TANCAMENT A L'EDIFICI HISTÒRIC DE LA UB

'Manis' no avaluables

Els estudiants reclamen als degans que suavitzin el ritme acadèmic per poder mobilitzar-se als carrers

«El que demanem servirà per a tots, perquè té a veure amb el dret de manifestació», resumeix una noia

zentauroepp50575782 barcelona 25 10 2019  sociedad estudiantes hacen piquetes en191025192139

zentauroepp50575782 barcelona 25 10 2019 sociedad estudiantes hacen piquetes en191025192139 / Ferran Nadeu

3
Es llegeix en minuts
Carlos Márquez Daniel
Carlos Márquez Daniel

Periodista

Especialista en Mobilitat, infraestructures, urbanisme, política municipal, medi ambient, àrea metropolitana

Ubicada/t a Barcelona

ver +

El noi que dilluns de la setmana passada va perdre un ull en les càrregues policials de l’aeroport del Prat és un estudiant de Matemàtiques de la Universitat de Barcelona. Diuen els seus companys que està bé, animat dins d’un ordre. La seva facultat està situada a l’edifici històric de la UB, a la Gran Via, que també acull Informàtica, Filologia i Comunicació. Aquest divendres, un grup d’alumnes han decidit bloquejar tots els accessos. Diuen que volen prendre part en les manifestacions d’aquests dies sense patir pels exàmens o el temari perdut, i com que no els han fet el cas que consideren que mereixen, han pres el campus. No hi ha hagut classes, tot i que han sigut molts els que han intentat entrar per seguir amb l’activitat acadèmica

El Guillem està a tercer de Matemàtiques i no té clara la sortida professional, tot i que el ventall que descriu –estadística, programació, investigació...– sembla augurar-li un futur prometedor. És un dels que controlen la porta d’accés per Gran Via, una de les dues que estan operatives. Diu que no és dels de «posar-se a primera fila», entre altres coses, perquè sap que continuarà compartint pupitre amb molts companys a qui avui se’ls ha negat un dia d’universitat. Avui és l’edifici històric, però durant la setmana hi ha hagut piquets a la de Física, a la de Geografia, a la de Filosofia o a la d’Història. Una mare que truca a EL PERIÓDICO comparteix el cas de la seva filla. De com la va trucar entre llàgrimes perquè li van negar l’entrada a la Farmàcia. «És increïble que 25 estudiants puguin tallar l’activitat de tota una universitat», es queixava aquesta dona.

Barricada a l’accés a la UB per Aribau / FERRAN NADEU

Aquí no són 25. Tampoc són gaires més, però asseguren representar-ne molts altres. «Perquè el que estem demanant no és només per a nosaltres, és per a qualsevol persona que consideri que la llibertat de manifestació està per sobre del dia a dia a la universitat», resumeix un d’ells. La Laia, estudiant de Filologia, ha passat el dia sencer a la porta i assegura que no hi ha hagut incidents, que la immensa majoria ha entès els motius i ha marxat. Només han pogut creuar la porta els funcionaris i els professors (per poder cobrar), i també els doctorands, els que anaven a un conferència mèdica i els assistents a un curs de teatre al pati.

Notícies relacionades

Sorprèn que no hi hagi una negociació única per intentar sortir de l’encallador. Resulta que cada facultat, amb el seu degà al capdavant, està abordant amb els alumnes de torn de quina manera conciliar els estudis amb les manifestacions posteriors a la sentència del procés. La Gioia va ser una de les que es va veure dijous amb el degà de Matemàtiques. «Ha estat disposat des del primer moment, però no s’ha traduït en concrecions. Finalment hem aconseguit ajornar els exàmens fins al 7 de novembre». Tots s’esforcen a deixar clar que això no és cap caprici, que es mobilitzen perquè, afirmen, estan «en xoc», i perquè aquest edifici «és el cor de la UB i no podia quedar al marge de la reivindicació que ja s’havia dut a terme en altres facultats».

Cadenat a l’aparcament de la UB, a Gran Via-Balmes / FERRAN NADEU

 La Mariàngels, auxiliar de serveis de l’edifici, ha entrat sense problemes. Eren les 17.30 hores, els joves li obren el cadenat de la porta metàl·lica de l’aparcament perquè pugui sortir a prendre un cafè. «Són bons xavals, els entenc», diu. Poc després, un home que deixa clar d’entrada que és independentista, es queixa que no el deixin entrar. «Vinc molts dies per estar tranquil en un banc del pati». Avui no podrà ser. El dilluns potser sí. O no.