La universitat es muda a les llars

Quan el Trinity College de Cambridge va tancar el 1665 per un nou i letal brot de pesta bubònica, un dels alumnes va aprofitar per avançar des de casa en els seus estudis de matemàtiques i filosofia. Molt temps després, aquell estudiant, anomenat Isaac Newton, va tornar a la universitat havent descobert les bases del càlcul. Els rectors de les 12 universitats catalanes van acordar ahir en una reunió amb el president de la Generalitat, Quim Torra, que les classes continuaran sent en línia fins a final de curs, fet que obligarà a estudiar des de casa més de 208.000 alumnes només de grau i a teletreballar milers de professors i personal acadèmic.

Segons la Unesco, 1.500 milions de nens i joves han deixat d’anar presencialment a l’escola, a l’institut i a la universitat arreu el món a causa de la pandèmia del coronavirus. Lluny de ser una mesura temporal, el nou context té profundes implicacions per a la institució. «Hi ha un abans i un després d’aquesta crisi, en la docència en línia i en la vida», afirma Virginia Luzón, vicerectora de Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).

Dos dies després d’anunciar-se el tancament dels centres, 18.448 estudiants i 1.581 professors es connectaven gairebé simultàniament a l’aula global (el campus virtual) de la UAB. A la Universitat de Barcelona (UB), en dues setmanes, les activitats avaluatives virtuals havien augmentat un 173%. Són només dos exemples de la magnitud d’un salt digital per al qual les universitats s’estaven preparant des de fa anys.

«S’ha produït un canvi de paradigma –explica Luzón–. Fins ara el campus virtual era un suport tecnològic per a la docència i ara és l’únic mitjà de docència». La tecnologia ha aguantat bé l’embat, però, ¿i el factor humà? Classes, exàmens, treballs, pràctiques, tutories... tot ha passat a fer-se a distància. Webinar, Collaborate i Team s’han convertit en paraules habituals.

Però no es tracta només de penjar power points i vídeos. La docència en línia té unes dinàmiques diferents per a les quals no tothom està preparat i dona lloc a experiències inaudites, com ara veure els estudiants de cirurgia animal de la UAB aprendre a suturar amb teles que simulen teixits vius.

Les universitats volen evitar que el format a distància augmenti la bretxa econòmica i digital. La UAB està cedint ordinadors i llapis de dades per als alumnes que no tenen wifi i el rector de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), Jaume Casals, ahir es va comprometre a estar especialment pendent d’aquesta qüestió.

Fins ara els estudiants s’havien mantingut sorprenentment silenciosos, però ja comencen a sentir-se queixes per sobrecàrrega de feina o exàmens videovigilats amb un excés de zel. Els sindicats exigeixen que es tinguin en compte les circumstàncies personals i que es flexibilitzin els criteris d’avaluació. Alguns professors, sobretot els més precaris, també s’estan organitzant.

Cristina Gelpí, vicerectora de Projectes de Docència de la UPF, en fa un balanç «molt positiu». El centre ha realitzat prop de 200 exàmens a distància «sense incidències»: «És la nostra responsabilitat assegurar que mantenim els nostres paràmetres de qualitat».

¿Però com es pot fer compatible l’excel·lència amb la magnitud del drama humà? «No pot existir l’excel·lència acadèmica si no es té present que aprendre i ensenyar són accions que han de mobilitzar-se des de l’ètica, el compromís i la responsabilitat –explica el rector de la UB, Joan Elias–. De vegades, escenaris nous sobrevinguts ens obren possibilitats per explorar escenaris desconeguts que ens poden ajudar a créixer com a persones».

Per la seva banda, Virgina Luzón considera que l’excel·lència s’està demostrant en el fet que la cooperació i la solidaritat estan substituint, almenys temporalment, la competitivitat i la lluita pels rànquings que dominen l’àmbit universitari. Els murs elitistes de l’acadèmia s’han ensorrat per arribar a la societat.

En un context històric més ampli, aquesta transformació no és la més profunda que ha experimentat la institució. La guerra civil, les protestes estudiantils contra el franquisme o contra el pla Bolonya van posar a prova les costures de l’acadèmia. No obstant, el procés no ha fet més que començar. La pandèmia afectarà la mobilitat internacional, una de les bases del sistema actual, i hi haurà canvis en les matriculacions, els continguts i les taxes.

«El coronavirus ens ha fet plantejar de cop cap a on va la universitat –reflexiona Dídac Ramírez, exrector de la UB i autor del llibre ‘Universitat, valors i societat’–. ¿Anem cap a un sistema d’aprenentatge en línia com el de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) o cap a la universitat dels anys 50? Qualsevol transformació ha de fer-se amb molt de compte, adaptant-se als canvis socials, però sense perdre la naturalesa de la universitat, que, a part de formar professionals, ha de contribuir a la intel·ligència de la societat a través del coneixement».

Notícies relacionades

Activista i pensador

Un institut sense incidències per mal ús de l’ordinador

La pandèmia ha accelerat un procés que ja estava en marxa. «A la meva universitat han discutit durant anys donar alguns cursos en línia –explicava Yuval Noah Harari, professor de la Universitat Hebrea de Jerusalem i autor de Sapiens–. Però hi va haver molts problemes i objeccions, i mai es va fer res. Ara, en una setmana, s’ha establert un sistema per moure totes les classes en línia». A Londres, l’Imperial College va organitzar un curs científic virtual gratis sobre el Covid-19 a què es van apuntar 7.000 persones.

En sociologia hi ha un concepte que tracta de les conseqüències imprevistes de les accions humanes i potser el nou context faciliti que sorgeixin altres Isaacs Newton. Els experts internacionals preveuen que els campus tradicionals tornaran amb força, tot i que amb mesures de prevenció per evitar nous brots. Però en les xarxes socials ja circula amb força el lema ‘No tornarem a la normalitat, perquè la normalitat és el problema’. L’acadèmia continuarà formant els millors professionals, però ara comença a debatre’s també per a què.