El requisit de la Seguretat Social que permet jubilar-te als 61 amb 33 anys cotitzats i que molts desconeixen

La idea de poder retirar-se als 61 anys amb 33 anys cotitzats sona molt bé per a molts treballadors que somien amb la jubilació anticipada, però la normativa no és tan simple. La Seguretat Social sí que preveu aquesta possibilitat, tot i que només en determinats supòsits i sota condicions molt concretes que no sempre es compleixen.

En concret, es tracta de l’anomenada jubilació anticipada involuntària, una modalitat regulada que permet avançar la retirada fins a quatre anys respecte a l’edat ordinària. Tanmateix, aquest avançament màxim no és automàtic ni universal.

Requisits

Per accedir a aquesta via, la normativa fixa tres requisits bàsics:

1. El primer és haver cotitzat almenys 33 anys, dels quals una part ha d’estar dins dels últims anys previs a la jubilació.

2. El segon és clau: el cessament a la feina s’ha d’haver produït per causes alienes a la voluntat del treballador. Aquí entren supòsits com acomiadaments objectius, expedients de regulació d’ocupació (ERO) o el tancament de l’empresa.

3. A més, és obligatori estar inscrit com a demandant d’ocupació durant almenys sis mesos abans de sol·licitar la pensió.

Aquests elements són els que sustenten el missatge més repetit: sí, existeix una via per jubilar-se abans. Però hi falta el matís decisiu.

La condició que ho determina tot

El punt que sovint es passa per alt és que l’edat mínima no és fixa, sinó que depèn de l’edat legal de jubilació en cada cas.

Actualment a Espanya, l’edat ordinària de jubilació varia en funció dels anys cotitzats: 65 anys, si s’acrediten carreres llargues de cotització; i més de 66 anys, en la resta de casos.

Com que, segons la normativa de la Seguretat Social, la jubilació anticipada involuntària permet avançar fins a quatre anys, el resultat final és que només les persones que tenen carreres llargues poden arribar a jubilar-se als 61 anys. Amb trajectòries més curtes, encara que superin els 33 anys, l’edat real se situa més a prop dels 62 o 63 anys. És a dir, els 33 anys són el mínim per accedir-hi, però no garanteixen jubilar-se als 61.

Un exemple ajuda a entendre-ho: un treballador amb 33 anys cotitzats que perd la feina als 60 anys no podrà retirar-se immediatament. Haurà d’esperar a complir l’edat mínima que li correspongui segons el seu historial, que normalment serà superior als 61.

Retallades en la pensió

A tot això s’hi suma un altre factor molt rellevant, que és la reducció de l’import de la pensió. La Seguretat Social aplica coeficients reductors per cada mes d’avançament respecte a l’edat ordinària.

Notícies relacionades

La Generalitat convoca un concurs inèdit per construir 783 habitatges públics en 59 solars petits

Morir sense testament a Catalunya: així s’aplica la successió intestada i qui pot heretar el patrimoni

Això implica que com més aviat es produeixi la jubilació, més gran serà la retallada, que pot ser significativa en funció de la carrera de cotització.

En definitiva, la possibilitat de jubilar-se als 61 anys existeix a Espanya, però no n’hi ha prou d’haver cotitzat 33 anys. La clau és en el tipus d’acomiadament, en la situació laboral prèvia i, sobretot, en la durada total de la carrera professional. Entendre aquests matisos és essencial per evitar expectatives errònies i planificar amb precisió el moment real d’accés a la jubilació.