Espanya torna a ajornar la tornada dels residus nuclears que va enviar a França i acumula ja 20 anys de retard

El pla del Govern passava perquè el nou cementiri nuclear temporal de Vandellòs I estigués operatiu el 2027 i poder repatriar els residus des de França el 2028. Però els terminis no es compliran i torna a ajornar-se el retorn. Una altra vegada. I l’operació per fer tornar els residus acumularà un retard de dues dècades en relació amb la primera data programada inicialment.

El projecte per aixecar un magatzem temporal a la central de Vandellós I ja compta amb l’aval del Consell de Seguretat Nuclear (CSN) i amb la declaració d’impacte ambiental del Govern, però la societat pública Enresa –encarregada de gestionar els residus radioactius– no preveu activar la licitació pública per iniciar els treballs de construcció de la instal·lació fins a la segona meitat del 2027, amb un any de retard davant el termini programat fins ara, segons confirmen fonts oficials a EL PERIÓDICO.

La previsió que manejava el Govern era que el concurs a la recerca d’empreses especialitzades per a la construcció s’obrís aquest mateix any. I, explicant que els treballs de construcció i les proves posteriors s’allargaran durant 18 mesos, estava previst que el nou magatzem estigués operatiu a finals del 2027, amb l’objectiu d’iniciar la repatriació dels residus radioactius guardats a França ja el 2028. Tots aquests terminis es demoraran.

«Es preveu que el retorn dels residus s’iniciï a finals del 2029 o principis del 2030, en qualsevol cas, dins del compromís establert amb França de ser retornats abans del 31 de desembre del 2031», apunten fonts d’Enresa sobre els nous terminis. «Per poder portar a terme la construcció, a més de disposar de l’autorització ambiental i de l’autorització d’execució i muntatge del magatzem temporal, és necessari adaptar el projecte constructiu a les condicions establertes en les autoritzacions esmentades. Així mateix, s’ha de completar tota la tramitació requerida per la llei de contractes del sector públic, que inclou, entre altres aspectes, la supervisió externa del projecte constructiu i l’aprovació de la despesa per part del Consell de Ministres», justifiquen.

Un magatzem per a 50 anys

Els residus portats des de França continuaran al magatzem temporal als voltants de l’antic reactor de Vandellòs I durant gairebé mig segle, fins que el 2073 estigui ja operatiu el cementiri nuclear definitiu (anomenat magatzem geològic profund, AGP), que guardaran totes les escombraries nuclears de les centrals espanyoles per sempre.

L’antic reactor accidentat de Vandellós I va ser desmantellat parcialment entre finals dels noranta i els primers dos mil, ara està cobert per un sarcòfag de formigó en estat de latència i així seguirà fins que s’iniciïn els treballs per desmantellar-lo totalment, el 2030 i que s’allargaran durant 15 anys. Espanya està obligada a portar de tornada els rebutjos nuclears que va enviar a França després de l’accident, però fa anys que acumula retards i sense complir el compromís firmat. I ara torna a endarrerir-se.

Inicialment estava previst repatriar els rebutjos el 2010, després el 2015, l’últim termini fixat era per a mitjans del 2017… Però els retards que va anar acumulant l’antic projecte de construir un sol magatzem temporal centralitzat a Villar de Cañas (Conca) per a tots els residus nuclears d’alta activitat va anar postergant aquest trasllat, fins que el Govern de Pedro Sánchez va arxivar definitivament al pla de tenir una única sitja al país. Ara el pla de repatriació acumularà un retard de dues dècades.

El nou Pla General de Residus Radioactius (PGRR) aprovat per l’Executiu contempla ara la construcció de set magatzems temporals, un per a cada reactor del país. I entre aquests, es troba el magatzem per a Vandellós I, amb l’objectiu que estigués operatiu el 2027 i així iniciar la repatriació dels residus des de França l’any següent. Però tot tornarà a demorar-se.

Enresa ha sol·licitat al Govern permís per a una modificació del pla per repatriar els residus de Vandellòs I des de França, per adaptar-lo a la nova normativa de la UE. Una reforma que implica un nou tractament que permetrà una reducció del nombre de càpsules que contindran els residus (que passen de 92 a 80 recipients) i del nombre de contenidors que s’utilitzaran (de quatre a només tres).

Penalització milionària

Notícies relacionades

El Govern planteja pagar als funcionaris que renunciïn a teletreballar

¿Puc teletreballar aquest dimarts i dimecres per la visita del papa Lleó XIV a Barcelona? Això és el que es recomana

Per la tipologia dels residus generats per Vandellós I, el combustible s’enviava a França per ser reprocessat. Els costos totals pel condicionament dels residus a França (reprocessat, densificació, transport, emmagatzemament i els mateixos contenidors) ascendeixen ja a més de 800 milions d’euros. Madrid i París han hagut d’anar ampliant i modificant els contractes perquè els residus radioactius continuessin a les instal·lacions del grup Orano (antiga Areva) a La Hague, a Normandia, pels retards per poder repatriar-los.

Uns ajornaments que han fet que Espanya hagi de pagar penalitzacions milionàries per incomplir el seu compromís de repatriació i per anar ampliant el temps en què França guarda els residus. Enresa fa gairebé nou anys, des de l’1 de juliol del 2017, que paga una sanció a la companyia francesa Orano per no repatriar Espanya a temps els residus de Vandellós. Espanya ja ha pagat en aquest temps més de 260 milions d’euros per aquestes penalitzacions, i continuarà abonant-les tres o quatre anys més. La indemnització es va ajustat anualment, i l’any passat ascendia a gairebé 85.200 euros al dia. Es tracta d’una mena de fiança que serà tornada a Espanya una vegada que els residus tornin a Tarragona.