Òscar Ordeig, conseller d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació: "Ens plantegem flexibilitzar restriccions a Collserola"

La setmana passada es van comunicar només dos nous positius, sempre en senglars, i vostè esmentava que hi ha zones dins del perímetre de seguretat que estan a punt de quedar netes, ¿significa que el pitjor podria haver passat?

Estem veient una evolució que ens confirma que la malaltia està continguda, que el virus està acotat, controlat i perimetrat, i que el buidatge sanitari que estem realitzant a la zona, que ja està molt avançat, de moment va per bon camí. De fet, si no hi ha novetats, és molt possible que en el balanç d’aquesta setmana [les dades es faciliten cada dijous] es comuniqui un únic cas, la xifra més baixa des que va començar la crisi el 28 de novembre. Però no sortirem del camí seguit fins aquí, perquè això no ha acabat encara.

¿O sigui, que va encara per llarg?

És cert que en els últims temps van arribant notícies més positives, que hi ha certs brots verds, també des del punt de vista econòmic... La pesta porcina ha sigut un gran repte i, alhora, un gran aprenentatge. Ara mateix, tal com està evolucionant, ens estem plantejant estudiar una flexibilització de les restriccions que s’apliquen en alguna zona. Possiblement, en l’entorn de la ciutat de Barcelona, que toca Collserola, sobretot per donar una alternativa de mobilitat a les persones que viuen a la ciutat i els seus voltants.

Això és una bona notícia...

Deixa’m que faci una reflexió, que considero important. Alguns ajuntaments, i alguns particulars també, han expressat el seu malestar per la situació, però nosaltres només podem demanar-los disculpes i reclamar-los també la seva comprensió. I molta cautela. Amb aquesta crisi, ens hi juguem la credibilitat internacional i hem d’actuar amb molt de compte, sempre sota les indicacions que vagin donant els tècnics, els experts que en saben.

Deia abans que la crisi no ha acabat, ¿han calculat quant els ha costat fins al moment tot el desplegament?

La dada exacta no la tinc ara mateix, però s’acosta als 60 milions d’euros. Pensi que les tres crisis ramaderes que ha viscut Catalunya des de l’estiu passat, primer la de la dermatosi nodular contagiosa, que afectava el bestiar boví; després amb la grip aviària, i en els últims mesos amb la PPA, hem invertit més de 80 milions d’euros, en mesures de protecció, en ajudes als afectats...

¿I què més es podria fer sobre el terreny? ¿Quina de les mesures que han adoptat està resultant més efectiva?

Tot el que s’està duent a terme segueix, com li deia, les recomanacions d’experts, de científics. Dic això perquè estem veient que a cada zona concreta s’apliquen mesures o dispositius específics. Per exemple, les unitats canines estan resultant molt eficaces per localitzar cadàvers de senglars ocults entre la brossa, una cosa a la qual no arriben els drons. Ara mateix, tots els equips amb gossos ensinistrats per a aquesta comesa estan treballant a la zona de risc i ens estem plantejant fer venir també a unitats de l’estranger. També entrenarem els nostres propis animals per reforçar els que ja hi ha. En altres punts, estem treballant amb les gàbies, que permeten fer captures múltiples, o comptem amb la col·laboració de caçadors. Utilitzem les diferents tècniques en funció de les característiques de cada territori.

Notícies relacionades

Telefónica redobla la seva aposta pel negoci de defensa i seguretat

Amber es reforça en el capital d’Indra amb un 7,24% de les accions

Totes aquestes mesures, que van en definitiva encaminades a controlar la població de senglars, ¿seguiran quan ja no hi hagi pesta porcina?

Sí, sí, així és. Són mesures emparades sota la Taula del Senglar, que es va constituir el gener passat i que ja ha mantingut dues reunions aquest any. El compromís és que sigui permanent, entre altres coses perquè anem tard ja en aquest tema. Fa anys que s’haguessin hagut de posar en marxa solucions per controlar l’augment de població del senglar.