Carmen Herrero: “L’habitatge està actuant com un motor d’expulsió del talent jove”

Herrero ha pronunciat aquestes paraules en l’acte de presentació del “III Fòrum Econòmic i Social del Mediterrani”, organitzat per Prensa Ibérica, que tindrà lloc els pròxims 16, 17 i 18 de juny a Barcelona. La catedràtica ha presentat una ponència centrada en tres fenòmens que afecten de ple el Mediterrani: demografia, migració i educació.

En l’àmbit de la demografia, Herrero ha posat el focus sobre l’envelliment que afecta les grans economies del Mediterrani: Espanya, Grècia i Itàlia. “A més, la taxa de fecunditat és baixíssima als països europeus, i molt més alta a la riba africana”, ha destacat Herrero.

El saldo migratori és també una magnitud destacable. L’any passat, a Espanya va ser positiu en 626.000 persones. “Van entrar a Espanya 1.288.000 estrangers, amb una edat mitjana de 33 anys. Se’n van nacionalitzar 250.000, i dels gairebé 50 milions de residents que té Espanya, 10 milions han nascut a l’estranger”, ha subratllat Herrero.

I d’on venen? Herrero ha destacat que el principal mercat emissor en aquest cas és Llatinoamèrica, amb un 47%. “En la seva majoria són dones, que treballen en el servei domèstic, l’atenció a la dependència i l’hostaleria. El gran problema és que treballen en proporcions molt altes en el mercat informal. Aquests treballs no generen ingressos públics”, ha advertit.

Les persones que arriben a Espanya, majoritàriament, es concentren a Madrid i a l’arc mediterrani. “El Mediterrani és el territori amb més densitat de població estrangera i d’origen migratori. A Alacant representen el 29%, a les Balears el 28,4% i, en ciutats com Torrevella, arriben al 45%”, ha explicat Herrero.

La situació dels joves en aquest context és especialment dramàtica. “Vivim un hivern demogràfic. En els últims 30 anys, Espanya ha perdut tres milions de joves”, ha lamentat. A més, la taxa d’atur juvenil duplica la general, i pocs treballadors joves desenvolupen feines relacionades amb els seus estudis.

Els salaris també s’han ressentit amb el pas dels anys. “A la zona euro, els salaris reals han caigut un 3%, però a Espanya encara més, un 6%, i a Itàlia un 9,2%”, ha exposat Herrero, en contraposició amb països com Alemanya, on han crescut un 24,1%, o Suècia, un 62,5%.

A causa d’aquesta situació, la fuga de talent persisteix malgrat la recuperació econòmica després de la pandèmia. “Els factors que l’impulsen són la impossibilitat d’emancipació residencial, la bretxa salarial amb Europa i la precarietat contractual crònica. Això empeny els nostres més ben formats a marxar d’Espanya”, ha lamentat la ponent.

Notícies relacionades

El Fòrum del Mediterrani posa el focus a les Balears i els desafiaments del creixement turístic

Catalunya eleva a 22 les denúncies per saltar-se les restriccions de la pesta porcina a Collserola

La diferència salarial entre països europeus és també alarmant. “A Suïssa, un dels destins més cotitzats, un enginyer júnior cobra de mitjana 84.000 euros anuals, mentre que a Espanya en són 30.000. Un infermer a Suïssa cobra 49.000 euros, i a Espanya 17.600”, ha remarcat Herrero.

Amb tot, la catedràtica ha explicitat una sèrie de recomanacions que contribuirien a pal·liar la situació del Mediterrani. “Necessitem adaptar els sistemes educatius al mercat de treball, especialment la FP. També incentivar la inserció laboral dels joves, encara més dels que no tenen formació. També oferir oportunitats acordes amb la seva formació als graduats i amb salaris dignes”, ha conclòs Herrero, exemplificant l’enormitat del repte que aquesta regió té al davant.