BIRRETS I MASCARETES

Arrenca el curs universitari de supervivència 2020-21

Mascaretes obligatòries, separació social i sistemes mixtos presencials i telemàtics, armes per acabar l'exercici passi el que passi

L'augment dels aprovats a l'EBAU ha propiciat un inesperat augment de matriculacions en els graus però baixen en els màsters

Arrenca el curs universitari de supervivència 2020-21

Miguel Lorenzo

Es llegeix en minuts

Nacho Herrero

«El pla b no existeix, consisteix a sobreviure en les condicions que puguem». La frase aquesta setmana del ministre Manuel Castells marcarà el desenvolupament del curs universitari 2020-21, que arrencarà aquest dilluns als primers campus públics espanyols i que ho fa amb la idea essencial d’arribar fins al final passi el que passi amb l’evolució del coronavirus. La nota, en aquest cas, sembla secundària.

Com en la resta de casos, des de les escoles bressol cap amunt, el curs començarà a cegues, assumint que hi ha un percentatge de l’alumnat que arribarà contagiat i que caldrà fer-hi front. Perquè tret d’excepcions no hi ha hagut tests massius ni a l’alumnat ni al professorat. Una de les excepcions és la privada Universitat de Navarra, que va arrencar el curs l’1 de setembre, però des del 24 d’agost fins aquest divendres s’ha fet una PCR a cada membre de la comunitat educativa. En total, més de tretze mil.

Però, en general, serà, com en tots els àmbits educatius, el curs de les mesures sanitàries per frenar l’expansió de la Covid-19 més que per detectar-la. El curs de les mascaretes i d’una distància de separació que va quedar reflectida aquest mateix divendres en actes com l’obertura oficial de la Universitat de València. Que la cerimònia oficial canviés el solemne i tancat paranimf pel ventilat claustre avança també la generalització en l’ús d’espais comuns que es viurà.

Més enllà de la proliferació de dispensadors d’hidroalcohol, dels itineraris marcats o de l’absència d’actes massius, el metre i mig de distància obligatòria reduirà l’aforament de les classes una mitjana del 30%, segons els càlculs que fa anar la Conferència de Rectors de les Universitats Espanyoles (CRUE).

Els membres de l’Orfeó Universitari de la UV van cantar durant la cerimònia separats per la distància social / MIGUEL LORENZO

A més d’aguditzar la imaginació per trobar nous escenaris, per mantenir l’aposta per la presencialitat que va reclamar Castells, aquesta situació portarà que part de les classes siguin virtuals, bé amb l’alumnat a casa seva o bé en un altre espai del campus (el que tindrà el recargolat nom de ‘presencialitat diferenciada’). En principi, gairebé totes les universitats tractaran que els alumnes de primer curs puguin assistir físicament al major nombre de classes possible.

Tecnologia vs COVID-19

En qualsevol cas, la despesa en webcams, portàtils o altaveus s’ha disparat aquest estiu. El de la Universitat de Barcelona ha sigut de 2,3 milions, per exemple, i només la Universitat de Navarra ha instal·lat 450 càmeres d’aquest tipus.

A la Universitat de Còrdova, per exemple, han demanat a l’alumnat que registri la seva presència a cada classe mitjançant un codi QR que hi haurà a cada seient. El mateix demanen per a les sales comunes. Així esperen controlar els aforaments.

Pugen els graus, baixen els màsters

Perquè els mals auguris de matriculacions que hi havia al maig no s’han complert i les matriculacions no han caigut. Al revés. Almenys pel que fa als graus. Fonts del sector van confirmar a EL PERIÓDICO que els aprovats generalitzats a segon de batxillerat del juny passat, van fer pujar inesperadament el nombre d’estudiants que es van presentar a l’EBAU (antiga selectivitat) i això, al seu torn, ha desembocat en un augment de l’alumnat en disposició d’accedir a la universitat.

Per exemple la Universitat Politècnica de València va cobrir al juliol el 99,5% de les places de grau i doble grau. Això sí, el descens d’estudiants Erasmus es preveu que sigui notable.

Et pot interesar

Una altra cosa són els ‘màsters’, amb les implicacions que això té per a l’economia de moltes universitats (i més a Catalunya, on aquest curs les taxes han baixat un 30%). Especialment de les que havien orientat la seva oferta a l’àmbit internacional. Aquesta mateixa setmana la Universitat de Barcelona, que en té molts en anglès, va confirmar que preveu una caiguda que pot arribar al 20% en aquest tipus de cursos. La situació d’algunes universitats madrilenyes enfocades a aquest mercat estranger és semblant. Falta per veure quant poden aguantar, perquè l’important és sobreviure.