va ser un dels primers veïns de l’Eixample i, llavors, Calvet va plantejar que seria oportú revisitar el llegat d’aquella mena de Charles Darwin de l’urbanisme, algú que al segle XIX va intuir que la gran equació que tota ciutat ha de resoldre un dia o un altre té una ‘x’ i una ‘y’, l’habitatge i la mobilitat, dues qüestions avui centrals per encarrilar el futur de Barcelona.
L’Eixample a vista d’ocell, per a alguns autors, el millor i més gegant homenatge a Cerdà. /
En aquella vorera de Bruc es va plantar la llavor del que acaba de ser presentat a la seu del col·legi professional d’aquesta branca dels enginyers, una commemoració coral en què participen a fons la Diputació de Barcelona, la Generalitat i l’Ajuntament de Centelles, vila natal de Cerdà, que pel seu costat havia començat ja a preparar una exposició sobre el seu fill més cèlebre.
Per als que organitzen amb temps les seves agendes, les dates per remarcar del 2026 són diverses. El 16 d’abril se celebrarà un acte institucional a l’Ajuntament de Barcelona i serà probablement allà on s’anunciarà, com a mínim, la ubicació del monument a Cerdà, que no serà, per cert, el primer, ja que entre 1957 i 1971 hi va haver una escultura en el seu honor en la llavors encara més horrorosa plaça del mateix nom. D’aquella peça va dir el ministre d’Obres Públiques, Jorge Vigón, que era «una mamarratxada».
El 14 de maig, que en el santoral coincideix amb la festivitat de Santo Domingo de la Calzada (és clar, patró dels enginyers de camins), el Palau de la Música allotjarà l’entrega de la 33a edició dels premis Cerdà, un acte que tindrà la seva rèplica el 29 de maig al Teatro Real de Madrid.
Interessant, perquè és una faceta de Cerdà de vegades oblidada, serà l’homenatge que el 13 d’abril se li tributarà al Congrés dels Diputats, ja que allà va tenir un escó per la província de Barcelona. Però el clímax de les celebracions seran les dues exposicions esmentades, la primera a partir del 23 juliol al Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, i la segona, ‘Univers Cerdà, mes enllà de l’Eixample’, que de manera itinerant visitarà Centelles, Madrid i Barcelona entre octubre i desembre.
La consellera Paneque, al centre, flanquejada, entre d’altres, pels enginyers Calvet i Carrillo, i Laia Bonet i Josep Paré. /
Durant la presentació d’aquesta bateria d’actes han destacat diversos aspectes de la radical modernitat que va suposar Cerdà en ple segle XIX la consellera Sílvia Paneque, la tinenta d’alcaldia Laia Bonet, el centellenc alcalde Josep Paré, Gemma Badia en nom de la Diputació, el degà Pere Calvet, per descomptat, i també el seu formalment superior jeràrquic, el president dels enginyers de camins, canals i ports, Miguel Ángel Carrillo. El mínim denominador comú del discurs de cadascun d’ells ha sigut com de vigent és avui dia el plantejament teòric i pràctic de Cerdà de cara a garantir que ciutats com Barcelona siguin, per sobre de qualsevol altra consideració, ecosistemes veïnals. És en aquest sentit que resulta important el llibre que, a través de la Universitat Politècnica de Catalunya, acaba de treure de la impremta l’enginyer Francesc Magrinyà, que ha revisitat la trajectòria professional i intel·lectual de Cerdà més enllà dels tòpics.
La commemoració dels 150 anys de la mort de Cerdà coincideix aquest 2026 amb el centenari de la mort d’Antoni Gaudí i amb la lasanya d’actes vinculats a la Capital Mundial de l’Arquitectura que té Barcelona també aquest any. No s’ha d’escollir. És tot perfectament compatible, però en el cas de Cerdà, el que hem dit al principi, hi ha un plus, el de reconèixer a aquell enginyer la paternitat de la Barcelona contemporània.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Kilian Jornet, als 38 anys, se sincera: "Hi va haver mesos en què no pagava el lloguer per poder córrer"
- Extraviat des del 2018 El rètol de la plaça de Barcelona dedicada al creador de l'‘estelada’ apareix a la venda a Wallapop
- Estudi científic Les restes de pesticides, fàrmacs i productes químics envaeixen els oceans: les costes concentren fins a una cinquena part de la pol·lució
- Calendari Convocatòries d'oposicions el 2026: aquestes són les més demanades i amb més sortides
- Consum fantasma Més de 60 euros per deixar el carregador del mòbil connectat: les despeses invisibles que buiden la butxaca dels espanyols