Arriba l'informe PISA de la generació de les retallades i la crisi

La comunitat educativa espera amb expectació la difusió, el 6 de desembre, de l’informe PISA, l’estudi educatiu internacional més important que compara tots els sistemes d’ensenyament del planeta i sempre aixeca intenses polèmiques. Per a Espanya serà un bon moment d’intentar comprovar si retallades i crisi han incidit negativament en els resultats dels alumnes.

    L’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE) porta a terme les proves cada tres anys i ara toca publicar les efectuades la primavera del 2015. S’hi examinen alumnes de 15 anys independentment del curs en què estiguin. La gran majoria són els nois que a principis del 2008, inici de la crisi, estaven cursant tercer de primària i en el moment de l’examen estaven a punt d’acabar quart d’ESO, últim curs d’aquesta etapa educativa, amb tres anys de retallades al darrere.

    Al que no podran imputar-se els resultats és a la llei orgànica de millora de la qualitat educativa (LOMCE). La controvertida llei Wert va ser aprovada el 2013, però la seva implantació ha sigut gradual. Els alumnes de quart d’ESO el curs 2014-2015 encara no havien ni tan sols canviat l’esquema d’assignatures que marca la nova normativa, ni per descomptat les revàlides, que fins i tot poden acabar sent desactivades abans d’arribar a les aules.

    Espanya fa 10 anys que està encallada en resultats mediocres, per sota de la mitjana dels 34 països de l’OCDE, mentre que Catalunya no s’allunya gaire de la mitjana espanyola, excepte en compressió lectora, en què està uns quants punts per sobre.

    Per a Espanya, la novetat d’aquest any serà la inclusió de totes les comunitats autònomes. La participació en l’informe, tant dels països com de les autonomies, és voluntària i comporta una despesa econòmica. Fins ara algunes comunitats, com Castella la Manxa o el País Valencià, havien refusat participar-hi, però aquest any estaran al complet, segons un dels tres analistes de l’OCDE que redacten l’informe per a tot el món, Alfonso Echazarra.

CONCLUSIONS DIFÍCILS / L’estudi pot apuntar «alguna anàlisi» sobre l’impacte de les retallades, però no pot arribar a conclusions perquè «és molt complicat, donat que hi intervenen moltes variables, com el retard difícil de precisar amb què es noten les retallades en els resultats», assegura Echazarra, encara que «anima» a utilitzar les dades proporcionades per PISA per obtenir-les.

Notícies relacionades

¿Atendre el teu fill o deixar-lo plorar? Rafa Guerrero, psicoterapeuta, aclareix els dubtes: «És una aberració...»

Quatre de cada deu nous migrants tenen estudis superiors

    Respecte a l’escola de l’Hospitalet, que trenca la norma que a Espanya els centres amb més immigració i un entorn socioeconòmic més baix treuen pitjors resultats, Echazarra creu que «és una bona feina agafar escoles que per la qüestió que sigui són excepcionals i veure el que estan fent». «És un bon complement al nostre treball», afegeix.

    «La immigració sí que afecta en alguna cosa els resultats a Espanya, però no té per què ser així. A la Gran Bretanya, amb un sistema molt competitiu, els immigrants obtenen millor valoració que la resta», sosté.