Brussel·les reconeix que l’economia europea s’acosta a l’estagflació
La guerra a l’Orient Mitjà condueix cap a "un camí de menys creixement i més inflació", afirma el comissari d’Economia
L’augment dels preus de l’energia com a conseqüència de la guerra a l’Orient Mitjà està "empenyent l’economia de la Unió Europea cap a un camí de menys creixement i més inflació", va advertir el comissari d’Economia, Valdis Dombrovskis, ahir després de la reunió de l’Eurogrup a Brussel·les.
"Estem en una tendència estagflacionària, cosa que significa que estem portant les nostres projeccions de creixement a la baixa i d’inflació a l’alça, però no estem en mode d’estagflació total en aquest moment", va explicar el president de l’Eurogrup, Kyriakos Pierrakakis. Tot i que conseqüència directa de la guerra, la situació s’ha vist agreujada per la "disminució de la confiança", condicions de finançament "més restrictives" i una inferior demanda externa, va reconèixer Dombrovskis.
"Si observem les últimes estimacions preliminars d’inflació publicades dijous passat, situen la inflació en el 3% a l’Eurozona, i està impulsada principalment per un augment en els preus de l’energia, que han augmentat un 10,9% interanual", va explicar el comissari. Dombrovskis va puntualitzar que el seu equip presentarà les seves projeccions de creixement de primavera en les pròximes setmanes.
Brussel·les reconeix en qualsevol cas que l’impacte per a l’economia "dependrà de l’evolució del conflicte" i en particular "de les seves repercussions en el subministrament energètic i la infraestructura", va explicar Dombrovskis. Aquest impacte dependrà també de les mesures que els governs prenguin per fer front a les conseqüències de la crisi energètica.
Flexibilitat fiscal
Més enllà de fomentar les compres coordinades per evitar competir en el mercat i evitar problemes de subministrament, la Comissió ha deixat en mans dels governs bona part dels esforços per alleujar l’impacte de la crisi tant per a les llars com per a les empreses. Brussel·les ha donat més flexibilitat als països perquè puguin fer ús d’ajuts d’Estat i recolzar els sectors més afectats.
En aquest context, alguns països com Itàlia demanen poder fer ús de la clàusula d’escapament nacional de les regles fiscals, perquè les mesures de suport als col·lectius i sectors afectats per la crisi no comptin per al càlcul del dèficit i el deute públic, a efectes de les normes pressupostàries europees. Una cosa que, de moment, la majoria no veu necessària, com sí que ha passat per augmentar la despesa en defensa.
"Des de la Comissió Europea plantegem la necessitat d’utilitzar les flexibilitats existents en el Pacte d’Estabilitat i Creixement, i permetre que els estabilitzadors automàtics funcionin", va dir Dombrovskis. El comissari letó va remarcar que els governs europeus han de prendre mesures, però que aquestes han de ser "temporals", "específiques" i respectar els plans d’ajustament estructural nacionals.
"Les expectatives d’una ràpida desescalada de la crisi a l’Orient Mitjà no s’han confirmat", va dir Pierrakakis, que va cridar a abordar la situació amb "realisme i responsabilitat". El president de l’Eurogrup va insistir, com Dombrovskis, en la importància de prendre mesures, respectant les regles fiscals. "Malgrat els desafiaments, Europa parteix d’una base sòlida. La zona euro ha demostrat la seva capacitat d’adaptació", va assegurar.
Brussel·les, en qualsevol cas, vigila de prop la situació. "Estem preparats per ajustar aquesta resposta política segons sigui necessari", va recalcar el comissari.
