La Fundació Bofill demana revisar la selectivitat per garantir l'aprenentatge dels estudiants

La Fundació Jaume Bofill, especialitzada en polítiques educatives, demana canvis en els exàmens de la selectivitat per facilitar la innovació de tot el sistema educatiu. És una de les diverses propostes de millora que planteja l’entitat al seu informe anual sobre l’educació a Catalunya. "Estem perdent dos anys clau per als estudiants, que se centren a estudiar molt per després no recordar gairebé res", ha sentenciat el director de l’anuari, Jordi Riera. L’expert preveu que, si s’aborda aquest tema amb "voluntat política", podria ser una realitat en dos o tres anys.

Aquest dimecres es publicaran les notes de la selectivitat, i amb tota probabilitat la majoria dels alumnes hi aconseguiran un aprovat. No és el que passa, en canvi, en les proves d’aptitud personal (PAP), de moment uns exàmens per als aspirants a mestres, on no val tant estudiar sinó saber relacionar coneixements i aplicar l’anàlisi crítica. "El 40% dels alumnes que fan les PAP suspenen", ha assegurat Riera, que ha remarcat la necessitat que la selectivitat s’assembli més a aquest tipus de prova. 

"La selectivitat hauria de tenir pocs exàmens pensats per als reptes el segle XXI, on s’interrelacionen conceptes i es demostra si l’estudiant ha après o només ha memoritzat", ha exposat l’expert, que ha titllat d’"esforç inútil i frau d’aprenentatge" l’estudi que desenvolupen els alumnes del batxillerat. "El 80% dels coneixements s’obliden", ha dit. La fundació planteja aquest canvi principal per repensar tot el sistema educatiu, i sortir de la cotilla que imposen les avaluacions actuals davant la innovació i els nous models d’aprenentatge.

Orientació contra el fracàs escolar

Un altre dels reptes del sistema educatiu recau, segons l’anuari de la Bofill, a aturar el fracàs escolar i l’abandonament prematur dels estudis. Afecta prop del 20% de la població catalana, encara que en el cas dels alumnes migrants o famílies sense estudis aquest percentatge arriba al 34%. On més es nota, alerten els estudis, és en les etapes de canvi educatiu. "No hi ha un sistema que ajudi l’estudiant a encarar la seva vida professional", ha lamentat l’expert. 

Per això, la fundació proposa aplicar el model suec, de "finestreta única". Un servei, per exemple municipal, on treballin les escoles, al costat de persones amb coneixement del món laboral i tècnics de joventut i als quals els pares també puguin acudir. "Ens assegura que tot l’alumnat passi per aquest servei, fins i tot des de l’educació primària, per evitar que els alumnes hagin de prendre decisions sobtades i improvisades", ha remarcat Montserrat Oliveras, una de les autores de l’anuari i fundadora de l’Institut d’Estudis i Professions. 

Els experts també proposen una millor dotació pressupostària als centres d’'alta complexitat’, aquells que atenen alumnes més vulnerables. Plantegen, de fet, deixar d’assenyalar les escoles i instituts i parlar de "territoris d’alta complexitat". Però sobretot, demanen un "canvi de polítiques pressupostàries per donar més recursos a qui més necessita", en paraules del director de la fundació, Ismael Palacín. No només pensant en els alumnes, sinó també per ajudar a la participació de les famílies en aquests centres, i permetre l’ús de tecnologies, que ara s’aplica de forma desigual en funció de cada centre.

Notícies relacionades

Activista i pensador

Un institut sense incidències per mal ús de l’ordinador

En total, són 10 les "palanques de canvi" per a l’educació que proposa la fundació. Una de les quals se centra en el paper dels docents. D’una banda, proposen que els professors novells puguin estar un any de prova als centres. D’una altra, veuen essencial acostar el món dels experts universitaris a la realitat dels centres.

En definitiva, els experts demanen accions polítiques, ganes de canvi estructurals per aconseguir que l’escola es converteixi en una prioritat i un lloc d’aprenentatge real de l’alumnat. "S’han de prendre decisions que ajudin als canvis en l’educació, s’han de consolidar idees i projectes que els professors han iniciat des de la vocació", ha sentenciat Palacín.