Dos anys de l’inici de la batalla en què (gairebé) tots van guanyar

Després d’unes setmanes de secrets moviments de Carlos Torres, president del BBVA, provant de reunir-se amb Josep Oliu, el seu homòleg del Sabadell, i que va deixar escenes com la de Torres d’incògnit a les grades de l’Open Banc Sabadell mentre Oliu recorria les tripes del complex del Club de Tennis Barcelona per evitar una trobada en què se li hauria notificat l’interès del banc, a finals d’abril d’aquell any el BBVA va donar a conèixer el seu interès en una fusió. Dies després, el consell del Sabadell (amb una única abstenció, la del mexicà David Martínez) va respondre de manera contundent contra l’operació. El dia anterior a l’opa, una acció del banc català valia 1,80 euros; la del BBVA cotitzava a 10,29 euros. 

Al càlcul numèric van seguir una sèrie de conclusions, algunes precipitades. La principal, que la força del BBVA era molt superior a la del Sabadell i que difícilment, amb la seva mida, podria fer front a l’opa i convèncer els seus accionistes per rebutjar-la. També va aparèixer un cert pessimisme secular català que apuntava que l’opa estava feta, perquè els principals accionistes del banc d’origen basc eren els mateixos que els del banc català, i es va assenyalar en especial el paper de BlackRock. Aquell llunyà 9 de maig, molts van creure que la història estava escrita i que només era qüestió de temps que el banc fundat el 1881 desaparegués per sempre. 

No obstant, la realitat ha sigut molt diferent. 

Quan es compleixen dos anys de la presentació d’aquesta oferta hostil, pensada abans que res per reforçar la posició del BBVA a Espanya, el Banc Sabadell continua existint. De fet, aquesta setmana ha fet una demostració de força amb la junta general d’accionistes en què s’ha brindat per la subsistència de l’entitat i s’ha escenificat el relleu al capdavant del banc, amb un conseller delegat, Marc Armengol (Barcelona, 1976), que ni tan sols és quinquagenari, tota una fita en el món de la banca espanyola.

Els amants de l’aritmètica s’han trobat amb noves sorpreses: l’entitat que presideix Oliu no només no ha desaparegut, sinó que valia aquest dijous 3,43 euros per acció, cosa que significa que ha multiplicat el seu valor per 1,9 vegades en aquest bienni. ¿Què ha passat amb el BBVA? La derrota, avançada per EL PERIÓDICO, ha sigut molt dolça en aquest camp: dels 10,29 euros del 8 de maig del 2024 ha saltat a 19,02 euros aquest dijous, data del tancament d’aquesta edició: tambéha multiplicat el seu valor per 1,8. 

¿Com és possible que tots hagin guanyat en aquest temps? 

Simplement s’ha complert la profecia d’Andrea Orcel, el banquer italià que pilota Unicredit. En la seva llarga batalla per aconseguir l’alemany Commerzbank, el financer va explicar que si una adquisició tira endavant, la lògica de les fusions (amb la consegüent retallada d’ocupació i les sinergies existents) impulsarà el negoci del banc. I que en cas que l’adquisició no surti, la borsa premiarà l’entitat que, malgrat seguir en solitari, no haurà de fer un gran desemborsament econòmic, cosa que agrada als mercats i més en moments d’inestabilitat geopolítica. El ‘win-win’ dels manuals, a tot color en la vida real. 

Un present prometedor, i algun núvol a la vista

Les presentacions de resultats del primer trimestre del 2026 han tornat a deixar clar que la banca en general, i el BBVA i el Sabadell en particular, segueixen en un gran moment de salut. L’economia manté el pols, els tipus no només no són negatius sinó que s’esperen nous repunts causats per la guerra dels Estats Units i Israel a l’Iran i el futur sembla prometedor. 

No obstant, en aquest lluminós panorama s’han colat alguns núvols. La primera, un problema judicial anomenat Villarejo. Durant tota l’opa, i fins i tot en els moments de cos a cos més intens, el Sabadell va evitar jugar aquesta carta. El cert és que Francisco González, que va ser president del BBVA durant 19 anys i va ungir Torres com el seu successor, serà jutjat per l’Audiència Nacional. La Fiscalia Anticorrupció demana per al banquer 173 anys de presó per haver contractat el polèmic excomissari per espiar polítics, empresaris i periodistes durant 12 anys. Els delictes que se li atribueixen són el de suborn actiu i 42 delictes de descobriment i revelació de secrets. El BBVA també apareix esquitxat en l’escrit d’Anticorrupció, ja que al banc se li reclamen dues multes que sumen 181 milions d’euros. 

Notícies relacionades

Tarragona accelera la seva aposta per l’hidrogen verd malgrat el llast del preu: «És el gran coll d’ampolla».

L’habitatge s’allunya a Catalunya: es necessiten com a mínim 78.000 euros estalviats per comprar

Però la principal fallada del rotund ‘win-win’ gestat pel BBVA i el Sabadell en els últims dos anys assenyala el president del gran d’aquest binomi. Carlos Torres, que ja va fer una aproximació fallida al Sabadell el 2020, va apostar enormes quantitats de credibilitat personal insistint que l’operació tiraria endavant, una cosa que va defensar fins a pocs dies abans que se sabés que l’acceptació de l’opa havia quedat en un ínfim 25%. Fonts del mercat apunten que el principal problema del banquer madrileny no és que tingués més o menys raó animant l’opa i mostrant-se convençut del seu èxit. El problema, apunten, és que hi va haver inversors institucionals que van perdre diners per creure en la seva paraula. «Hi ha coses que els fons no obliden». 

Si aquest vaticini és cert o no cert ho dirà el temps. Torres, mentrestant, podrà presumir d’haver multiplicat per més de tres vegades el valor del BBVA des que va arribar a la presidència l’1 de gener del 2019. I això, en el món de les empreses cotitzades, resulta una cobertura molt difícilment superable.