Òscar Ordeig, conseller d’Agricultura: «Si la pesta porcina evoluciona com fins ara podríem flexibilitzar restriccions a Collserola»

La semana pasada se comunicaron solo dos nuevos positivos, siempre en jabalíes, y usted mencionaba que hay zonas dentro del perímetro de seguridad, el más cercano a los primeros focos, que están a punto de quedar limpias, ¿significa que estamos cerca de un posible punto de inflexión, que lo peor podría haber pasado?

Estem veient una evolució que ens confirma que la malaltia està continguda, que el virus està acotat, controlat i perimetrat, i que el buidatge sanitari que estem realitzant a la zona, que ja està molt avançat, de moment va per bon camí. De fet, si no hi ha novetats aquest dimecres, és molt possible que en el balanç d’aquesta setmana [les dades es faciliten cada dijous] es comuniqui un únic cas, la xifra més baixa des que va començar la crisi el 28 de novembre. Però no sortirem del camí seguit fins aquí, perquè això no ha acabat encara.

¿O sigui, que va encara per llarg?

És cert que en els últims temps van arribant notícies més positives, que hi ha certs brots verds, també des del punt de vista econòmic... La pesta porcina ha sigut un gran repte i, alhora, un gran aprenentatge. Ara mateix, tal com està evolucionant, ens estem plantejant estudiar una flexibilització de les restriccions que s’apliquen en alguna zona. Possiblement, en l’entorn de la ciutat de Barcelona, que toca Collserola, sobretot per donar una alternativa de mobilitat a les persones que viuen a la ciutat i els seus voltants.

Això és una bona notícia...

Deixa’m que faci una reflexió, que considero important. Alguns ajuntaments, i alguns particulars també, han expressat el seu malestar per la situació, però nosaltres només podem demanar-los disculpes i reclamar-los també la seva comprensió. I molta cautela. Amb aquesta crisi, ens hi juguem la credibilitat internacional i hem d’actuar amb molt de compte, sempre sota les indicacions que no vagin donant els tècnics, els experts que en saben.

Deia abans que la crisi no ha acabat, ¿han calculat quant els ha costat fins al moment tot el desplegament?

La dada exacta no la tinc ara mateix, però s’acosta als 60 milions d’euros. Pensi que les tres crisis ramaderes que ha viscut Catalunya des de l’estiu passat, primer la de la dermatosi nodular contagiosa, que afectava el bestiar boví; després amb la grip aviària, i en els últims mesos amb la PPA, hem invertit més de 80 milions d’euros, en mesures de protecció, en ajudes als afectats...

¿I què més es podria fer sobre el terreny? ¿Quina de les mesures que han adoptat està resultant més efectiva?

Tot el que s’està duent a terme segueix, com li deia, les recomanacions d’experts, de científics. Dic això perquè estem veient que a cada zona concreta s’apliquen mesures o dispositius específics. Hem vist, per exemple, que les unitats canines estan resultant molt eficaces per localitzar cadàvers de senglars ocults entre la brossa, una cosa a què no arriben els drons. Ara mateix, tots els equips amb gossos ensinistrats per a aquesta comesa estan treballant a la zona de risc i ens estem plantejant fer venir també a unitats de l’estranger. També entrenarem els nostres propis animals per reforçar els que ja hi ha. En altres punts, estem treballant amb les gàbies, que permeten fer captures múltiples, o comptem amb la col·laboració de caçadors. Utilitzem les diferents tècniques en funció de les característiques de cada territori.

Totes aquestes mesures, que van en definitiva encaminades a controlar la població de senglars, ¿seguiran quan ja no hi hagi pesta porcina?

Sí, sí, així és. Són mesures emparades sota la Taula del Senglar, que es va constituir el gener passat i que ja ha mantingut dues reunions aquest any. El compromís és que sigui permanent, entre altres coses perquè amb anem tard ja en aquest tema. Fa anys que s’haguessin hagut de posar en marxa solucions per controlar l’augment de població del senglar. Ara, a més del que li deia en relació amb la feina que fem amb els caçadors, també s’estan estudiant opcions com l’esterilització. Tot això per reduir poblacions i densitats.

Els ramaders asseguren que ells ja han perdut més de 900 milions d’euros i que les administracions no han habilitat cap línia d’ajuts per a ells. ¿Què els pot dir?

Fem el que la llei permet fer. Hi ha línies de finançament a l’Institut de Crèdit Oficial (ICO) i ells hi poden optar. El que no podem fer és intervenir per una qüestió de les lleis del mercat. Les empreses exportadores han continuat fent-ho, com demostra el fet que, en el primer trimestre d’aquest 2026, les vendes del sector porcí a l’exterior han augmentat gairebé un 3% en termes de volum. Això és una notícia positiva, tot i que també és veritat que en valor hi ha hagut un descens d’una mica més del 14%.

Notícies relacionades

Filipines tornarà a importar carn de porc i embotits espanyols després de sis mesos de veto per la pesta porcina a Catalunya

El càmping converteix els paisatges de Girona en la destinació de l'any per anar de vacances

¿Acabarà la pesta porcina a Catalunya sense saber quin va ser el seu origen?

Les analítiques es continuen fent, d’això s’encarrega el Ministeri d’Agricultura, però de moment no ens han comunicat cap resultat concloent. Bé, sí, el primer resultat concloent va ser el que el virus no havia sortit del laboratori de l’IRTA-CReSA, com s’havia apuntat al principi. A partir d’allà, totes les hipòtesis encara continuen obertes.