La UE ofereix modificar la PAC per pal·liar la pujada del preu dels fertilitzants
La Comissió augmentarà el pressupost per a emergències i donarà més marge als governs perquè garanteixin la liquiditat dels agricultors / Els costos s’han incrementat un 71% aquest any
La Comissió Europea va proposar ahir modificar la Política Agrícola Comuna (PAC) perquè els països de la Unió Europea (UE) tinguin més marge per donar compensacions als agricultors afectats per la crisi a l’Orient Mitjà, que està disparant el preu dels fertilitzants. Com en el cas de l’energia, la UE no té un problema de subministrament de fertilitzants per la guerra a l’Iran, però la crisi està provocant que es disparin els preus en el mercat. I això sí que ho estan patint els agricultors europeus, que han vist com els costos s’han arribat a incrementar en un 71% de mitjana respecte de l’any anterior.
"La dependència directa d’Europa de les importacions per a l’Orient Mitjà és limitada, però els fertilitzants són productes bàsics globals", va afirmar el comissari d’Agricultura, Christophe Hansen, durant un debat en el ple del Parlament Europeu. "L’assequibilitat dels fertilitzants es troba ara en el seu punt més baix des del 2022, i això ja està canviant el comportament dels agricultors", va reconèixer.
Per pal·liar l’impacte en l’agricultura i evitar que aquesta alça dels preus s’acabi traduint en un augment de la inflació, Brussel·les ha proposat, a curt termini, donar ajudes fent ús de la Política Agrícola Comuna, però dotant-la de més recursos i donant més flexibilitat als governs per utilitzar-los.
A la pràctica, l’Executiu comunitari proposarà redirigir fons europeus per reforçar la reserva agrícola, que actualment està dotada d’uns 450 milions d’euros a l’any, "amb una quantitat substancial" per donar "suport substancial i específic" als agricultors. Brussel·les no ha donat xifres, però ha anunciat que presentarà aquest projecte financer abans de l’estiu per garantir la liquiditat abans del pròxim cicle de producció.
A més, la Comissió proposarà modificar la Política Agrícola Comuna introduint un nou sistema de liquiditat, donant, a més, més flexibilitat als governs a l’hora d’efectuar els pagaments anticipats. Alhora, Brussel·les planteja donar incentius als agricultors que "redueixin i optimitzin" l’ús de fertilitzants o que optin per fertilitzants de base biològica.
"Per a la collita del 2026, la majoria de les necessitats estan cobertes, però creix la preocupació pel 2027", va reconèixer Hansen. "El mercat europeu continua proveït per a aquesta temporada agrícola. I la seguretat alimentària de la UE no corre perill", va afegir el comissari, que va matisar que els agricultors necessiten previsibilitat a l’hora de prendre les seves decisions de cara a la pròxima sembra.
Una política agrícola més verda
Com en el cas de la crisi energètica, l’exposició de la UE a l’alça dels preus com a conseqüència de la crisi a l’Orient Mitjà té més a veure amb el model productiu que amb la crisi en si mateixa. Mentre el bloc depengui, en l’àmbit de l’energia o dels fertilitzants, de combustibles fòssils que no produeix, té un problema.
Per això, a mitjà i llarg termini, Brussel·les ha anunciat que fomentarà l’ús de fertilitzants orgànics i de base biològica, a més de productes minerals tradicionals. Ho farà, a més, prioritzant els que es produeixin en territori comunitari.
A més, en la futura reforma del Règim de Comerç de Drets d’Emissió de Carboni, la Comissió ha obert la porta a donar flexibilitat a la indústria, però sempre que continuïn els esforços per descarbonitzar la producció de fertilitzants. Segons l’Executiu, això hauria de contribuir a "la disponibilitat i l’assequibilitat" d’aquests productes.
La Comissió ha plantejat iniciar un diàleg amb productors, agricultors i autoritats nacionals per buscar solucions a problemes relacionats amb la producció, la comercialització, el subministrament i l’ús de fertilitzants. A més, Brussel·les vigilarà més de prop el mercat per fer front a possibles crisis.
Segons fonts comunitàries, aquesta crisi podria ser la primera a activar el mecanisme de la llei d’emergència i resiliència del mercat interior. Aquesta eina, creada després dels problemes de subministrament que es van viure durant la pandèmia de covid, està prevista per poder prendre mesures excepcionals en cas de crisi.
Notícies relacionadesProtestes a Estrasburg
Agricultors espanyols convocats per les organitzacions Asaja i UPA van participar ahir a Estrasburg en una mobilització en la qual productors de tot Europa van denunciar la "gravetat i la urgència" de la crisi que travessa el camp. Els manifestants es van concentrar davant la seu del Parlament Europeu. També hi va haver una protesta –convocada per Asaja, UCCL i l’Aliança UPA-Coag– de cerealistes a Valladolid per exigir que es mantinguin les ajudes nacionals.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Debat obert ERC manté Rufián com a candidat malgrat la seva disposició a liderar un nou espai d’esquerres
- No rendible Pèrdues milionàries i amb Musk d’amo absolut: els secrets de SpaceX revelats a la sol·licitud per a la sortida més gran a borsa de la història
- 10 de juny Així serà el gran acte del Papa a la Sagrada Família: 8.000 convidats, missa i benedicció de la torre de Jesús
- Previsions econòmiques Brussel·les millora les previsions de creixement d’Espanya que la guerra a l’Orient Mitjà amenaça de frenar
- ACUSACIONS ARBITRALS El sindicat d’àrbitres denuncia davant Antiviolència Florentino Pérez, el Reial Madrid i la seva televisió
