Mar Hernández té clar el seu objectiu: ser olímpica a Los Angeles amb la selecció espanyola de "flag football"

Sota el mantell protector del futbol americà i en concret de la NFL, el seu creixement l'ha portat a ser esport olímpic als pròxims Jocs de Los Angeles el 2028.

"Practicava bàsquet, vaig començar al Col·legi Claret, d'allà vaig passar al Canterbury i vaig acabar al planter del Granca, abans d'anar becada als Estats Units amb una beca del Missouri Valley College i es donava el cas que el meu germà sí que jugava a futbol americà i va coincidir amb l'any de la covid, de manera que vaig tornar el curs següent a Espanya, en concret a Madrid", relata Mar. "El meu germà em va comentar la possibilitat de provar en un entrenament amb els Atlantic Devils, que és l'equip de "flag football" que hi ha a Gran Canària i la veritat és que m'hi vaig enganxar i ells van ser els qui em van dir que per la zona de Madrid on visc hi havia un equip molt bo, Las Rozas Black Demons, que va passar a ser el meu equip", explica la internacional grancanària.

Reconeix haver practicat també el "tackle" —la forma més tradicional del futbol americà—, però "ja ho vaig deixar aquest any després de proclamar-nos campiones d'Europa, per centrar-me només en el "flag football" —una modalitat de futbol americà que es juga sense placatges; en lloc de tirar a terra el jugador contrari (down), l'equip defensor ha de retirar un dels dos banderins (flags) o mocadors que pengen als costats de la cintura dels rivals, sigui amb un cinturó o dins dels pantalons curts, cosa que simula un placatge—.

La seva aposta per aquesta nova modalitat es deu principalment "al seu gran creixement, perquè la NFL hi està apostant fort amb una gran inversió, a més que serà olímpic a Los Angeles 2028; a més, és molt complicat poder treballar i combinar tots dos esports".

Dinamisme

La grancanària reconeix que es va sentir atreta sobretot per "la comunitat que es crea, és un esport molt dinàmic, tot passa molt de pressa i és molt cridaner". Tot i que el contacte físic en teoria no està permès, la realitat és una mica diferent, ja que des de la seva experiència admet que "et venen per tot arreu, puc afirmar que he rebut més cops al "flag" que al "tackle"".

La grancanària pot presumir de ser receptora en la selecció nacional absoluta de "flag football", que actualment ocupa el setè lloc en el rànquing mundial i és una seriosa candidata a acudir el 2028 a la cita olímpica de Los Angeles. "A l'agost juguem el Mundial a Alemanya i els tres primers guanyen una plaça directa per als Jocs; les altres tres places surten d'un Preolímpic, que enfrontarà la resta dels campions continentals", explica.

Econòmicament, no és un esport professional, ja que no cobren per fer-lo, de manera que és totalment amateur, tot i que el règim d'entrenaments és semiprofessional. "Cadascuna de nosaltres entrena al seu club, en el meu cas, els dimarts i els dijous, i la resta de dies cadascuna de nosaltres a nivell particular completa aquests entrenaments pel nostre compte; per exemple, jo intento anar al gimnàs quatre vegades per setmana", relata la jugadora illenca.

Una qüestió diferent és quan acudeix a la crida de la selecció nacional, com va passar recentment per Setmana Santa, en què "vam fer set entrenaments, dos al dia, d'unes dues hores".

Notícies relacionades

Aquestes són les activitats i els pilots confirmats al "fan festival" de MotoGP a la plaça de Catalunya

Comença l’Estrella Damm Catalunya Championship, primera estació fins a la Ryder Cup 2031

L'aposta de la NFL per Madrid i pel Bernabéu, com una de les portes triades a Europa per donar a conèixer el futbol americà al Vell Continent, és vista amb esperança per Mar. "El moviment que es va notar l'any passat amb la disputa del partit de la NFL entre els Miami Dolphins i els Washington Commanders va tenir una gran acollida, a nosaltres ens van convidar a assistir al partit i ens van fer un petit homenatge al descans, vam poder baixar al camp i va ser de les vegades que vam veure el creixement real que està assolint el nostre esport".

"Als Estats Units això és un espectacle i per als americans un partit normal de lliga regular és tot un dia de diversió, es lleven d'hora per agafar lloc i muntar una carpa per gaudir del que en definitiva és per a ells un esdeveniment social; al final, si li dic la veritat, el partit és la menor de les seves preocupacions i l'espectacle al Bernabéu va ser una barbaritat, estava completament ple", conclou.