L’Eixample dedica un jardí a les treballadores de la Numax

En un hipermasculinitzat nomenclàtor de carrers com és el de Barcelona, tota incorporació d’un nom femení ha de ser ressenyada. Solen venir d’un en un. Per exemple, el 10 de març les Corts dedicarà uns jardins a Carme Claramunt, la primera dona executada al Camp de la Bota. Però abans, aquest dissabte dia 4, mereixerà aquest honor no una, sinó diverses desenes de dones conjuntament, les treballadors de la Numax, una fàbrica d’electrodomèstics del barri de la Sagrada Família que va ser deixada a l’estacada pels seus amos el 1977 i que elles (amb algun home pel mig, però pocs) van decidir autogestionar amb èxit durant un temps.

L’espai que se’ls dedicarà a aquelles lluitadores serà l’interior d’illa delimitat pels carrers de Provença, Sardenya, Rosselló i Sicília, perquè allà era on estava la fàbrica. Des d’aquest dissabte allò seran els jardins Treballadores de la Numax, un baptisme amb el qual aquest espai deixarà de ser anònim o deixarà enrere el nom comú amb què se’l coneixia al barri, el Niça, perquè aquest era el cine que fins al 2005 ocupava la major part d’aquest solar.

Numax no va ser l’única fàbrica o equipament que va passar per una fase d’autogestió durant la segona meitat dels anys, però el seu cas ha perviscut perquè, passats dos anys, quan aquelles dones van concloure que l’autogestió arribava a la fi, van comptar quants diners quedava a la caixa de resistència, unes 600.000 pessetes, i es van posar en contacte amb el cineasta Joaquim Jordà perquè convertís en un documental el que havia passat.

Dos documentals

Notícies relacionades

Barcelona estudiarà la viabilitat de reobrir la ‘platja de l’Eixample’ el 2026

Dos anys convivint amb 35 pisos turístics al ‘Bloc Tarragona’: «És interminable el que patim»

Jordà no en va fer un documental. En va fer dos. El primer, ‘Numax presenta’, pocs anys després que la fàbrica tanqués definitivament les seves portes. Per al segon va esperar fins al 2005. El va titular ‘Vint anys no és res’ i és una petita joia des del punt de vista de la sociologia, ja que Jordà va anar a la recerca dels protagonistes del seu primer documental per comprovar com els havia tractat la vida des d’aleshores.

Quaranta anys tampoc és res, es podria dir ara amb motiu del baptisme d’aquest interior d’illa. La cerimònia se celebrarà a partir de les 11 del matí allà mateix, amb l’al·licient que l’acte convocat inclou un relat oral de dues de les treballadores, Maria López i Magda Mirabet, i d’un dels seus companys en aquella fàbrica, Carlos Gómez.