La Fundació Bofill critica a la classe política el seu nul compromís amb l'educació innovadora

Eduard Vallory és Bill Murray a ‘Atrapat en el temps’. El president d’Unescocat i impulsor de la iniciativa Escola Nova 21 fa un lustre que intenta que Catalunya assumeixi els postulats de l’educació innovadora que 50 centres ja estan aplicant amb un èxit d’entre el 60% i el 80%, segons els impulsors. De la mà de la Fundació Bofill, aquest dilluns ha tornat a reclamar, en un format més detallat i centrat en els postulats de l’Agenda 2030, el que ja va demanar fa un any i mig, en aquest cas, en el Departament d’Educació en persona, i en presència del secretari de Polítiques Educatives, Carles Martínez, que es va comprometre a una «planificació a curt, mitjà i llarg termini» perquè la «qualitat educativa arribi a totes les escoles en els pròxims 10 anys». Gairebé dos anys després, segons denuncia Ismael Palacín, director de la fundació, no s’ha fet res. Ho tornen a intentar.

Marina Subirats, catedràtica de Sociologia i exregidora de l’Ajuntament de Barcelona, present en l’acte, ha assenyalat que el moment és ideal per llançar aquesta proposta. Podria semblar contradictori sol·licitar una cosa així en plena pandèmia, quan els esforços semblen centrats a contenir l’entrada del virus a les escoles, quan el Ministeri d’Educació ha flirtejat amb la idea que ningú repeteixi curs. «És necessària una reconstrucció de l’ètica pública i privada. No hem educat els joves en el sentit de la responsabilitat, però no és culpa seva, simplement no els l’hem transferit». L’educació innovadora i de qualitat com a maneta de canvi, com criptonita de les desigualtats. Palacín ha afegit que el debat sobre la Covid i les escoles «no pot suposar una involució educativa». Una bona simfonia a la qual li falla la lletra. 

Agafar el testimoni i córrer

Perquè la realitat és molt més complexa, molt més plena d’imprevistos i obstacles. Per això la Bofill insta a transcendir al dia a dia, a esquivar la burocràcia, a aïllar les coses que no són rellevants per poder centrar-nos en el realment important. Amb l’horitzó posat en el 2030 i aquesta idea de crear «sistemes educatius inclusius, resilients, de qualitat i adaptats al futur». I tot, per si hi havia dubtes, perquè aquesta fundació té caràcter privat, liderat des de l’Administració pública. Escola Nova 21 ja va tenir els seus tres anys per demostrar que el model funciona; ara és el torn, i així ho va assumir el mateix Govern, que Educació no només agafi el testimoni, sinó que també comenci a córrer. 

Notícies relacionades

Activista i pensador

Un institut sense incidències per mal ús de l’ordinador

Els impulsors han enviat aquest mateix dilluns tota la documentació als grups parlamentaris. La cambra catalana ja va escoltar Vallory fa tres anys. Hi va haver crits de joia i coincidència en què la seva presentació obria nous horitzons en l’ensenyament a Catalunya, però sigui perquè no hi ha manera d’acabar una legislatura i que la política està revoltada, tampoc s’hi ha fet res pel pla. «En educació és freqüent que l’urgent tregui temps a l’important, el dia a dia desgasta molt i cal desburocratitzar l’escola», ha defensat Dolors Oliver, directora de l’institut-escola Teresa Altet de Rubí. «Com que no sabem qui governarà, l’ideal és un acord ampli», ha dit Vallory. És a dir: un full de ruta aprovat per tots de manera que, sigui qui sigui el que enviï, se li pugui demanar que compleixi el pactat. En resum, que el pla d’actualització del sistema educatiu impliqui les forces polítiques, les entitats socials, els ajuntaments i tota la comunitat educativa. «Un compromís compartit», diu el document.  

Centres de referència

El projecte planteja 15 objectius dividits en tres grans àrees: a nivell de centres educatius, les mesures estratègiques per desencadenar el canvi i les reformes estructurals per sostenir la reforma. Si tot anés segons desitgen, en una dècada es podrien comptabilitzar 500 centres de referència, d’un total de 5.500, i uns altres 2.000 hauran passat per un «programa de canvi intensiu». La idea, no obstant, és que tots formen ja part d’alguna xarxa orientada a l’actualització del sistema pedagògic. Per a això, ha recordat Palacín, farà falta «més recursos i formació del professorat». És a dir, pressupost.