Anar al contingut

SISTEMA EDUCATIU

Els docents reclamen més mitjans per ensenyar anglès

No hi ha prou professorat i els experts discuteixen que el B2 sigui un nivell apropiat per fer classe en anglès

La millora del nivell de llengua estrangera dels mestres ha estat de tot just tres punts en els últims cinc anys

Carmen Jané

Els docents reclamen més mitjans per ensenyar anglès

DANNY CAMINAL

El nou model lingüístic que proposa la Conselleria d’Ensenyament, que persegueix augmentar el coneixement de l’anglès entre els alumnes introduint la llengua en més matèries al llarg de la jornada, topa amb un problema estructural: no hi ha prou personal docent preparat per fer una classe en anglès i és difícil millorar el nivell col·lectiu si no se’n fomenta l’ús social i les classes són amb molts alumnes.

Si fa cinc anys, amb una plantilla de 71.691 professors, tan sols 13.388 (el 18,67%) podien acreditar el nivell B2 d’anglès, aquest 2018, amb un cos de 81.842 docents, la proporció només ha crescut tres punts. Als nous docents tan sols se’ls exigeix que acreditin un coneixement de llengua estrangera de B1 per accedir al màster que faculta el coneixement de llengua estrangera i no s’indica amb quin nivell s’acaba. I en les oposicions del 2017 per a professors de secundària tampoc es va demanar nivell d’idioma com a requisit.  

«Pedagògicament creiem que el debat ha de ser sobre si és millor fer més assignatures en una llengua o, per contra, si és més convenient millorar l’ensenyament d’aquesta llengua i fer grups més petits amb més professors ja preparats per ensenyar-la», afirma Manel Pulido, portaveu de CCOO Ensenyament.  

«No es tracta de reduir les hores lectives de català per fer més anglès, sinó de fer grups més petits en les hores d’anglès, que siguin més efectius, perquè el que no es pot és fer classes de llengües estrangeres a grups de 30 alumnes», afirma també Ramon Font, portaveu del sindicat USTEC. «Aquí no es tracta ara de fer més hores d’anglès traient-les al català, sinó que aprenguin millor anglès, i no tots els professors estan preparats per fer classes en anglès. A més, no només l’escola hauria de tenir la responsabilitat d’ensenyar anglès. En altres països les pel·lícules i les sèries estan en la llengua original i se subtitulen, i aquí no», afegeix.

No és qüestió, tampoc, de conèixer la gramàtica d’una llengua, sinó de dominar-ne l’ús. Per això, des de l’Associació de Professors d’Anglès de Catalunya (APAC) consideren que és necessari un nivell C1 i un coneixement sòlid del funcionament de la llengua i de la cultura pròpia del món anglosaxó» per fer una classe «en anglès».  

En els últims anys, els cursos de metodologies AICLE (aprenentatge integrat de continguts i llengua estrangera), que incideixen en com crear continguts didàctics en una altra llengua, han proliferat impulsats també des de la conselleria.

Nivell de l’alumnat

Un altre punt és el nivell dels alumnes per seguir la classe. «Jo em sento capaç de fer classes de Ciències en anglès a l’institut on tinc la plaça, a Gavà, però si ho faig, un 30% dels alumnes es perden, un altre 20% no les entén i tan sols un 30% les pot seguir. I si formés grups per fer classe a aquest 30%, hi ha qui em dirà que estic segregant», comenta David Rabadà, portaveu del Sindicat de Professors de Secundària.

Alguns centres van optar en el seu dia per implantar assignatures senceres en anglès. Van néixer les Science o les Maths, que ara es proposen com a «continguts transversals» que afecten totes les matèries, però moltes de les diferències venen de les activitats extraescolars i de l’esforç de les famílies, com reconeixia la mateixa conselleria quan van presentar les proves d’avaluació de secundària, el febrer passat.

«Per poc que es faci serà preferible a no fer res. És millor posar un text en anglès i que els alumnes el comentin en català a deixar-lo com està ara», opina Simon Ferdinand, cap d’avaluació a Espanya d’Oxford University Press, que rebutja el qualificatiu d’«estrangeres» aplicat a les llengües. “Estranger” significa que no és per a mi, i això és començar amb mal peu. L’anglès ha de ser una cosa simpàtica, entretinguda i útil perquè això fa que no es percebi com a estranya sinó com a pròpia».