L’obra d’una pintora modernista ‘oblidada’ rescata com eren façanes originals de l’Eixample

L’Eixample va ser el tema per excel·lència d’una integrant una mica ‘oblidada’ de la gran saga artística dels Llimona, família de la burgesia de Barcelona que va sobresortir per la seva obra modernista a finals del segle XIX i principis del XX. Núria Llimona (1917-2011) va retratar múltiples edificis de la Dreta de l’Eixample, que a més pintava en ple carrer. Una ruta la reivindica aquest cap de setmana.

El passeig literariRuta a peu per l’Eixample de Barcelona que va pintar Núria Llimona acosta aquest dissabte a la tarda al gran públic la vida i obra d’aquesta paisatgista, en el marc de Setmana del Llibre en Català. I és que Núria Llimona és una dels 20 protagonistes del llibre La Catalunya dels Artistes, de Jordi Bes i Aure Farran, que exerciran de guies en l’itinerari.

Els quadres de Llimona tenen interès un segle després com a testimoni d’una època i una classe social, perquè retraten l’aspecte original d’unes construccions pensades com a símbol de l’ascens de la burgesia. Algunes façanes s’han mantingut gairebé idèntiques, com la de la casa Llopis Bofill, al número 339 de València, amb el seu singular esgrafiat. O la de Provença 268, amb el seu portal senyorial.

En canvi, d’altres ja no tenen gairebé res a veure, com la d’Aribau 183, irreconeixible malgrat el seu aspecte regi actual. A mig camí hi ha la magnífica tribuna d’Alí Bei 27, amb lleus modificacions en els extrems de cada finestral.

També l’evolució comercial es posa en evidència. En una obra de Llimona apareixen dues façanes modernistes del carrer Roger de Llúria, a l’altura del número 74, amb una farmàcia i un doble aparador de ‘Vespa Mateu’. La farmàcia segueix allà, però les motocicletes no: per aquests dos locals han passat un taller informàtic, una sucursal del RACC, un saló de bellesa, una empresa de parquets, una altra d’instruments musicals...

Eclipsada

Notícies relacionades

Mor el galerista Fernando Pinós, fundador del Museu del Modernisme

La botiga centenària reconvertida en massatges asiàtics a Barcelona salva el seu mobiliari modernista

La fama del seu pare, el pintor Joan Llimona, i sobretot el seu oncle, l’escultor Josep Llimona, ha projectat «una ombra allargada» sobre ella, defensen els autors. Tampoc va ajudar que es formés durant la grisa postguerra i que pertanyés a una estirp catalanista i que no s’emmotllés a l’estil de vida tradicional –mai es va casar, per exemple.

La majoria dels seus quadros de façanes de l’Eixample formen part de col·leccions particulars i s’han exhibit molt poc. Va deixar unes notes biogràfiques que tampoc s’han editat mai. Tot i que va exposar a diverses sales durant el franquisme i va obtenir el 2000 la Creu de Sant Jordi, el llegat de Núria Llimona és únic i espera ser estudiat i divulgat, asseveren Bes i Farran.