Josep Maria Recasens: "Catalunya està en una posició privilegiada per liderar la producció del cotxe elèctric"

Recasens, que també és president de Renault Group a Espanya i responsable mundial d’Estratègia de Producte i Programes del grup francès, considera que el mercat de l’automòbil a Espanya ha fet ja "un clic en la seva percepció del vehicle elèctric» i que ja ha superat les traves i els dubtes que tenia fins ara.

¿En quin moment diria que es troba la implantació del cotxe elèctric a Espanya?

Continuem trobant-nos en un context d’incertesa global, amb més reptes que mai, i tots ells de forma simultània, en què és molt difícil poder predir quin serà el futur. Però crec que en el món de la transformació de la mobilitat, prenent com a vaixell insígnia el vehicle elèctric ha fet clic. Una acceleració, un canvi de ritme, deixant enrere tots els dubtes que hi hagi pogut haver, de si anem ràpid, si anem lent, de si s’accepta o no s’accepta. Crec que el client ho ha comprès.

¿En què es basa per dir això?

En qualsevol canvi tecnològic d’aquest calibre com el cotxe elèctric hi ha tres nivells d’adopció que suposen el 20%. El convençut ecologista que busca salvar el planeta, el que ho pot pagar i el que ho fa per ser un modern, però hi ha un 80% que encara estava indecís. Crec que ja se n’ha adonat, perquè ja hi ha cotxes a un preu assequible i perquè la crisi de l’Orient Mitjà ha provocat la percepció palpable que amb dos euros de càrrega elèctrica fas 100 quilòmetres.

¿L’oferta també hi ha influït?

Per descomptat. Hi ha tres models que estan per sota dels 20.000 euros (Renault Twingo, Leapmotor T03 i Dacia Spring), i a la franja entre els 20.000 i els 30.000 euros hi ha cada vegada més propostes de producte. En el mercat ja hi ha més de 150 vehicles. També cal tenir en compte l’augment de les autonomies, que en molts casos ja arriba als 750 quilòmetres, que combinat amb una tecnologia de 800 volts que fa la recàrrega molt més ràpida i l’augment de punts fa que el mercat percebi clarament el canvi. A França, per exemple, el 70% de vendes del mix en canal particular és electrificat.

¿Això significa que s’han fet bé els deures?

Cal continuar fent-los. Malgrat les penes cal invertir, cal apostar per les noves tecnologies, que en aquest cas és l’elèctrica, de vehicle connectat, de software i d’intel·ligència artificial. Perquè, ens agradi o no, el cotxe elèctric és tecnològicament superior al de combustió. En el moment en què s’ha escalat la tecnologia en l’àmbit industrial el cost baixa, com el de les bateries, el dels motors i el de les plataformes. I això impacta en el preu final. Hem de posar el que jo dic "els llums llargs» i treballar tots, fabricants, governs, proveïdors, usuaris i energètiques. Si volem poder estar dalt de tot al costat dels Estats Units i de la Xina, Europa ha de treballar.

¿Pensa vostè que s’ha treballat bé amb els pertes?

Penso que cal estar satisfets. Avui podem dir que Espanya està en la carrera de la transformació industrial i tecnològica d’Europa. Amb exemples a Martorell i a Pamplona. Amb exemples a Saragossa. Amb exemples a València. Anuncis a Galícia. Anuncis de Renault amb la potencial assignació d’un vehicle elèctric a Palència i Valladolid. O un cas també remarcable com és Ebro a la Zona Franca. Però per poder participar en aquesta carrera, en aquesta competició, has d’anticipar-te. Has de fer apostes.

¿Espanya està ben posicionada per ser competitiva?

Hem de guanyar mercat i guanyar potència industrial. No tenim centres de decisió de les marques, però sí que tenim fàbriques i hem de garantir que són competitives. És una combinació de cost laboral, cost energètic i tenir un parc de components pròxim per a un cost logístic que sigui baix. Les gigafactories juguen aquí un paper clau i les tenim. Som atractius per produir. Així que crec que sí.

Avui presenten a Barcelona i seguirà més endavant amb altres comunitats...

És important comptar amb la col·laboració de tothom. Em fa especial il·lusió començar aquí. Catalunya està en una posició privilegiada per liderar la producció del cotxe elèctric. Tenim un president molt convençut i compromès envers la indústria. Catalunya genera ocupació, és líder en fabricació, en quantitat de models, en infraestructura pública de recàrrega, però sobretot és singular pel que fa a competitivitat d’inversió en intangibles. És molt important invertir en xapa i plàstic, sí, però més important és invertir en intangible, innovació, talent, per marcar la diferència. I aquí es fa. La inversió en intangibles i integració tecnològica del teixit multiplicarà per cinc el retorn a l’economia catalana en la pròxima dècada.

¿S’estan eliminant les barreres del cotxe elèctric de veritat?

Encara n’hi ha algunes, i cal acceptar-les, perquè l’experiència de conducció del vehicle elèctric no és exactament la mateixa que amb el motor de combustió. Jo m’aixeco al matí, m’és igual on és el nivell del dipòsit perquè jo sé que trobaré una gasolinera. I no em preocupa perquè fa 100 anys que em moc de la mateixa manera. Però en l’elèctric encara no ha entrat el xip de la gran massa d’usuaris, la despreocupació a l’hora de carregar. Però és només un canvi d’hàbits.

Notícies relacionades

Antonio Huertas, doctor honoris causa per Salamanca

Esade distingeix Ramon Laguarta, president de PepsiCo

El pla Auto + d’ajuda del Govern central està publicat però no s’aplica encara. Les financeres de les marques estan avançant les ajudes. ¿Per què triga tant? ¿Vostè hi pot fer res?

La realitat és la que és. Estic d’acord que es podria fer millor. Les intencions hi són. Jo només puc insistir, repetir, insistir, repetir... És veritat que he estat predicant en certs moments al desert del Gobi, diverses vegades, però no em cansaré. Però com tot en la vida, i és una realitat a Europa, tenim països probablement amb diferents realitats ideològiques i industrials, amb interessos econòmics i comercials diferents, i aquí l’habilitat de cada un, ja siguis un líder industrial econòmic, un líder polític, és intentar buscar aquest fil vermell comú que et permeti avançar. Europa està relativament ensopida i necessita una certa espurna, certa necessitat de transformació industrial. El nostre pla és agnòstic, no entén d’ideologies, és un pla tecnològic i estratègic per al futur.