Anar al contingut

entrevista amb el Traductor

Lluís Rabell: «El model de ciutat està ara en joc»

CARME ESCALES
BARCELONA

Lluís Rabell (Barcelona, 1954) és traductor intèrpret. Ciutat Vella va ser el seu districte fins als 14 anys, quan es va traslladar amb la seva família a l'Esquerra de l'Eixample, on viu des d'aleshores i on presideix l'associació veïnal del districte. Des de fa dos mesos, també presideix la Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB).

-¿Com va ser el seu primer contacte amb el micromón de l'acció veïnal?

-Va ser al tornar de França, on per feina vaig estar vivint 10 anys. A l'arribar aquí, la meva companya, que és francesa, va voler aprendre català per integrar-se més i també va començar a fer classes gratuïtes de francès al centre cívic del barri. Va ser un intercanvi de serveis. Ella em va empènyer a implicar-me amb alguna activitat. Era l'any 87.

-¿Què va fer?

-Vaig començar a col·laborar amb la revista de l'Esquerra de l'Eixample, en què encara escric, tot i que de manera puntual. És una publicació que ja suma 74 números (tres o quatre l'any) i distribueix 2.000 exemplars.

-¿Què aporta la revista al barri?

-Ofereix l'opinió, el posicionament dels veïns davant qualsevol tema. L'editorial és l'únic que es discuteix i s'aprova en la junta de l'associació. El contingut de la resta és l'opinió dels socis que escriuen. Crear opinió pública és una forma de participació ciutadana, la politització de la ciutadania en el sentit més noble de la paraula, la de crear consciència de ciutat i de barri sobre tot el que ens afecta.

-¿Com es finança la revista?

-S'autofinança amb la publicitat dels comerços del barri. No només no és deficitària, sinó que a vegades fins i tot tenim superàvit. És una manera de mantenir-nos independents i de crear xarxes de complicitat entre veïns i comerciants.

-¿A l'associació del barri i a la FAVB, els càrrecs reben algun tipus de remuneració?

-A Barcelona, no. A Madrid, sí. Però aquí ens sembla que no cobrar ajuda a mantenir la independència. Però hi ha un inconvenient, com li va passar a Jordi Bonet, anterior president de la FAVB, que per feina va haver d'anar-se'n a l'estranger.

-I li va tocar a vostè substituir-lo. ¿Com descriu el moment que viu Barcelona, ara que afronta el ­càrrec?

-És un moment clau, hem arribat a una cruïlla de camins, en què el model social està en disputa. La greu crisi econòmica ens ha portat a qüestionar-nos totes les pèrdues de serveis i les enormes diferències socials que no podem tolerar. El model de ciutat està ara en joc.

-¿Com es pot articular una concepció de ciutat que sigui del gust de tothom?

-La gent ha de fer més activa la seva presència i la seva veu, com més ho faci, més qualitat democràtica tindrem tots. Hem de combatre la idea que l'opinió es dóna només una vegada cada quatre anys. Fan falta contrapoders. Sindicats, associacions de veïns, tot moviment social promou una ciutadania conscient, un fet absolutament necessari.

-¿Com es comporta el barri de l'Esquerra de l'Eixample?

-Aquí tenim un total de 1.200 socis i, a més a més, hi ha mig miler de persones que participen en les activitats que organitzem i en els cursos de tot tipus que es realitzen al centre cívic. Aquest districte té una llarga tradició en reivindicacions feministes. Als anys 70, hi havia xarxes solidàries que acompanyaven dones a avortar a l'estranger, fet pel qual s'arriscaven molt. I aquesta va ser la primera associació de veïns amb una vocalia de defensa dels drets dels homosexuals.

0 Comentaris
cargando