El Periódico de l'Eixample
L’amnèsia històrica
Un faristol rendeix homenatge a l’extint parc d’atraccions de l’Eixample
La regidoria de Memòria Democràtica, tot i que sembli estrany, inclou aquest tribut als Camps Elisis en el programa de commemoracions de la Primera República
barcelona/Camps_Elisis_Passeig_Gràcia.jpg /
Un altre tatuatge a la pell de Leonard. Recordin. Era el protagonista de ‘Memento’, aquell infeliç que, com Barcelona, perdia la memòria a cada instant, així que s’anava deixant notes a si mateix per aquí i per allà per saber qui va ser i què va fer. Aquesta ciutat fa el mateix. Per exemple, amb faristols, com el que aquest dijous es col·locarà i inaugurarà al carrer de Mallorca, a 20 passos del passeig de Gràcia, i que rememorarà que entre el 1855 i el 1873, abans que la burgesia reclamés aquest bulevard com a aparador de la seva riquesa, hi havia allà un immens espai d’escampament popular, els Camps Elisis, a la pràctica el primer parc d’atraccions de Barcelona, que, posats a fer, no mancava ni tan sols de la seva corresponent muntanya russa. El desenvolupament del pla Cerdà va posar fi a l’existència d’aquell lloc insòlit, entre altres raons perquè ocupava l’equivalent a vuit illes del que estava anomenat a ser la nova ciutat, o sigui, un jaciment immobiliari irrenunciable.
El nou faristol (fa menys d’una setmana ‘Leonard’ en va col·locar un altre en record de l’atemptat de la Scala, i així són ja 25 els instal·lats) ve, com els anteriors, de la mà de la regidoria de Memòria Democràtica, la qual cosa pot semblar, d’entrada, una cosa estranya, perquè Camps Elisis era essencialment un lloc d’oci, amb cavallets, salons de ball, gronxadors, barquetes d’esbarjo, restaurants i cafeteries, també de l’esmentada muntanya russa de vertigen, i tot això il·luminat de nit amb fanalets de colors, però Jordi Rabassa, responsable d’aquesta àrea municipal dedicada a estroncar injustícies sobretot polítiques, assegura que té una explicació. ¿Quina?
Els Camps Elisis, amb l’Eixample ja en obres, van tancar el 1873, l’any del part de la Primera República Espanyola. No va ser per aquest gir en la història d’Espanya que va desaparèixer aquell parc d’atraccions, remarca Rabassa, sinó que, en certa manera, la seva existència prèvia, aquestes ganes de disfrutar aquell recinte per part dels barcelonins que es va prolongar durant 18 anys, era un símptoma inequívoc que els temps estaven canviant, així que va ser com una mena d’avançament del republicanisme que havia d’arribar. No en va, en una de tantes ocasions en què allà es van programar espectacles musicals, es va estrenar als Camps Elisis una versió catalana de ‘La marsellesa’, la banda sonora de la Revolució Francesa. Era un parc, d’acord, però també un lloc en el qual s’aixecaven les bastides del concepte col·lectiu de la ciutadania.
La col·locació del faristol, de fet, forma part d’una bateria d’actes organitzats per la regidoria de Memòria Democràtica per commemorar aquest 2023 els 150 anys de proclamació de la Primera República. S’ha reeditat una exhaustiva biografia sobre Miquel González Sugranyes, alcalde de Barcelona durant aquell sospir republicà del segle XIX; se celebrarà el 25 de març al Born CCM una jornada d’anàlisi d’aquell període; se li dedicarà un faristol a Anselm Clavé pel seu cor tricolor; i es col·locarà un altre faristol més a la plaça de Sarrià, l’última trinxera en la qual es va defensar amb sang la legalitat de la Primera República.
Enmig d’aquest programa, que una placa rememori que fa 150 anys l’‘skyline’ de la Dreta de l’Eixample era el d’una muntanya russa semblarà agafat pels pèls, però en realitat l’estrany és que l’únic record d’aquell passat sigui avui que un passatge entre els carrers de València i Mallorca porti discretament aquest nom, i més si es té present que la fama d’aquell lloc amb nom d’inframon de la mitologia grega (era el cel reservat als valerosos i als encomiables) va traspassar fronteres (municipals, com a mínim) i va tenir la seva rèplica a Madrid de la mà d’un empresari català, José Casadesús, i amb el mateix nom que a Barcelona
Notícies relacionadesEl que resumeix el faristol és, a la seva manera, que quan el maig del 1827 es va rebatejar amb el nom de passeig de Gràcia l’antic Camí de Jesús que unia Barcelona i la Vila de Gràcia, va poder semblar que el destí futur d’aquell lloc anava seria un altre i no l’actual. Al llarg d’aquell sender feien el seu agost petits negocis que servien refrescos i menjar, que ben aviat es van fer populars entre els barcelonins, desitjosos que qualsevol bona excusa els convidés a sortir de la insalubra ciutat emmurallada.
El 1849, a l’altura del que avui és el carrer de Consell de Cent, es van estrenar amb gran èxit els jardins Tívoli. Arribaven gairebé a l’altura de València. Va ser per això, per la seva presència prèvia, que els Camps Elisis es van construir a partir d’aquest punt i fins a Rosselló. El 1864, amb el passeig de Gràcia convertit en un lloc de tobada, per veure i per ser vist, però aquell any va passar una cosa que canviaria el curs dels esdeveniments. En la confluència de Consell de Cent i Roger de Llúria es van aixecar les primeres finques de l’Eixample. El pla Cerdà passava per fi del paper a la realitat. Aviat arribarien els indians. Tot canviaria, però això forma part d’un altre tatuatge a la pell de Leonard.
