L'assignatura de l'exemple comunitari

Ramon Rucabado es preguntava al seu Compendi d'educació civil (1920): «¿Quin és el màxim bé que un ciutadà pot fer a la ciutat?» No li interessava saber quins beneficis ens pot proporcionar la nostra comunitat, perquè no veia el ciutadà com un client. Per això la resposta que ens ofereix és admirable: «L'exemple de la seva conducta moral». La seva convicció és que la virtut del ciutadà preserva la virtut de la comunitat.

No fa gaire vaig defensar a Canovelles, davant de la regidora d'educació i d'un grup de mestres, una pràctica escolar habitual a bastants col·legis d'Alemanya, el Fegedienst, mitjançant la qual els alumnes es coresponsabilitzen de la neteja del centre. A Hamburg es va posar en marxa l'any 1999 com una activitat educadora del sentit de la responsabilitat. El mes de març del 2009 l'ajuntament de Hildesheim, a la Baixa Saxònia, veient que la crisi econòmica estava afectant greument els seus ingressos, va proposar a les escoles públiques de la localitat que assumissin els treballs de neteja per estalviar 174.000 euros a les arques municipals.

Els mestres de Canovelles -tot i que no la regidora- em miraven desconcertats. No obstant, aquesta no és de cap manera una pràctica estranya a la tradició pedagògica catalana. Es practicava a l'Escola de Mestres de Joan Bardina. Bardina no parlava de «treball comunitari», sinó d'«educació econòmica». És un bon nom, ja que l'economia és el saber relatiu a l'oikos, és a dir, a la casa comuna.

Els nostres mitjans de comunicació recullen aquests dies que el servei comunitari entrarà a formar part dels programes educatius dels nostres adolescents. ¿No hauria de ser normal que uns joves que reben enormes quantitats de diners de la solidaritat pública siguin conscients del deure social de l'agraïment?

La introducció de la nova matèria s'està portant a terme amb sentit comú. I estem davant d'una magnífica notícia. Entre nosaltres hi ha moltes experiències escolars d'èxit que no van més enllà dels límits dels centres perquè no troben prou suport institucional. Ara s'ha actuat amb prudència. Primer s'ha experimentat en centres pilot i després s'està generalitzant sense precipitacions. Les coses que arrelen en educació són les tractades amb tècniques d'horticultor, no les que es veuen sotmeses a xàfecs reformistes. No hi ha dreceres per aconseguir l'èxit educatiu.

No negaré que la lletra menuda del projecte que s'acaba de presentar desperta alguns interrogants. Però em sembla que no s'ha de ser mesquí posant la lupa a la lletra menuda d'un projecte noble.

Notícies relacionades

Carlos González, pediatre, sobre la desobediència dels teus fills: «El teu fill no somriu per desafiar-te quan el renyes»

Formació Professional: la via directa cap a una cursa amb futur

Amb el vocabulari pedagògic actual, tan pedant, la consellera Irene Rigau ha afirmat que el servei comunitari a les aules d'ESO serà una «competència transversal» que servirà perquè els joves adquireixin una «competència social i ciutadana» que els permeti comprendre la realitat i cooperar d'una manera activa en una proposta que combina els processos d'aprenentatge i el servei a tota la comunitat en un sol projecte.

Jo prefereixo dir-ho d'una manera més senzilla: aquesta matèria tindrà èxit sempre que els nostres alumnes aprenguin a ser agraïts amb la seva comunitat.