El triangle màgic de l'educació

Quan fa 25 anys Mariona Torredemer va reunir a les famílies dels alumnes del seu col·legi per explicar-los el que seria el nou projecte pedagògic de l'escola -que els estudiants amb necessitats educatives especials (NEE) del centre compartissin aules amb els del col·legi públic Lanaspa, situat just davant-, la idea no va acabar de convèncer a alguns pares. "Tenien por que els seus fills poguessin sentir-se exclosos, que els nens del col·legi ordinari es riguessin d'ells o els rebutgessin", recorda Torredemer, directora del centre d'educació especial Crespinell. Allà s'escolaritzen menors amb diferents graus de discapacitat i Torredemer estava convençuda que molts d'ells podien seguir perfectament "les classes normals".

En contra del que temien les famílies, l'experiència va ser un èxit, fins al punt que uns anys més tard, al 2002, la col·laboració es va ampliar també a l'institut de secundària Montserrat Roig, a pocs metres de distància. Avui, el triangle que formen aquests centres educatius de Terrassa (el Crespinell, el Lanaspa i el Montserrat Roig) és un referent per aquells que reclamen que l'escola catalana sigui, d'una vegada, una escola verdaderament inclusiva.

Una de les particularitats que fa que el projecte educatiu a tres bandes de Terrassa sigui un exemple a seguir és "el treball de coordinació que durant tants anys han desenvolupat els equips docents dels tres centres (dos de titularitat pública i un concertat), amb alumnes, al seu torn, d'una gran diversitat d'orígens", destaca el jurat dels premis Ensenyament de la Fundació del Cercle d'Economia, que l'ha escollit com finalista en l'edició d'aquest any. Si el projecte ha resultat guanyador se sabrà dilluns proper.

"Aquest és un model viu, que cada curs s'ha d'anar ajustant ja que cada any els alumnes són també diferents. No fa sinó reproduir el que els nois es trobaran a la vida adulta: una societat diversa i formada per persones diferents entre si", subratlla Torredemer. "És un model en el que tots aprenem, els nens i també els mestres", agrega Núria Altet, directora del Lanaspa. 

CONVIVÈNCIA NATURAL

Avui toca classe d'educació física atercer de primària. La sessió es desenvolupa a les instal·lacions del Lanaspa, que ocupa el que va ser un antic vapor al centre de Terrassa. Els xavals corren per l'ampli espai del gimnàs, entre rialles, en el que sembla un joc d'improvisació gestual. Estan tots barrejats, els nois del col·legi ordinari i els alumnes del Crespinell, tots de la mateixa edat, tots amb roba esportiva. "Anem a caminar per la sala i quan ens travessem amb un company, el saludarem", proposa el professor. Amb ell treballa, durant aquesta hora, una especialista en educació especial, que ha arribat des del col·legi veí amb els seus alumnes. A l'acabar la classe tornaran, docent i estudiants, de nou a la seva escola. 

"El menjador, els patis i les sortides escolars i estades en colònies són conjunts", relaten les directores. "Després, de forma individualitzada, s'analitza a quines assignatures convencionals es poden incorporar els alumnes amb necessitats educatives especials", indica Torredemer. "Nosaltres no variem la programació, són ells els que s'adapten als nostres horaris. El que sí fem aquí és adaptar les explicacions segons les seves necessitats", precisa Altet. A secundària, els del Crespinell "assisteixen a les classes d'educació física i a les de ciències naturals", detalla George Grayling, director del Montserrat Roig. El resultat, coincideixen els tres, "és que la diversitat, la diferència acaba vivint-se com  una cosa natural".

"L'actitud dels professors és clau perquè aquest model vagi endavant", assenyala Grayling. "Per norma general, els docents que vénen destinats als nostres centres coneixen per endavant com treballem, saben que tenim aquesta col·laboració amb el Crespinell i s'adapten sense problemes... encara que és cert que alguna vegada, molt puntual, algun professor ha renunciat", assenyala la directora del Lanaspa. Aquells que abandonen ho fan, sovint, "perquè creuen que no valen per a això". Altres al·leguen que no poden assumir la càrrega de treball addicional que implica aquest projecte.

Notícies relacionades

El decret de l'escola inclusiva preveu que l'última paraula sigui la dels pares

Activista i pensador

Però aquests casos són minoritaris. "Per norma general, com a experiència professional, aquest és un treball molt satisfactori", destaca Mònica Solà, cap d'estudis del col·legi de primària i professora de música. A més, si les forces flaquegen o si sorgeixen dubtes pedagògics, "l'equip d'educadors del Crespinell assessora als professors dels altres dos centres, el que els converteix en un centre de recursos de primer ordre", aplaudeix Altet.

¿COM SE SAP SI FUNCIONA?

Ara els promotors del projecte volen fer un pas més. "Estem estudiant la manera de donar un corpus científic a aquesta experiència, veure si per exemple des de la universitat es poden fixar uns indicadors d'avaluació", indica Torredemer. L'experiència els hi diu que els alumnes que han passat per aquests col·legis "conviuen millor amb la diversitat, són més tolerants i solidaris", però és difícil determinar en quin grau. "Del que estem convençuts és que el model és exportable, i que buscant els beneficis mutus, estem contribuint a canviar el sistema educatiu", conclouen des dels tres docents.