Els experts insten a estendre el model d’aigua regenerada de l’àrea de BCN
El Consell de l’Aigua d’EL PERIÓDICO radiografia els obstacles regulatoris a l’expansió d’un sistema útil davant sequeres
La sequera que va afectar la conca mediterrània entre el 2022 i el 2025 va fer que els embassaments de Catalunya estiguessin al 14% de la seva capacitat, fet que va provoca que, el març del 2024, més de la meitat de l’aigua potable subministrada a l’àrea metropolitana procedís de fonts no convencionals: aigua dessalinitzada i aigua regenerada. "Si la situació s’hagués prolongat dos o tres mesos més, la pintura hauria sigut molt diferent", va admetre Francesc Castillo, director d’Operacions d’Aigües de Barcelona.La sequera que va fuetejar la zona conca mediterrània entre 2022 i 2025 va portar els embassaments de Catalunya al 14% de la seva capacitat, provocant que, el març del 2024, més de la meitat de l’aigua potable subministrada a l’àrea metropolitana procedís de fonts no convencionals –aigua dessalinitzada i aigua regenerada– perquè no hi havia cap altra alternativa. El sistema va aguantar, però pels pèls. "Si la situació s’hagués prolongat dos o tres mesos més, la pintura hauria sigut molt diferent", va admetre Francesc Castillo, director d’Operacions d’Aigües de Barcelona davant el Consell de l’Aigua d’EL PERIÓDICO.
Reunits al Palau Macaya de Barcelona davant de l’imminent III Fòrum Econòmic i Social del Mediterrani del 16, 17 i 18 de juny, els experts van exposar les conclusions d’un cicle de trobades, celebrades entre el març i l’abril, en les quals van disseccionar què hi ha darrere del model metropolità i si es pot exportar a altres territoris del Mediterrani. "L’aigua ha deixat de ser una qüestió ambiental per ser una gestió estratègica", va dir Gemma Martínez, directora d’EL PERIÓDICO.Reunit al Palau Macaya de Barcelona davant de l’imminent III Fòrum Econòmic i Social del Mediterrani dels pròxims 16, 17 i 18 de juny, els experts van exposar les conclusions d’un cicle de trobades, celebrades entre març i abril, en els quals van disseccionar què hi ha darrere del model metropolità i si pot exportar-se a altres territoris del Mediterrani. "L’aigua ha deixat de ser una qüestió ambiental, per ser una gestió estratègica" va valorar Gemma Martínez, directora d’EL PERIÓDICO.
El punt de partida del debat va ser l’exigència regulatòria per la qual el Govern català s’ha fixat que, de cara al 2027, el 70% de l’aigua consumida no depengui dels pantans ni de les precipitacions. "No ens podem limitar a produir només el que es consumeix", va indicar Francesc Castillo. "Hi ha d’haver un romanent d’emergència per a possibles exigències climàtiques màximes"El punt de partida del debat és l’exigència regulatòria per la qual el Govern s’ha fixat que, el 2027, el 70% de l’aigua consumida no depengui dels pantans ni de les precipitacions. "No podem limitar-nos a produir només el que es consumeix", va indicar Francesc Castillo, director d’Operacions d’Aigües de Barcelona, posant èmfasi en una de les seves advertències més repetides: "Hi ha d’haver un romanent d’emergència per a possibles exigències climàtiques màximes"., va advertir.
Per Fernando Cabello, director de Serveis del Cicle de l’Aigua de l’AMB, complir aquest objectiu de manera immediata exigeix consolidar el que ja funciona a la conca del Llobregat i replicar-ho a la del Besòs, que aboca al mar uns quatre metres cúbics per segon d’aigua i que, amb la infraestructura adequada, podria alimentar el sistema. El preu d’aquest desplegament tècnic se situa entorn dels 600 milions, destinats a noves instal·lacions fins al 2038, incloses dues noves depuradores i dues estacions de regeneració.Per Fernando Cabello, director de Serveis del Cicle de l’Aigua de l’AMB, complir aquest objectiu de forma immediata exigeix consolidar el que ja funciona a la conca del Llobregat i replicar-lo a la del Besòs, l’altre gran eix fluvial de l’àrea metropolitana, que aboca al mar uns quatre metres cúbics per segon d’aigua i que, amb la infraestructura adequada, podria alimentar el sistema. El preu d’aquest desplegament tècnic se situa entorn dels 600 milions d’euros, destinats a noves instal·lacions fins al 2038. Això inclouria dues noves depuradores i dues estacions de regeneració, previstes en dues fases –la primera fins al 2033 i la segona fins aquell any final–. El finançament, va reconèixer Cabello, "encara no està definit" i el projecte constructiu no s’espera fins al 2028. Aurora Catà, consellera independent en Repsol i en el Banc Sabadell, va rebutjar que la xifra sigui el veritable obstacle. "Sis-cents milions són molts diners, però no pot ser el fre si estem convençuts que l’aigua és un recurs tan essencial com l’energia".El finançament, va reconèixer Cabello, "encara no està definida" i el projecte constructiu no s’espera fins al 2028. Davant aquestes previsions, Aurora Catà, consellera independent a Repsol i Banc Sabadell, va rebutjar que la xifra sigui el veritable obstacle. "Setent milions són molts diners, però no pot ser el fre si estem convençuts que l’aigua és un recurs tan essencial com l’energia. I ningú discuteix invertir en energia".
Tècnica i regulació
Juntament amb el cost, Catà va identificar la bretxa entre tècnica i regulació com l’altre gran coll d’ampolla. El reglament europeu del 2020 sobre reutilització de l’aigua no preveu la regeneració com a font d’aigua potable i, a Espanya, el marc normatiu de referència data del 2007 i continua sense actualitzar-se. "La tècnica va molt per davant de la norma", va afirmar. "Caldria establir un termini màxim de resposta regulatòria, perquè la inseguretat jurídica retarda els projectes". Va demanar que l’aigua regenerada sigui reconeguda explícitament en la normativa estatal com a apta per al consum humà.Juntament amb el cost, Catà va identificar la bretxa entre tècnica i regulació com l’altre gran coll d’ampolla. Resulta que el reglament europeu del 2020 sobre reutilització de l’aigua no contempla la regeneració com a font d’aigua potable i, a Espanya, el marc normatiu de referència data del 2007 i continua sense actualitzar-se. "La tècnica va molt per davant de la norma", va afirmar. "Caldria establir un termini màxim de resposta regulatòria, perquè la inseguretat jurídica retarda els projectes". En concret, demana que l’aigua regenerada sigui reconeguda explícitament en la normativa estatal com a apta per al consum humà.
Però, ¿què és exactament el que aquest fòrum proposa exportar? El model gira entorn d’Aigües de Barcelona, empresa mixta participada per Veolia (70%), l’AMB (15%) i Criteria (15%), que gestiona el cicle complet de l’aigua en 23 municipis metropolitans.Però ¿què és exactament el que aquest fòrum proposa exportar? ¿Com s’articula actualment la regeneració de l’aigua a l’AMB? El model gira entorn de la companyia en què Cabello treballa, Aigües de Barcelona –empresa mixta participada per Veolia (70%), l’AMB (15%) i Criteria (15%) i Criteria (15%)–, que gestiona com a operador únic el cicle complet de l’aigua en 23 municipis metropolitans. En aquesta gestió, la regeneració funciona mitjançant reutilització potable indirecta, en què l’aigua depurada rep un tractament avançat, es torna al Llobregat i es capta de nou aigües avall per potabilitzar-la. Només a la planta del Prat de Llobregat es recuperen 2.000 litres per segon, amb previsió d’arribar a 4.000, que abans es perdien al mar. El pas pel medi natural és crucial per afegir una barrera sanitària i, sobretot, acceptació social, segons Castillo.En aquesta gestió, la regeneració funciona mitjançant reutilització potable indirecta, on l’aigua depurada rep un tractament avançat (com la filtració i l’osmosi inversa), es torna al Llobregat i es capta de nou aigües avall per potabilitzar-la. Només a la planta del Prat de Llobregat, es recuperen 2.000 litres per segon (amb previsió d’arribar a 4.000) que abans es perdien al mar, on el pas pel medi natural és crucial per afegir una barrera sanitària i, sobretot, acceptació social, segons Castillo.
Notícies relacionades"El model ha aconseguit estabilitzar la demanda fins i tot en un context d’estrès hídric", va assenyalar Castillo. Cabello, al seu torn, apressa a estendre el mecanisme: "Estem ja en consums molt prudents. Els esforços han d’anar a ampliar l’oferta". En aquesta tasca, la indústria apareix com un dels aliats menys explorats.
Rubén Encinas, responsable de Medi Ambient de Moeve, va remarcar que el consum industrial representa prop del 5% del total i que hi ha marge per aprofitar-ho. Javier Martín Vide, catedràtic de Geografia Física de la UB i director de l’Observatori Fabra, va recordar que la societat és conscient del problema, però els percentatges de disposició a consumir aigua regenerada cauen en picat quan la pregunta es torna concreta. "Cal fer un esforç per explicar tot el cicle de l’aigua i transmetre seguretat", va afirmar.
