Pros i contres d’Innovamat

Aparició de l’‘Start-up’.

Des de l’empresa catalana no ofereixen dades concretes sobre els seus clients a Catalunya –de fet, parlar de les escoles com a clients és una de les qüestions que grinyola en un sector de famílies de l’escola pública–, però asseguren que a Espanya treballen amb més de 1.700 centres. Innovamat està centrada en exclusiva en les matemàtiques. "Abans s’ensenyaven com si fossin una recepta de cuina: segueix aquests passos i arribaràs a la solució. El que nosaltres busquem és que entenguin què fan i com ho fan", assenyala Andreu Dotti Boada, cofundador d’Innovamat, que afegeix que el seu objectiu és "construir coneixement a partir de la descoberta i la manipulació". "La manipulació és com una bastida per construir una casa; una vegada el coneixement ja està construït s’ha de retirar", resumeix.

Visió des de l’aula.

Sergi Bertran, professor de Matemàtiques, coordinador pedagògic i membre del col·lectiu de docents Clam Educatiu, desvincula de forma rotunda els mals resultats en Matemàtiques de l’alumnat català de la introducció d’aquestes noves propostes. "Tant PISA com les proves de competències bàsiques tenen un enfocament molt competencial: que els seus resultats no siguin els esperats ens diu el contrari, que encara no s’estan ensenyant de forma prou competencial i que queda un llarg camí per recórrer", apunta Bertran, que afegeix que els mals resultats tenen moltes altres causes. "Com Clam Educatiu, estem a favor dels enfocaments competencials, que els alumnes entenguin bé què fan, i Innovamat té aquest enfocament; però ni són els únics ni és una cosa tan innovadora; des de principis dels 90 ja hi ha hagut moltes persones que han apostat per això", apunta el professor.

En una línia similar s’expressa Núria Planas, professora de Didàctica de les Matemàtiques de la UAB, que assenyala també la necessitat de diversificar els mètodes. "Cada mètode afavoreix uns perfils. Si no els diversifiquem sempre beneficiem els mateixos alumnes", resumeix. "Necessitem continuar fomentant unes cultures professionals que se senten còmodes movent-se entre materials i mètodes, i interpretant els materials, no només aplicant-los", rebla.

Diversitat.

"Hi ha un perfil d’alumnat que se sent segur en un entorn ordenat i repetitiu, alumnat a qui fer un aprenentatge profund li costa molt, i es troba més desubicat en aquest nou escenari; és veritat que això pot passar aplicant aquestes metodologies, però aquí és on entra l’atenció a la diversitat", reflexiona Bertran introduint una qüestió clau: la dificultat d’aquesta imprescindible atenció a la diversitat amb mètodes que treballen les Matemàtiques en profunditat, com Innovamat, és una qüestió que posen sobre la taula diversos docents de centres que han apostat per aquest sistema.

Notícies relacionades

Pensar com un 'Chief Future Officer', el futur de les empreses

L’FP es posa en marxa amb un rècord de places i una oferta renovada

El paper de les famílies.

Una altra de les crítiques al sistema que procedeixen de dins i fora de l’aula és que en molts casos, amb la introducció d’aquestes noves maneres d’ensenyar, es perd el suport a casa. No qualsevol família –de fet, molt poques– pot ajudar la seva filla de segon de primària a fer una suma de tres xifres que comença l’operació per l’esquerra, per molt tutorial que tingui al seu abast. "I no només les famílies; és un Ferrari en una pista que no està preparada per a un vehicle tan potent, ofereix un material molt fi, és una proposta molt bona, però hi ha molts mestres generalistes (tots els de primària, que són els mestres de tot) que no estan preparats", opina un altre docent de primària.