Albares apressa a avançar en la sobirania europea

El panorama internacional ha canviat i Europa ha d’adaptar-s’hi. Aquesta és la lliçó que ha après el bloc dels Vint-i-set davant l’amenaça russa que plana sobre el Vell Continent, l’exposició a les conseqüències de la guerra a l’Iran, els canvis de rumb dels Estats Units i els desafiaments interns de cohesió política. Per parlar d’aquests reptes, el ministre d’Exteriors, José Manuel Albares, i el seu homòleg polonès, Radosław Sikorski, han compartit una taula rodona en la primera jornada de la Reunió Anual del Cercle d’Economia.

"Aquest és un moment definitiu per a Europa, en què cal anar encara més lluny de l’autonomia i parlar de sobirania europea", ha proposat Albares. El ministre ha defensat que la guerra a Ucraïna constitueix una qüestió decisiva per al futur del projecte europeu. Segons el seu parer, el conflicte no només posa a prova la capacitat de la UE per defensar els valors i principis sobre els quals se sustenta, sinó que també marcarà el disseny del futur marc de seguretat del continent. En aquest sentit, el titular d’Exteriors ha reiterat la voluntat de crear un exèrcit europeu i integrar les indústries de defensa dels països del bloc.

Per a Sikorski, també vice primer ministre de Polònia, l’ofensiva russa adquireix una especial rellevància per la proximitat geogràfica del seu país al conflicte. "Som un continent sota pressió, especialment els que som al flanc oriental", ha explicat. No obstant, Sikorski ha mostrat optimisme pels avenços d’Ucraïna al front. "Putin va pensar que recuperaria Ucraïna com una colònia en un termini d’entre tres dies i sis setmanes. No hauríem d’entrar en pànic (...) Estan començant no només a perdre terreny, sinó també a patir més baixes de les que són capaces de reemplaçar amb nous reclutes", ha assegurat.

Per afrontar els reptes del present, el bloc europeu compta amb un problema intern, el sistema de votació en el Consell, que garanteix el dret de veto i alenteix les decisions conjuntes. "No són idees el que ens falta a Europa, ens falta la voluntat política per fer-ho", ha explicat Albares.

En aquest sentit, països com Hongria, sota el lideratge de Viktor Orbán, han esgrimit en repetides ocasions el dret de veto en les decisions de la Unió Europea com a arma política. Així va passar, va recordar Albares, amb l’aprovació d’ajuts econòmics a Ucraïna, mesures que Budapest va bloquejar durant mesos i que han tirat endavant després del canvi de govern. "Accepto la unanimitat quan hi ha un interès nacional vital. No obstant, sempre m’ha repugnat quan he vist un estat que l’utilitza simplement per frenar que els altres avancem quan volem", va sentenciar el ministre.

El debat entorn d’aquest mecanisme, en principi concebut per equilibrar el pes dels membres més petits davant les potències del bloc, ha ressorgit en els últims mesos, tot i que el canvi a un sistema de majoria qualificada suposaria un greuge per als estats més petits. "No crec que la unanimitat sigui l’única expressió de la democràcia. El sistema actual de doble majoria tampoc és exactament just: permet a França i Alemanya organitzar amb massa facilitat una minoria de bloqueig", ha expressat el ministre polonès.

Notícies relacionades

Una relació transatlàntica a prova de Trump

Indra aposta per Catalunya i nomena Enric Blasco director territorial

L’oficialitat del català

Per la seva banda, Albares ha defensat el dret de veto quan es tracta d’interessos nacionals vitals, però rebutja que s’utilitzi com a mecanisme per bloquejar propostes com establir el català com a llengua oficial de la UE, una cosa que considera que és "qüestió de temps". Amb tot, el ministre ha recordat que les decisions històriques al si europeu mai s’han pres de forma conjunta, sinó que ha d’existir una avantguarda de països pioners, com va ser en el cas de l’adopció de l’euro o l’aprovació del tractat de Schengen. "Així és com avançarà Europa", ha conclòs.