Pocs pisos i preus elevats: el repte de trobar pis de lloguer a les grans àrees urbanes de Catalunya i Madrid

Trobar un pis de lloguer a Barcelona o Madrid s’ha convertit en una autèntica cursa d’obstacles. Als preus tensionats s’hi suma una oferta que disminueix, amb desenes de candidats per a un mateix habitatge. Mentre que les persones que busquen pis relaten l’experiència com una odissea, els experts del sector alerten que el mercat del lloguer no té capacitat per atendre la demanda.

Llàtzer Puigpelat, CRO de Vivara, atribueix la situació actual a l’enfonsament de l’oferta de lloguer de llarga durada. “L’estoc d’habitatges disponibles va caure un 56 % a Espanya entre el 2020 i el 2024. A Barcelona, la caiguda ha estat del 84 %, amb uns 40.800 habitatges menys; a Madrid, ha suposat el 71 %, amb una pèrdua de 58.000. Part d’aquesta oferta s’hauria desplaçat cap al lloguer temporal i turístic, mentre que molts propietaris han decidit retirar els seus habitatges del mercat”.

La demanda de lloguer de llarga durada, afegeix l’expert, hauria augmentat un 12 % el 2025, impulsada també per les dificultats d’accés a la compra. “Més gent està competint per menys pisos”, resumeix Puigpelat. A això cal sumar-hi la dificultat per accedir a un habitatge en propietat. Cada vegada més persones depenen del lloguer, especialment les més joves: només el 33 % dels menors de 35 anys té habitatge en propietat, davant del 80 % de fa dues dècades, i l’edat mitjana de compra ja ronda els 41 anys.

El repte de trobar pis a Barcelona

Andrea Montalbán és un d’aquests casos. Té 30 anys i actualment viu de lloguer en un pis de Ripollet que va trobar gairebé un any després d’iniciar la cerca. “Quan trobaves alguna cosa, hi havia dues opcions: o et descartaven o hi havia molta gent darrere d’aquell pis”. Amb una feina a temps parcial, en un mercat tensionat on el preu mitjà del lloguer va superar el 2025 els 860 € a Catalunya —segons dades de l’IDESCAT—, la dificultat era enorme.

Xelo Quesada va tenir més sort i el seu procés va durar només un mes, tot i que també destaca que el mercat és complicat i que els preus actuals són molt elevats. Ella i en Jordi, la seva parella, vivien al pis d’ell a Berga des de feia uns anys. Després de plantejar-se tornar a Sant Feliu de Llobregat —on havien viscut abans de la pandèmia— i arran de la mort de la mare d’ella, van trobar un pis d’obra nova de lloguer a través de Vivara. “El meu pare es va quedar sol i jo necessitava estar més a prop seu. Aquest pis va ser l’últim que vaig visitar i l’únic que em va agradar”, explica.

Madrid, la ciutat impossible

La situació a Madrid també és complexa. La capital registra actualment alguns dels lloguers més cars del país, amb preus que ronden els 23 euros per metre quadrat i pujades interanuals properes al 10 %.

Mirko Russo va passar dos mesos buscant pis per a ell i el seu germà, tots dos enginyers. “És molt difícil. Hi ha molta gent buscant pis alhora i quan en trobes un que t’agrada, el propietari i l’agència t’han d’escollir”, assegura. El procés va ser frustrant i, a més de la competència, l’enginyer de 36 anys també explica que “pel mateix preu que l’any passat, les opcions eren més reduïdes”.

Les solucions al problema de l’habitatge

El problema de l’habitatge ha generat molt debat els darrers anys. Algunes administracions han decidit aplicar mesures intervencionistes. El govern, per exemple, va aprovar el 2023 la Llei d’Habitatge que permet crear zones tensionades per intervenir el preu. Però moltes d’aquestes mesures no han servit per afluixar uns preus que han continuat pujant any rere any.

En aquest sentit, Puigpelat explicava en una entrevista que les mesures es percebien amb incertesa: “Les polítiques de limitació de preus estan reduint els incentius per tenir un habitatge de lloguer. Quan el marc regulador genera incertesa, els propietaris opten per retirar l’habitatge del mercat i això només provoca allargar les cues de cerca”, assegurava, i afegia que era necessari recuperar novament l’oferta.

El model Vivara

Xelo Quesada va aconseguir llogar el seu pis a través de Vivara. “Al principi, com que era un pis d’obra nova, vam estar sense aigua calenta, però Vivara es va moure moltíssim i va mediar amb el propietari”, recorda. No va pagar la quota fins que es va resoldre el problema amb l’aigua sanitària. En aquest sentit, destaca la relació amb en Marc, el seu agent de Vivara. “És molt resolutiu. S’espavila per resoldre’m tots els problemes”, afegeix.

Vivara, explica Puigpelat, defensa una major professionalització de la gestió del lloguer i assegura que les “bones pràctiques” passen per la transparència des de l’inici del procés. “Tots els conceptes econòmics han d’estar clars abans de signar: preu, fiança, garanties o subministraments”, assenyala. Vivara assegura que verifica tant la solvència dels llogaters com l’estat dels habitatges abans de tancar qualsevol contracte.

La companyia també destaca per l’acompanyament durant tota la vigència del lloguer. Segons explica, els llogaters compten amb atenció permanent per a incidències i reparacions, mentre que els propietaris disposen de seguiment continu. “Si hi ha una incidència a les tres de la matinada, la gestionem nosaltres. Atenció 24 hores, els 365 dies de l’any”, assegura el CRO de la companyia.

Recuperar la confiança del propietari

Notícies relacionades

El càmping converteix els paisatges de Girona en la destinació de l'any per anar de vacances

Òscar Ordeig, conseller d’Agricultura: «Si la pesta porcina evoluciona com fins ara podríem flexibilitzar restriccions a Collserola»

“Nosaltres volem generar confiança perquè hi hagi més pisos de lloguer”, afirmava Puigpelat en l’entrevista. I aquí és especialment destacable la seguretat jurídica. En aquest sentit, Vivara treballa amb una assegurança d’impagament emesa per Occident. “El propietari té el cobrament assegurat des del primer mes”, apunten.

“La majoria dels nostres propietaris no intervenen en el dia a dia. Cobren el dia 7 de cada mes i reben informació quan és rellevant. Si volen estar-ne més pendents, poden consultar-ho tot a la plataforma, però el model està pensat perquè no ho hagin de fer”, explica Puigpelat.