¿Què fem amb els ordinadors a les aules?

Una preocupació estesa entre famílies no només a secundària, també a primària i fins i tot a infantil. Després de l’acord de prohibir i restringir l’ús dels mòbils en els centres educatius a partir del curs vinent, el focus està ara en la resta de pantalles, principalment ordinadors portàtils, que amb la pandèmia van inundar els centres educatius, i el paper que haurien de jugar a l’escola.

Connexió en línia

La carta de Vergara relata la quotidianitat que li narra diàriament la seva filla, que és la que expliquen infinitat de mares diàriament en grups de WhatsApp de la classe o en els de les amigues, per desfogar-se. "Mentre els mestres intenten impartir una matèria, els nens obren una pestanya paral·lela i es connecten a jocs en línia. Ni webs capades per l’Administració, ni que els mestres revisin, si és que els queda vida, l’historial de recerca frena els nens, ja que les temptacions tenen camins sofisticats", es desespera aquesta mare.

Els primers senyals d’alarma van saltar el novembre del 2022, amb el seguiment tan massiu com clandestí del Mundial de futbol sls instituts. Però des d’aleshores no de manera tan descarada, però constant, els correus del professorat a les famílies per advertir del mal ús dels dispositius –és a dir, utilitzar-los per jugar en lloc de per fer les tasques encomanades– són el pa de cada dia, tant a primària com a secundària. I la pregunta és evident: ¿què està fallant? ¿La digitalització de les aules s’està fent de manera correcta? ¿Els beneficis de tenir un ordinador per alumne són més grans que els riscos que suposa?

Fonts del Departament d’Educació defensen que el desembarcament de pantalles s’ha fet acompanyat de "moltes hores de treball i acompanyament" en el disseny de les estratègies digitals de cada centre, en les quals es recullen totes aquestes qüestions "adaptades a la realitat de cada escola". La mateixa veu apunta que, igual que sí que van rebre peticions per part dels centres per establir un marc normatiu comú en l’ús dels mòbils o de la intel·ligència artificial, en el cas de la resta de dispositius (portàtils o tauletes) no estan notant aquesta demanda i insisteixen que el wifi de la conselleria està capat i treballen a capar també l’accés a segons quins continguts als dispositius de l’alumnat també des d’altres xarxes.

Fotografia de la situació

Al repte de l’ús que pot fer l’alumnat de l’ordinador a classe s’hi suma el repte de l’ús que el professorat fa de la tecnologia. Héctor Gardó, doctor en Ciències de l’Educació al capdavant de l’estratègia d’Equitat Digital de la Fundació Bofill, fa la següent fotografia de la situació després de parlar amb molts professors i centres. "D’una banda hi ha una part petita del professorat que realment aposta per una educació sense tecnologia, que no hi veu beneficis i reivindica una educació sense cap tipus de pantalla, i, en l’altre extrem, hi ha docents que ja estaven digitalitzats abans de la pandèmia i han trobat aquest equilibri tan difícil, on la tecnologia respon a qüestions pedagògiques, però són també una minoria.

En el centre d’aquesta campana de Gauss hi ha la gran majoria de docents, que s’han vist obligats a introduir la tecnologia a l’aula d’una forma abrupta; primer amb la pandèmia i, després, per decret, amb els fons del Next Generation. Molts, sense experiència, i això provoca que facin amb les pantalles el mateix que feien sense, cosa que aporta un valor diferencial molt petit i, si a sobre hi sumes les dinàmiques tòxiques, és normal que això generi rebuig", descriu Gardó, que defuig "idealitzar nostàlgicament el d’abans" i de pintar "un Vietnam digital".

"No ens enceguem creient que el d’abans era millor, ni pensant que traient la tecnologia de les aules tot serà perfecte. La tecnologia és una arma molt poderosa, per a les coses bones i per a les coses dolentes, i el seu mal ús simplement amplifica allò que ja no estava funcionant", resumeix la seva opinió Gardó, que insisteix en la diferència entre causalitat i correlació i comprèn que "és normal tenir dubtes".

"En certa manera, encara no percebo que estiguem preparats per saber fer bons usos de qualitat i responsables. Arriba el moment de plantejar-nos quina és la tecnologia amb sentit que val la pena sostenir i quina és un factor que no aporta cap riquesa pedagògica", afegeix l’investigador, que conclou que "som en un moment de ressaca". "Amb la pandèmia va venir la borratxera tecnològica i ara ens fa mal tot. Hem passat de la festa eufòrica de portàtils, tauletes, pissarres digitals, mòbil learning al moviment antipantalles, però les aigües s’han d’anar posant al seu lloc", assenyala.

Tenir-ho en compte

Notícies relacionades

Activista i pensador

Un institut sense incidències per mal ús de l’ordinador

Núria Alonso, membre de Colectic, la cooperativa que gestiona El Canòdrom-Ateneu d’Innovació Digital i Democràtica, assenyala que, tot i que no estiguin còmodes amb tendències tan prohibicionistes, aquests moviments antipantalles són un toc d’atenció que cal tenir en compte. "Ens estan dient que hi ha coses que no s’han fet bé", apunta Alonso, que coincideix amb moltes famílies a fer-se preguntes com "¿fa falta tenir el portàtil tot el dia sobre el pupitre?". Hi ha unanimitat en el fet que posar molts portàtils i moltes tauletes en una aula no soluciona els problemes de l’educació (igual que tampoc ho faria només treure’ls) i que la clau i la complexitat de l’assumpte està en el seu ús. I és cert que hi ha centres en els quals els portàtils són a la motxilla i es treuen només per a activitats concretes, però es donen també situacions sense sentit ja des de molt petits.

L’abús de Youtube per part dels docents és des de fa temps una crítica molt generalitzada entre les famílies d’infantil. "De vegades els nens veuen vídeos de Youtube perquè els mestres no tenen on posar música; i per escoltar una cançó posen el vídeo i això altera la dinàmica de la classe", diu Alonso. "Fa falta que la formació s’encari més cap a l’impacte de les tecnologies, cal acompanyar en recursos pedagògics", afegeix.