La Generalitat crida les empreses a reconvertir-se cap a la defensa

La Cambra va presentar ahir el seu informe sobre el potencial de la indústria de la defensa a Catalunya, tal com va avançar EL PERIÓDICO, i va congregar administracions i empreses clau d’aquesta activitat econòmica. Indra, un dels campions espanyols del sector, està disposada a recollir aquest guant i va anunciar que incrementarà la seva inversió per desenvolupar tecnologia d’ús militar. "Catalunya jugarà un rol important", va afirmar el seu conseller delegat, José Vicente de los Mozos. El dilluns vinent, 11 de maig, anunciarà els seus plans de creixement en aquesta autonomia, on ocupa actualment unes 3.500 persones.La Cambra ha presentat aquest dilluns el seu informe sobre el potencial de la indústria de la defensa a Catalunya, tal com va avançar EL PERIÓDICO, i ha congregat administracions i empreses clau d’aquesta activitat econòmica. Indra, un dels ‘campions’ espanyols del sector, està disposada a recollir aquest guant i ha anunciat que incrementarà la seva inversió per desenvolupar tecnologia d’ús militar. "Catalunya jugarà un rol important", ha afirmat el seu conseller delegat, José Vicente de los Mozos. Dilluns vinent, 11 de maig, anunciarà els seus plans de creixement en aquesta autonomia, on ja fa servir unes 3.500 persones.

"Per primera vegada hi ha consens a Catalunya entre l’Administració, la societat civil i les empreses", va considerar el conseller delegat de Ficosa, Xavier Pujol. La Generalitat està mirant de trencar un tabú i "normalitzar", en paraules del secretari d’Empresa, Jaume Baró, un assumpte difícil com ha sigut el negoci militar, que podria generar 1.000 milions d’euros addicionals a l’any i 10.000 llocs de treball, segons quantifica la Cambra en l’informe presentat ahir."Per primera vegada hi ha consens a Catalunya entre l’administració, la societat civil i les empreses", ha considerat el conseller delegat de Ficosa, Xavier Pujol. La Generalitat està provant de trencar un tabú i "normalitzar", en paraules del secretari d’Empresa, Jaume Baró, un assumpte fins ara espinós com ha sigut el negoci militar i que podria generar 1.000 milions d’euros addicionals a l’any i 10.000 llocs de treball, segons quantifica la Cambra en l’informe que ha presentat aquest dilluns.

Preocupació social

"La defensa és una gran preocupació de la societat", va apuntar el conseller d’Unió Europea i Acció Exterior, Jaume Duch. Els conflictes a l’Iran i Palestina, així com les diferències amb Donald Trump, han aguditzat l’esmentada preocupació. Els EUA van anunciar el cap de setmana passat la retirada de 5.000 soldats que tenia desplegats a Alemanya, cosa que accentua la "desconnexió de la defensa del continent europeu i el debilitament de l’Aliança Atlàntica", va afirmar Duch."La defensa és una gran preocupació de la societat", ha apuntat el conseller d’Unió Europea i Acció Exterior, Jaume Duch. Que els mercenaris tornin a operar lliurement per Europa, dues dècades després del trauma dels Balcans, hi ha contribuït. Els mediàtics conflictes a l’Iran i Palestina, així com les sonades diferències amb Donald Trump, han apressat aquesta preocupació. Els EUA han anunciat aquest cap de setmana la retirada de 5.000 dels soldats que fins ara tenia ubicats a Alemanya, accentuant la "desconnexió de la defensa del continent europeu i el debilitament de l’aliança atlàntica", ha afirmat Duch.

Segons una enquesta del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO), dos de cada tres catalans estan a favor de mantenir o augmentar la despesa en defensa. En la mateixa línia apunta el Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS) en àmbit espanyol: el recolzament de la ciutadania a la inversió pública en defensa està en el seu moment més alt. Només el 23,6% dels enquestats considera que l’Estat destina "massa" recursos a la seva estructura militar, davant el 37,2% que els considera "justos" i un 35,9% que creu que se’n destinen "massa pocs".Segons l’últim baròmetre del CEO, dos de cada tres catalans està a favor de mantenir o augmentar la despesa en defensa. En la mateixa línia apunta el CIS a nivell espanyol: el recolzament de la ciutadania a la inversió pública en defensa més gran. Només el 23,6% dels enquestats considera que l’Estat destina "massa" recursos a la seva estructura militar, davant el 37,2% que els considera "justos" i un 35,9% que creu que es destinen "massa pocs".

Mai aquest últim grup va ser tan nombrós. L’any 2000, últim de la guerra dels Balcans, aquells que creien que Espanya gastava massa poc en la seva defensa representaven l’11,5% de la demoscòpia. "La nostra seguretat i defensa no estan garantides i hi hem d’invertir", va ser el relat que va situar Duch. "La seguretat és la precondició per a la prosperitat", va justificar.Mai aquest últim grup va ser tan nombrós. L’any 2000, últim de la guerra dels Balcans, aquells que creien que Espanya gastava massa poc en la seva defensa representaven l’11,5% de la demoscòpia. "La nostra seguretat i defensa no estan garantides i hi hem d’invertir", ha sigut el relat que ha situat Duch. "La seguretat és la precondició per a la prosperitat", ha justificat.

La indústria de la defensa ha sigut històricament polèmica a Catalunya, recelosos part dels catalans de vincular-se a una qüestió relacionada amb l’Exèrcit espanyol i tot el que això representa. Però "els temps estan canviant molt", segons va ressaltar el president de la Cambra de Comerç, Josep Santacreu. Fa cinc anys, quan Trump no havia guanyat per segona vegada unes eleccions als EUA i Putin encara no havia donat l’ordre d’envair Ucraïna, Catalunya va tenir una oportunitat de guanyar pes en la indústria militar.La indústria de la defensa ha sigut una qüestió històricament polèmica a Catalunya, recelosos part dels catalans de vincular-se a una qüestió directament vinculada amb l’Exèrcit espanyol i tot el que això representa. Però "els temps estan canviant molt", segons ha ressaltat el president de la Cambra de Comerç, Josep Santacreu. Fa cinc anys, quan Trump no havia guanyat per segona vegada unes eleccions als EUA i Putin encara no havia donat l’ordre d’envair Ucraïna, Catalunya va tenir una oportunitat de guanyar pes en la indústria militar.

El llavors secretari general d’Indústria del Govern, Raül Blanco, va posar a sobre de la taula la possibilitat de cobrir el buit que va deixar Nissan a la Zona Franca amb un taller de reparació de blindats. Una iniciativa que no va desagradar als sindicats, però que es va trobar amb el veto de la Generalitat de Catalunya, governada per ERC. Avui Blanco és director executiu de Sapa, empresa especialitzada en tecnologia per a blindats. El que llavors era conseller d’Empresa de la Generalitat, Roger Torrent, ha fundat la seva pròpia consultora especialitzada en defensa i és el responsable tècnic de l’informe que la Cambra va presentar ahir.El llavors secretari general d’Indústria del Govern, Raül Blanco, va posar a sobre de la taula la possibilitat de cobrir el dolorós buit que va deixar Nissan a la Zona Franca amb un taller de reparació de blindats. Una iniciativa que no va desagradar als sindicats, però que es va trobar amb el veto frontal de la Generalitat de Catalunya, llavors governada per ERC. Avui Blanco és director executiu de Sapa, empresa especialitzada en tecnologia per a blindats, i el que llavors era conseller d’Empresa de la Generalitat, Roger Torrent, ha fundat la seva pròpia consultora especialitzada en defensa i és el responsable tècnic de l’informe que la Cambra ha presentat aquest dilluns.

La Generalitat vol que les empreses catalanes aprofitin el momentum habilitat pel context polític i econòmic. La Unió Europea mobilitzarà 800.000 milions d’euros durant el pròxim lustre per rearmar-se. Espanya injectarà uns 34.000 milions d’euros en contractes fins al 2037 a través del seu Pla Industrial i Tecnològic per a la Seguretat i la Defensa.La Generalitat vol que les empreses catalanes aprofitin el ‘momentum’, habilitat pel context polític, però també econòmic. I és que la UE mobilitzarà 800.000 milions d’euros del seu pressupost, l’equivalent al PIB de tot un any d’un país com Polònia, durant el pròxim lustre per rearmar-se. Espanya, per la seva banda, injectarà uns 34.000 milions d’euros en contractes fins al 2037 a través del seu Pla Industrial i Tecnològic per a la Seguretat i la Defensa.

Fa mesos que l’Administració catalana treballa de manera discreta per impulsar l’entrada de les empreses catalanes en l’àmbit de les tecnologies de doble ús. Ho ha fet a través de contactes entre la conselleria, el Ministeri de Defensa i el Ministeri d’Indústria, mitjançant els quals pretén analitzar les particularitats d’aquesta indústria i preparar estratègies per acompanyar les companyies en la seva adaptació a aquest mercat.Fa mesos que l’administració catalana, per la seva banda, treballa de forma discreta per impulsar l’entrada de les empreses catalanes en l’àmbit de les tecnologies de doble ús. Ho ha fet a través de contactes entre la conselleria, el Ministeri de Defensa i el Ministeri d’Indústria –pilotat pel barceloní Jordi Hereu– mitjançant els quals pretén analitzar les particularitats d’aquesta indústria i preparar estratègies per acompanyar les companyies en la seva adaptació a aquest mercat.

Formació i finançament

Notícies relacionades

El Sabadell celebra el seu èxit en l’opa i obre etapa amb Armengol al capdavant

Veolia factura 11.427 milions en el primer trimestre, el 2,1% més

A l’abril, l’agència pública de promoció econòmica Acció va fer un primer pas visible amb una jornada en què va presentar les línies generals del seu pla inicial. La iniciativa preveu sessions introductòries dirigides a empreses de sectors com l’automoció, l’espai i la metal·lúrgia, així com programes de formació i activitats de preparació per optar a finançament. El pla es dirigeix a unes 400 companyies.A l’abril, l’agència pública de promoció econòmica Acció va fer un primer pas visible amb l’organització d’una jornada en què va presentar les línies generals del seu pla inicial. La iniciativa preveu sessions introductòries dirigides a empreses de sectors com l’automoció, l’espai i la metal·lúrgia, així com programes de formació per accedir a aquest mercat i activitats de preparació per optar a finançament. En conjunt, el pla es dirigeix a unes 400 companyies. També el mes passat es va presentar el clúster AeroS, una associació publicoprivada que elabora un mapa de projectes perquè entre un 20% i un 25% dels fons estatals de defensa "tornin" a Catalunya en forma de contractes industrials i tecnològics.

Catalunya té potencial, tal com destaca l’informe de la Cambra, i té recursos. "L’energia és un element substancial per al desplegament militar", va defensar el president de Petronor, Emiliano López-Achurra, assenyalant el valor estratègic que ofereix Tarragona i la seva petroquímica. Està ben situada, a prop del hub aeronàutic de Tolosa, i ben connectada per mar amb el sud d’Europa. Però les empreses reclamen millores a l’Administració per incrementar la seva aportació. "Necessitem un pont d’acceleració", va considerar el conseller delegat de Ficosa. ntalunya té potencial, tal com destaca l’informe de la Cambra, i té recursos. "L’energia és un element substancial per al desplegament militar", ha defensat el president de Petronor, Emiliano López-Achurra, assenyalant particularment al valor estratègic que en aquest àmbit ofereix Tarragona i la seva petroquímica. Està ben situada, a prop del ‘hub’ aeronàutic de Tolosa i ben connectada per mar amb el sud d’Europa. Però les empreses reclamen millores a l’administració per llançar-se o incrementar la seva aportació. "Necessitem un pont d’acceleració", ha considerat el conseller delegat de Ficosa, Xavier Pujol.