La UdL ha d'indemnitzar un professor per haver-lo obligat a jubilar-se als 65 anys

La Universitat de Lleida (UdL) va obligar el 2005 el professor Manuel Rubio Caballero a jubilar-se quan va fer 65 anys. Una decisió que el docent va recórrer davant la justícia, reclamant que tenia dret a treballar fins als 70 anys, com estableix la llei per a aquest col·lectiu professional. El cas va arribar al Tribunal Suprem, que li va donar la raó i ara, 11 anys més tard, el Tribunal Constitucional el torna a avalar. 

Rubio va treballar des del mes de maig del 1986 com a professor titular a la facultat de Medicina, malgrat que deu anys més tard el seu lloc es va convertir en una plaça vinculada a l’Institut Català de la Salut (ICS), com a cap del servei de medicina interna de l’Hospital Arnau de Vilanova de Lleida. A partir de llavors, va simultaniejar les dues funcions. 

La jubilació forçosa a l’ICS es va produir al fer els 65 anys -li va ser aplicat un decret de la Conselleria de Salut que obligava a la jubilació forçosa dels metges a aquesta edat-. Davant aquesta decisió, el docent va sol·licitar a la UdL que es desvinculés la plaça que havia exercit a la facultat a temps parcial per ocupar-la a temps complet fins a complir els 70 anys, com preveu la llei. Però la universitat no va acceptar la petició, de manera que Rubio va portar el cas a la justícia. 

Notícies relacionades

Activista i pensador

Un institut sense incidències per mal ús de l’ordinador

El 2011, el Suprem li va donar la raó. Per això, va condemnar el centre a satisfer l’import corresponent a la diferència entre els ingressos percebuts en concepte de pensió i les retribucions que li haurien correspost si hagués seguit com a professor titular a temps complet. 

La universitat va presentar un recurs d’empara davant el Constitucional en què defensava el seu dret d’autonomia universitària contra la sentència del Suprem. Aquesta apel·lació ha sigut desestimada ara pel TC: les universitats no poden modular com els sembli l’edat legal de jubilació.