Marta Segalés, directiva de Mecàniques Segalés: ”L’Executive MBA et dona eines per no deixar que l’experiència sigui l'única variable sobre la taula”

Darrere de la gerència de Mecàniques Segalés, una firma que ja celebra sis dècades d'història arrelada al territori, es troba la determinació de la directiva Marta Segalés i el seu equip. Com a part de la segona generació al capdavant del negoci familiar, la Marta no només ha assumit la responsabilitat de mantenir el llegat del seu pare, sinó que ha impulsat una transformació profunda cap a la digitalització i la internacionalització. Formada originalment en Empresarials a la UVic, la seva trajectòria és l'exemple de com el compromís amb l'empresa local pot conviure amb una ambició sense fronteres. D’aquesta manera és com ha aconseguit que una organització, que va néixer a petita escala, avui competeixi amb força en mercats complexos de tot el món. Per a ella, dirigir no és només gestionar números, sinó entendre que la innovació i la sostenibilitat són els pilars que permetran que la indústria d'Osona continuï sent un referent durant molts anys més.

En un sector tradicionalment masculí com l'industrial i agroambiental, la Marta ha sabut consolidar un lideratge basat en l'empatia i la seguretat en la presa de decisions. Amb una mentalitat de formació contínua, entén que el creixement personal és el motor que realment fa moure l'empresa cap endavant, especialment quan cal navegar en entorns volàtils i plens d'incerteses. Aquesta inquietud per renovar-se i adquirir noves eines de gestió la va portar a fer un salt qualitatiu en la seva carrera, i a buscar un marc estratègic que anés més enllà de la intuïció per professionalitzar cada engranatge de la companyia. Precisament sobre com ha aconseguit separar la part familiar de la direcció estratègica i la petjada que ha deixat en el seu mètode de treball l'Executive MBA (EMBA), que va cursar a la UVic, parlem a fons en la següent entrevista.

Mecàniques Segalés celebra enguany 60 anys. Quan vas assumir la direcció de la segona generació, quina era la realitat de l’empresa i quins eren els reptes que sabies que hauries d’afrontar?

Quan hi vaig arribar, l'empresa funcionava d'una manera molt vinculada a les persones: els processos depenien molt del coneixement intern de cadascú, amb poca cosa documentada i sense eines digitals que en garantissin la continuïtat. Calia digitalitzar processos, definir millor els departaments i els rols de cadascú, i incorporar talent. Érem uns 23 treballadors i moltes feines estaven externalitzades. Actualment, som 41 persones i hem crescut un 19% a escala internacional. Però res d'això hauria estat possible sense aquella transformació interna en la qual encara estem treballant.

Quines competències creus imprescindibles per dirigir una empresa familiar que vol continuar creixent, especialment en la transició entre generacions?

Si hagués de quedar-me amb tres, en primer lloc, diria que la gestió d'equips és probablement la que més he hagut de treballar de manera conscient. Jo no porto la gerència sola, prenem decisions entre tres persones de l'equip directiu amb rols molt diferents. Per això, aprendre a prendre decisions conjuntes, no imposades, ha estat un aprenentatge constant. En segon lloc, la visió estratègica és la que et permet no quedar-te atrapat en el dia a dia. I, finalment, la transició generacional. Crec que el que realment fa que una transició funcioni és la confiança en la generació anterior, la paciència, i l'empatia per entendre que hi ha maneres de fer les coses. Però aquests imprescindibles no funcionen de manera aïllada, tots tres s'alimenten mútuament.

Com et va ajudar el màster a professionalitzar la gestió i a separar la càrrega emocional pròpia d'una empresa familiar de les decisions estratègiques?

En una empresa familiar la línia entre el que és professional i el que és personal és molt fina. Les decisions empresarials rarament són neutres emocionalment. El màster em va donar, sobretot, un marc conceptual. D’aquesta manera, vaig entendre que allò que sentia com a problema "nostre" en realitat és un repte comú a moltes empreses familiars, i que hi ha eines i metodologies per abordar-lo. Quan poses nom a les coses, les pots gestionar millor. I quan veus que altres empreses han passat pel mateix i han trobat la manera de tirar endavant, et dona perspectiva i seguretat. Em va ajudar molt el fet de compartir aula amb persones d'altres sectors i realitats per agafar i prendre decisions amb el cap i no només amb el cor.

Molts perfils financers, com el teu, tenen una visió molt enfocada a la dada. Com et va ajudar el màster a deixar de mirar només l'última línia del balanç per passar a mirar l'estratègia d'operacions i mercat?

Sempre he tingut clar que una empresa és quelcom més que els seus números. Però sí que hi havia un salt que havia de fer: passar de gestionar a liderar. El màster em va ajudar a construir aquest criteri. No tant a descobrir àrees que desconeixia, com a tenir un marc per pensar de manera més estructurada sobre operacions, mercat, persones i estratègia de manera conjunta. I sobretot, em va donar eines per prendre millors decisions i vaig aprendre que la seguretat com a líder ve dels resultats. Aquesta seguretat en el lideratge és imprescindible, perquè l'equip necessita un referent que sàpiga cap a on va, i el màster em va ajudar a ser-ho amb més convicció.

El sector industrial i agroambiental viu canvis constants, especialment en matèria de sostenibilitat i regulació. Com s’hi està adaptant Mecàniques Segalés i quin paper hi juga la innovació?

El nostre sector no és estàtic, i nosaltres tampoc ens podem permetre ser-ho. A Mecàniques Segalés, la innovació és una aposta estructural, no puntual. El departament d'enginyeria treballa de manera continuada en projectes d'R+D, participant en projectes europeus i col·laborant amb centres tecnològics i clústers del sector. Aquesta connexió constant amb aquest ecosistema ens permet estar al dia de les necessitats reals del mercat i anticipar-nos als canvis.

A Mecàniques Segalés tres persones de l’equip ja han passat per l’Executive MBA de la UVic. Com ha impactat això en la cultura de l’empresa i en la manera de treballar junts?

L'any passat vaig ser jo qui va fer el màster, i l'experiència va ser tan positiva que vam considerar que valia la pena que altres persones de l'empresa tinguessin també l’oportunitat. El resultat va ser que dues persones de departaments diferents es van veure motivades i ara l'estan cursant. Que siguin de departaments diferents és, per a mi, un dels aspectes més enriquidors. No es tracta només de formar individus, es tracta de construir una manera compartida de pensar i d'abordar els reptes a través de tota l'organització.

En un entorn industrial masculí, t'ha donat l'Executive MBA una seguretat extra per consolidar el teu lideratge?

L'entorn industrial és majoritàriament masculí, això és una realitat. El repte més gran per a mi no ha estat tant el sector com el rol. Ha sigut primer ser dona i també ser la germana petita, que en una empresa familiar té una càrrega implícita que t'has de guanyar el teu espai. No és quelcom que ningú et digui explícitament, simplement ho notes, i aprens a gestionar-ho. En aquest sentit, el màster sí que em va aportar una seguretat extra, perquè em va donar eines, criteri i un marc des del qual liderar amb convicció. Quan tens clar per què prens una decisió i tens la formació per sostenir-la, el lideratge es consolida de manera natural. Al final, crec que el lideratge no s'assigna pel gènere ni pel lloc que ocupes a l'arbre familiar, es guanya amb competència, amb coherència i amb resultats.

Com a dona directiva i líder d'una empresa en expansió, com vas gestionar el sacrifici personal per fer que el màster fos una inversió i no una càrrega?

No hi ha una fórmula màgica. Fer un Executive MBA mentre portes una empresa en ple procés de transformació és exigent, i seria deshonest dir el contrari. Hi ha caps de setmana que desapareixen, vespres que s'allarguen i moments en què et preguntes si ho estàs gestionant bé tot plegat. Però crec que la clau és la perspectiva. Des del primer moment vaig decidir viure'l com una inversió en mi, en l'empresa i en el futur i no com una obligació afegida a la meva agenda. Quan tens clar el perquè, els sacrificis puntuals es relativitzen. També és important tenir un suport al voltant. Saber delegar, confiar en l'equip i tenir persones al costat que entenen el que estàs fent marca una diferència enorme.

A la UVic vas compartir aula amb directius de sectors molt allunyats del teu. Recordes algun consell o visió d'un company que hagis aplicat?

Seria difícil quedar-me amb un sol moment, perquè al llarg del màster n'hi ha molts. Al principi podria semblar que compartir aula amb directius de sectors tan allunyats del teu és un hàndicap, però precisament perquè venen d'un lloc diferent, et fan veure els teus propis reptes des d'enfocaments que mai t'hauries plantejat sol. Aprens maneres de gestionar equips, d'abordar el canvi, de prendre decisions o de comunicar que transcendeixen qualsevol sector. I de vegades, la solució a un problema que creus que és exclusivament teu ja l'ha resolt algú d'un sector completament diferent.

Com et va ajudar el màster a mantenir aquest ADN local mentre projectaves Mecàniques Segalés cap a mercats internacionals cada vegada més complexos?

Mecàniques Segalés és una empresa que fa 60 anys que està arrelada al territori, i aquest arrelament és part de la nostra identitat i del valor que oferim als clients. Però internacionalitzar-se amb èxit exigeix alguna cosa més que exportar productes. Exigeix entendre que cada mercat té les seves regles, la seva cultura i les seves expectatives. I aquí el màster va ser clau. El mòdul ‘Intercultural management’ em va donar les eines per pensar de manera estratègica sobre com abordar mercats molt diferents entre ells sense perdre el que ens fa ser qui som. Avui estem presents en fires internacionals de referència com EuroTier, SPACE o Fieragricola, i hem crescut un 19% en l’àmbit internacional.

Mirant cap enrere, què és allò que l’Executive MBA de la UVic va canviar en la teva manera de pensar que et fa ser millor cap avui del que eres abans de començar?

Si ho hagués de resumir en una sola cosa, diria que el màster em va canviar la manera de fer-me preguntes. Abans buscava respostes, ara primer m'asseguro que estic fent les preguntes correctes. Quan entres en un programa com aquest, esperes aprendre continguts, com finances, estratègia, operacions, màrqueting. I els aprens. Però el canvi més profund no és el que saps, sinó com penses. Desenvolupes una capacitat d'anàlisi més estructurada, una mirada més estratègica i, sobretot, una seguretat en el criteri propi que abans no tenies de la mateixa manera.

Notícies relacionades

Els neobancs esmolen els seus plans per captar desencisats amb la banca

Seguretat Nacional insta a aprendre de l’apagada i a blindar el subministrament

Si poguessis tornar a aquell dia en què dubtaves si matricular-te en la UVic, quin consell et donaries a tu mateixa ara que ja has vist els resultats en la teva empresa?

El dubte no era si volia fer-ho, tenia clar des de feia temps que necessitava renovar-me. El dubte era si seria capaç d'afrontar-ho tot alhora. Soc una persona molt exigent amb mi mateixa, i això té un preu: quan t'impliques en alguna cosa, vols fer-la bé. I la incertesa sobre el projecte final em feia respecte. Havent acabat ja el màster, el consell que em donaria és: “confia en el procés”. El màster et dona les eines, però ets tu qui hi posa el contingut real. I precisament perquè ets exigent, el resultat serà a l'altura. El meu Treball Final de Màster ha acabat sent el full de ruta per a la transformació estructural de Mecàniques Segalés. No me l'hauria imaginat així aquell primer dia.

On trobar la Universidad de Vic - UCC: