Catalunya busca reactivar el seu pla pilot per prevenir accidents laborals

El 5 de maig, el conseller d’Empresa i Treball, Miquel Sàmper, va comparèixer davant els mitjans de comunicació per anunciar la immediata posada en marxa d’un programa innovador a Catalunya per reduir el nombre d’accidents de treball. El nombre d’ocupats que perden la vida durant la jornada laboral ha anat augmentant els últims anys, malgrat que el conjunt de sinistres s’ha contingut recentment. El 2025, un total de 125 persones van perdre la vida en accidents de treball, el nivell més gran l’última dècada.El 5 de maig passat, el conseller d’Empresa i Treball, Miquel Sàmper, va comparèixer davant dels mitjans de comunicació per anunciar la immediata posada en marxa d’un programa innovador a Catalunya per mirar de reduir el nombre d’accidents de treball. El nombre d’ocupats que perd la vida durant la jornada laboral ha anat augmentant durant els últims anys, malgrat que el conjunt de sinistres s’ha contingut recentment. El 2025, un total de 125 persones van perdre la vida en accidents de treball, el seu nivell més gran en l’última dècada.

Per mirar de contenir la sagnia, el Departament de Treball volia impulsar una figura nova com ara el delegat territorial. En alguns sectors, com la construcció, ja existeix i les seves funcions consisteixen a fer visites a diverses empreses, especialment pimes, per supervisar-ne els protocols de seguretat i recomanar millores. A Treball buscaven estendre aquesta figura al conjunt de l’economia i corresponsabilitzar els representants socials, tant de treballadors com de les empreses. La idea era constituir un programa finançat per la Generalitat, però que fossin els agents socials que designessin els tècnics. Un total de 12 tècnics de prevenció, tres de Foment del Treball, tres de Pimec, tres de CCOO i tres de la UGT, amb l’objectiu de fer mil visites al llarg de l’any.Per mirar de contenir l’esmentada sagnia, el Departament de Treball volia impulsar una figura nova com és el delegat territorial. En alguns sectors, com la construcció, ja existeix i les seves funcions consisteixen a anar realitzant visites per diferents empreses, especialment pimes, per supervisar els seus protocols de seguretat i recomanar millores. Des de Treball buscaven estendre aquesta figura al conjunt de l’economia i corresponsabilitzar els representants socials, tant de treballadors com de les empreses. La idea era constituir un programa finançat per la Generalitat, però que fossin els agents socials que designessin els tècnics. Un total de 12 tècnics de prevenció, tres de Foment del Treball, tres de Pimec, tres de CCOO i tres d’UGT; amb l’objectiu de realitzar 1.000 visites al llarg de l’any.

La mesura va xocar amb el rebuig frontal de Foment del Treball, mentre que la resta d’agents socials se’n van mostrar partidaris. La històrica patronal es va manifestar contrària a la mesura i d’aleshores ençà s’ha mostrat coherent amb aquest rebuig. Al·lega que la iniciativa podia generar duplicitats amb la Inspecció de Treball i que criminalitzava les companyies. Algunes fonts assenyalen tensions internes en algunes sectorials, especialment la de la química. No en totes, ja que els associats de Foment en la construcció ja operen amb aquesta figura del delegat territorial, pactada amb els sindicats.La mesura va xocar amb el rebuig frontal de Foment del Treball, mentre que la resta d’agents socials més representatius es van mostrar partidaris. La històrica patronal es va manifestar immediatament contrària a la mesura, una vegada aquesta va ser anunciada, i des d’aleshores públicament s’ha mostrat coherent amb l’esmentat rebuig. Al·lega que la iniciativa podia generar duplicitats amb la Inspecció de Treball i que criminalitzava les companyies. Algunes fonts consultades assenyalen potencials tensions internes des d’algunes sectorials, especialment la de la química. No en totes, ja que els associats de Foment en la construcció ja operen amb aquesta figura del delegat territorial, pactada amb els sindicats.

El rebuig de Foment va complicar les coses, ja que la idea de la conselleria era poder vehicular el pla pilot per mitjà d’un acord concertat i perquè sigui així hi han de participar tots els agents socials més representatius. El temor que hi hagi possibles impugnacions per part de Foment va suscitar dubtes tant dins de la conselleria com entre una part de la resta d’implicats, segons apunten diverses fonts presents en el diàleg social català. La capacitat de patronals i sindicats per arribar a acords transversals passa per hores baixes, com evidencia la falta de renovació de l’Acord Interprofessional de Catalunya (AIC), pendent de renovar des de fa almenys tres anys. Foment va ser assenyalat per Pimec i els sindicats com el principal responsable de la falta d’acord.El rebuig de Foment va complicar les coses, ja que la idea de la conselleria era vehicular el pla pilot a través d’un acord concertat i per a això han de participar tots els agents socials més representatius. El temor de possibles impugnacions per part de Foment va generar dubtes tant dins de la conselleria com entre part de la resta d’implicats, segons apunten diferents fonts presents en el diàleg social català. La capacitat de patronals i sindicats per arribar a acords transversals passa per hores baixes, com evidencia la falta de renovació de l’Acord Interprofessional de Catalunya (AIC), pendent de renovar des de fa almenys tres anys. Foment va ser el gran assenyalat per Pimec i els sindicats com el principal responsable de la falta d’acord.

Un any de negociacions

El 5 de maig del 2025 es va anunciar la mesura, el 8 de maig Foment s’hi va manifestar públicament en contra i d’aleshores ençà ha estat encallada. A finals d’estiu del 2025, la Generalitat va estar a punt de tancar la qüestió i tirar-la endavant únicament amb Pimec i amb els sindicats. Als quarters generals de Sepúlveda, però, es va frenar i després de les vacances es van reprendre els contactes amb Foment. La patronal presidida per Josep Sánchez Llibre va posar sobre la taula una proposta que, en paraules de la resta de participants, buidava de contingut la figura del delegat territorial, tenint en compte que limitava el perímetre d’empreses visitables a les que volguessin visites i restringia les competències dels delegats. Després d’aquest contacte, que no va satisfer ningú, especialment el Departament de Treball, les negociacions van tornar a quedar encallades.El 5 maig del 2025 es va anunciar la mesura, el 8 de maig Foment es va manifestar públicament en contra i des d’aleshores ha estat encallada. Hi va haver un moment, a finals d’estiu del 2025, que la Generalitat va estar a punt de tancar la qüestió i tirar-la endavant només amb Pimec i els sindicats. No obstant, des dels quarters generals de Sepúlveda es va frenar i després de les vacances es van reprendre els contactes amb Foment. La patronal presidida per Josep Sánchez Llibre va posar sobre la taula una proposta que, en paraules de la resta de participants, buidava de contingut la figura del delegat territorial, ja que limitava el perímetre d’empreses visitables només les que volguessin ser visitades i restringia les competències dels delegats. Després d’aquest contacte, que no va satisfer ningú, especialment el Departament de Treball, les negociacions van tornar a quedar encallades, fins ara.

La Generalitat es proposa, un any després, reactivar aquesta qüestió, apressada per l’acord a què han arribat el PSC i els Comuns per als fallits pressupostos. Els morats van acordar incloure aquesta qüestió en la llei de mesures d’acompanyament i ara el Govern està obligat a tirar-la endavant, amb Foment o sense. Els comicis de la patronal s’erigeixen en un inconvenient i a la Generalitat, que d’un any ençà té aquest tema encallat, esperaran que conclogui el procés intern dels empresaris. Josep Sánchez Llibre es proposa per a un tercer mandat, sense candidatura alternativa a la vista. El 18 de maig, tret de sorpresa d’última hora, l’actual president serà formalment reelegit.La Generalitat es proposa, un any després, reactivar aquesta qüestió, apressada també per l’acord assolit entre el PSC i els Comuns per als fallits pressupostos. I és que els morats van acordar incloure aquesta qüestió en llei de mesures d’acompanyament i ara el Govern està obligat a tirar-la cap endavant, amb o sense Foment. Els comicis de la patronal s’erigeixen ara mateix com un inconvenient i des de la Generalitat, que ja fa un any que tenen aquest tema encallat, esperaran una mica més que conclogui el procés intern dels empresaris. Josep Sánchez Llibre es postula per a un tercer mandat, sense candidatura alternativa a la vista. El 18 de maig, tret de sorpresa d’última hora, l’actual president serà formalment reelegit.

El final del procés electoral no serà garantia d’un acord unànime i a la conselleria estudien com poden articular la mesura pel seu compte. Que els delegats territorials siguin tècnics de l’Institut Català de Seguretat i Salut Laboral (ICSSL) és una opció. A banda de com acabi la mesura estrella del pla de xoc del Govern contra la sinistralitat, que ha pogut consultar EL PERIÓDICO, hi ha una altra sèrie de mesures en marxa. Treball ja ha començat a visitar unes 250 grans obres per aturar els accidents mortals mitjançant un reforç de l’ICSSL. Una altra mesura que ja s’ha signat és el nou protocol contra els cops de calor, en què Foment va participar, així com la resta d’agents socials, les diputacions provincials i les federacions de municipis.El final del procés electoral no serà, ni de bon tros, garantia d’un acord unànime i des de la conselleria estan acabant d’estudiar com articular la mesura pel seu compte. Que els delegats territorials fossin tècnics de l’Institut Català de Seguretat i Salut Laboral (ICSSL) és una opció. Al marge de com acabi la trucada a ser la mesura estrella del pla de xoc del Govern contra la sinistralitat, al qual ha tingut accés EL PERIÓDICO, hi ha una altra sèrie de mesures que ja estan en marxa. Per exemple, Treball ja ha començat a visitar unes 250 grans obres per aturar els accidents mortals, precisament mitjançant un reforç de l’ICSSL. Una altra mesura que ja s’ha firmat és el nou protocol contra els cops de calor, en què Foment sí que hi va participar, així com la resta d’agents socials, les diputacions provincials i les federacions de municipis.

Informe sobre l’"absentisme"

Notícies relacionades

Fajula ja exerceix de primer executiu en el projecte de la gigafactoria d’IA

Lagarde vol ‘stablecoins’ europees contra el domini dels Estats Units

El pla de xoc contra la sinistralitat inclou programes d’assessorament a empreses d’alta sinistralitat, investigacions sobre les causes més habituals d’accident, com les caigudes en altura, i propostes per evitar-les. També preveu programes de formació per a empreses i treballadors, guies, documents divulgatius i campanyes de sensibilització.El pla de xoc contra la sinistralitat també inclou programes d’assessorament a empreses o sectors d’alta sinistralitat, una sèrie d’investigacions sobre les causes més habituals d’accident (per exemple, les caigudes en altura) i propostes definides per evitar-les, programes de formació per a empreses i treballadors, així com guies, documents divulgatius i campanyes de sensibilització.

Una altra de les mesures sobre les quals treballa la conselleria és un "pla d’actuació per abordar l’absentisme", una matèria polèmica entre les patronals i es sindicats. La conselleria elabora un informe per diagnosticar les causes de l’augment de les incapacitats temporals, fet que l’Administració havia refusat diagnosticar i havia deixat en mans d’informes de part o d’organismes independents. També està prevista la creació d’un òrgan interdepartamental amb Salut per poder coordinar accions.Una altra de les mesures sobre les quals treballa la conselleria és un "pla d’actuació per abordar l’absentisme", segons el descriu la conselleria, una matèria polèmica entre patronals i sindicats. La conselleria està elaborant un informe per diagnosticar les causes del progressiu augment de les incapacitats temporals, una cosa que fins ara l’Administració havia refusat diagnosticar i l’havia deixat en mans d’informes de part o d’organismes independents. Sobre aquesta matèria, també està prevista la creació d’un òrgan interdepartamental amb Salut per coordinar accions.